La Guàrdia Civil atribueix a Presidència de la Generalitat «la responsabilitat última» de la web del 'referèndum' de l'1-O

La Guàrdia Civil atribueix “la responsabilitat última” del “disseny, activació i manteniment en el temps” de la web referendum.cat que la Generalitat va utilitzar per informar sobre elreferèndum de l’1 d’octubre del 2017 que havia sigut declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, és del Departament de Presidència “en connivència” amb membres d’altres àrees del Govern. No ha pogut determinar quant va costar a l’erari públic sostenir-la.

Segons un dels últims informes entregats per l’UCO  al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l’organització del referèndum, a què ha tingut accés Europa Press, els implicats “van articular un pla preconcebut en què van participar coordinadament una pluralitat indeterminada de persones”, de les quals n’identifica diverses, repartint-se les tasques.

L’informe assenyala de Presidència el llavors director del Centre de Seguretat de la Informació de la Generalitat, Xavier Gatius; el responsable de Riscos en aquest organisme, Joan Manuel Gómez Sanz; el director d’Estratègia del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Josuè Sallent Ribes, el seu director d’Estratègia, Xavier Milà i Vidal, el tècnic Daniel Crivillé Nogues i el responsable del Consorci d’Administració Oberta, Manel Sanromà.

Mentrestant, apunta la connivència del que va ser número 2 d’Oriol Junqueras, i responsable d’Economia del govern català, Josep Maria Jové Lladò, ja que “ha quedat constància pel contingut de les converses telefòniques” recollides per la Guàrdia Civil, que estava al corrent i degudament informat sobre quan s’activaria la pàgina web del referèndum”.

Així mateix, l’UCO detalla la participació en el departament de Governació, de Jordi Cabrafiga, Enric Ocaña i Manuel Sanromá; a Justícia, de Xavier Bernardi i Ana Rubio; i a l’àrea d’Exteriors, de Marta Garsaballa Pujol i Xavier Puig Farre, juntament amb personal al servei de la Fundació privada Puntcat i la mercantil ubicada al Regne Unit Essi Projects.

Entre aquests, utilitzaven els sistemes SIGNAL i SKYP de comunicació segura “amb la finalitat de no ser detectats per les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat” i van comptar, a més, amb “la necessària col·laboració de persones ubicades a l’estranger” i en concret, a Londres.

14 persones

Segons exposa, Sallent va exercir la tasca de “direcció i coordinació” de la web del referèndum i, per això, els responsables dels departaments de Justícia, Presidència i Exteriors “hi acudien per resoldre qualsevol tipus de dubte sobre aquest tema”. No obstant, ell centralitzava les peticions de modificació de la web en el tècnic Enric Ocaña.

Mila Vidal (CTTI) “estava al corrent de tot el que estava passant” i tot i que treballava amb Sallent sota el comandament del director Gerent del CTTI, la Guàrdia Civil creu que no el van informar sobre el disseny i l’activació de la web.

Gómez Sanz, d’altra banda, va participar en el disseny de l’estructura de la web en col·laboració amb tres persones (Josep Masoliver, Ignacio Jesús Amadoz, Eduard Martín Lineros i Jesús Bustos) la tasca principal de les quals va ser adquirir dominis que, segons la Guàrdia Civil, “van servir, una vegada tancada la web referendum.cat, per continuar mantenint-la activa” sota direccions com “1octreferendum.cat”, “intentant eludir d’aquesta manera les ordres dictades per l’Autoritat Judicial.

Altres dominis

Notícies relacionades

Marlaska defensa que el Govern ha actuat amb "previsió" en els focs

El PP retreu al Govern el "xantatge" amb el repartiment dels menors

Van ser així Gomez Sanz, Masoliver, Bustos i “altres subjectes establerts a Londres”, que l’UCO no ha identificat fins a la data, els que van activar el 7 de setembre la web del referèndum: El CESICAT “va col·laborar donant seguretat a la web” amb el beneplàcit del seu director, a qui informava el primer. De fet, coneixia l’existència d’un grup de treball per a referendum.cat i va arribar “fins i tot a animar a resistir fins al dia després” de la convocatòria il·legal.

L’informe reconeix que “no s’ha pogut determinar la despesa que la web del referèndum va ocasionar a l’erari públic” tot i que diu que “ha quedat patent” que “amb la finalitat de mantenir-la en el temps, la Generalitat de Catalunya, a través de personal al seu servei, va allotjar en altres dominis” el contingut de referendum.cat una vegada va ser clausurat, “desobeint així i de manera reiterada els mandats de l’autoritat judicial”.