REACCIONS

El Govern veu un "paral·lelisme" entre la sentència d'Estrasburg sobre Otegi i l'1-O

"Aquest sistema judicial és el que pretén jutjar els líders independentistes", clama Puigdemont

wsw1cqxkv2hnbfpy9eitn1100 / periodico

4
Es llegeix en minuts
El Periódico

La seriosa clatellada del Tribunal Europeu de Drets Humans a la justícia espanyola per la condemna a Otegi en el 'cas Bateragune' ha provocat la reacció immediata d’institucions i partits polítics.

El Govern de Quim Torra ha considerat que es pot extrapolar un "paral·lelisme" entre el judici contra Otegi que censura la sentència d’Estrasburg i el del procés que se celebrarà pròximament al Tribunal Suprem contra els líders independentistes. En roda de premsa després de la reunió de l’Executiu, la portaveu i consellera de Presidència, Elsa Artadi, ha assegurat que la resolució constata la "injustícia" i els "abusos" que hi ha a Espanya.

És per això que Artadi ha demanat que "d’una vegada per totes" el Govern central posi en marxa "mecanismes" per evitar que es produeixin aquests abusos.

També han reaccionat, via Twitter, el president i el vicepresident de la Generalitat. Torra ha mostrat la seva satisfacció per la resolució i Pere Aragonès ha assegurat que la sentència demostra que "els prejudicis polítics dels jutges no passen la prova del cotó fluix del TEDH", mentre que ha recalcat que "deixar la política en mans de jutges és un error", en clara al·lusió al procés per l’1-O.

Puigdemont i Junqueras

Un dels primers a donar la seva opinió ha sigut l’expresident Carles Puigdemont, fugit a Bèlgica per eludir l’acció del Tribunal Suprem. "Una altra patacada a Espanya de la justícia europea. I grossa", ha escrit Puigdemont en el seu perfil de Twitter, abans de recordar una anterior reprimenda d’Estrasburg a Espanya a compte de la crema de fotos del Rei. "Aquest sistema judicial és el que pretén jutjar els líders independentistes", ha lamentat l’expresident.

L’exvicepresident Oriol Junqueras, que compleix presó preventiva a Lledoners, s’ha limitat a escriure: "Poc més a afegir".

El diputatd’ERC  al Congrés Gabriel Rufián, igual de breu, ha tuitejat: "El vostre futur, escarcellers", en al·lusió als jutges espanyols.

La CUP, per la seva banda, ha acusat l’Estat espanyol de "violar drets civils i polítics de forma molt recurrent" i ha qualificat la justícia espanyola d’"estructura caduca sustentada a cop de condemna injusta, de judicis farsa, de tribunals de part i d’una Audiència Nacional hereva del franquisme".

"Tant de bo fos l’última"

La presidenta del grup de Catalunya En Comú-Podem al Parlament, Jéssica Albiach, ha considerat que la sentència d’Estrasburg demostra el "desprestigi" de la justícia espanyola i ha advocat per una reforma "en profunditat" del sistema judicial.

En declaracions als mitjans, la presidenta navarresa, Uxue Barkos, ha destacat que "no és la primera vegada que la justícia espanyola suporta una clatellada". "Tant de bo fos l’última", ha afegit en "una primera reflexió" abans de llegir la resolució.

Més dur ha sigut el secretari general de SortuArkaitz Rodríguez, que ha remarcat que la sentència demostra que "ni bascos ni catalans coneixeran una pau, una justícia i una democràcia veritables" mentre pertanyin a Espanya. Segons el seu parer, aquest cas "no és més que la punta de l’iceberg: les presons són plenes de presos bascos víctimes de judicis injustos, de l’ús malintencionat de la llei i/o d’inculpacions arrencades sota tortura", ha afegit.

El portaveu parlamentari delPNBJoseba Egibar, ha assegurat que els condemnats pel 'cas Bateragune' "eren innocents des del primer moment" i que el seu cas va ser "una revenja política impulsada per [Alfredo Pérez] Rubalcaba", llavors ministre de l’Interior.

"Van ser jutjats per un impuls polític i han complert penes de presó. Si revisem aquells anys, és clar que el PSOE va fer un intent de mantenir contactes amb ETA després de l’atemptat de la T-4. Això va fracassar i va arribar una espècie de venjança política, impulsada per Rubalcaba, per processar-los i que paguessin pel que va passar", ha explicat Egibar en declaracions a ETB-1 abans de conèixer la decisió del tribunal europeu.

El PP rebutja "lliçons" d’Otegi

La secretària general del PP basc, Amaya Fernández, ha considerat que "ningú que justifiqui l’assassinat selectiu" d’ETA "pot donar lliçons de democràcia", en al·lusió a Otegi.

A través de les xarxes socials, Fernández ha replicat al líder d’EH Bildu que, després de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), ha assegurat que això confirma que Espanya "no és un Estat democràtic". "Lliçons de democràcia de gent com Otegi, cap ni una. Ningú que justifiqui l’assassinat selectiu d’éssers humans, pot donar lliçons de democràcia. Defensar que ja no compensa assassinar, no equival a condemnar el terrorisme", ha destacat la dirigent del PP.

Notícies relacionades

Així mateix, ha destacat que "és d’agrair que l’esquerra ‘abertzale’ reconegui la importància de tribunals com el TEDH", ja que va ser el que va determinar "que il·legalitzar Batasuna era una necessitat social imperiosa" i "va avalar el 2017 la dispersió al rebutjar tres demandes de presos d’ETA".

Per part de Ciutadans ha reaccionat el portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa, que ha mostrat el seu respecte per la decisió però ha negat que qüestioni la democràcia espanyola. Carrizosa ha destacat que Espanya "és un dels països que menys sentències condemnatòries té" del tribunal d’Estrasburg i que, segons ell, Bèlgica i Alemanya tenen més condemnes per no respectar procediments judicials.