Junqueras s'enfronta a 25 o 12 anys de presó, segons sigui rebel·lió o sedició

Com s’havia anunciat l’Advocacia de l’Estat ha acusat els líders del procés per sedició i la fiscalia, per rebel·lió. Una diferència que es reflecteix en les peticions de penes per als principals acusats –sobretot en les de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, que s’enfronta a una petició de presó de 12 o de 25 anys, en funció d’un delicte o de l’altre–, però que gairebé no es distingeix en el relat de fets del pla posat en marxa pels processats per aconseguir la independència unilateral de Catalunya que es fa en els dos escrits de qualificació.

L’única diferència que hi ha entre tots dos és pràcticament de termes. La fiscalia acusa els processats de ser conscients del fet que mobilitzar les masses per votar i evitar el tancament de les escoles suposava assumir la «violència» que es podia produir, perquè així els ho van advertir els Mossos, que van arribar a demanar la desconvocatòria de l’1-O en vista del que havia passat el 20 de setembre en els registres de l’operació Anubis. Per la seva part, els Serveis Jurídics de l’Estat ho descriuen de la forma següent: «Els acusats van assumir continuar amb l’estratègia d’incomplir el mandat judicial, trencar la legalitat i celebrar la consulta, fins i tot sabent que la jornada no discorreria sense aldarulls i sense disturbis». 

A continuació l’Advocacia de l’Estat, dependent del Ministeri de Justícia, afegeix: «Com era previsible, en efecte, al llarg de la jornada [de l’1-O] es van produir actes de resistència i desobediència als mandats legítims de la força pública i nombroses situacions de tensió, disturbis i enfrontaments». Els Serveis Jurídics de l’Estat no utilitzen la paraula «violència», present en les que sí que fa servir, perquè aquest és el requisit necessari per acusar per rebel·lió, opció finalment descartada pel Govern central, però que se sent present al llarg de tot el text, firmat per l’advocada general, Consuelo Castro. Això porta a pensar que la primera intenció de l’Advocacia de l’Estat era coincidir amb la fiscalia que els fets són constitutius d’un delicte de rebel·lió.

El ministeri públic, que xifra en 93 els guàrdies civils que van resultar ferits durant els aldarulls de les escoles i es burla del miler de lesionats que va denunciar la Generalitat, dels quals diu que només quatre van ser greus, es permet utilitzar un llenguatge una mica més inflamat. Per exemple, afirma que el «pla secessionista incloïa la utilització de tots els mitjans que fossin precisos per assolir el seu objectiu, inclosa –amb la certesa que l’Estat no acceptaria aquella situació– la violència necessària per assegurar el resultat criminal pretès, valent-se per aconseguir-ho de la força intimidatòria que representaven, d’una banda, l’actuació tumultuària desplegada per les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promogudes per ells i, de l’altra, l’ús dels Mossos com a cos policial armat», que, compost per un total de 17.000 agents, «arribat el cas podria protegir coactivament els seus objectius criminals i sostreure’s així al compliment de la seva genuïna funció de guardar i preservar l’ordre constitucional».

Reducció de penes

Els Serveis Jurídics de l’Estat demanen per als exconsellers Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa, per a qui sol·licita 11 anys i mig de presó en contraposició als 16 anys que demana per a ells la fiscalia. Els líders de les organitzacions sobiranistes Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, s’enfronten a una petició de presó per part de l’Advocacia de vuit anys de presó, mentre que el ministeri públic eleva la seva petició de condemna a 17 anys, la mateixa que proposa per a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Els Serveis Jurídics de l’Estat limiten la pena per a ella a 10 anys.

La fiscalia els situa a tots ells, inclosos els dirigents de l’ANC i Òmnium, en algunes de les reunions preparatòries de l’1-O. Respecte als Jordis, diu que «van començar a jugar un paper tan rellevant en el pla rebel que gairebé van desplaçar, amb el seu domini de les mobilitzacions multitudinàries, els Mossos». Afegeix que el 20 de setembre, a la Conselleria d’Economia, «es va representar i va acceptar la deriva violenta que pogués produir-se en les mobilitzacions» següents a l’«oposar-se a les forces de l’Estat desplegades per impedir el referèndum».

Els que no han notat cap diferència entre les dues acusacions han estat els exconsellers acusats també de la malversació: Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. En els dos escrits se’ls demana set anys de presó per haver desviat diners públics per a la celebració del referèndum il·legal en diferents partides. No obstant, aquesta presumpta malversació es quantifica de manera diferent segons la fiscalia i segons l’Advocacia de l’Estat. La primera la xifra en poc més de tres milions d’euros, mentre que la segona la limita a 1,9 milions d’euros.

Decisions col·legiades

Notícies relacionades

Illa assenyala Madrid per tenir «privilegis» i acusa Ayuso de fomentar l’«egoisme fiscal»

Junqueras avisa que només hi haurà pressupostos si el Govern aprova el nou model de finançament

DECISIONS COL·LEGIADES / Segons l’Advocacia, el 7 de setembre de l’any passat, el Govern, a proposta de Junqueras, Turull i Romeva, va adoptar un acord que autoritzava els diferents departaments a fer les contractacions necessàries per celebrar el referèndum, en què s’establia que totes les decisions serien «preses de manera col·lectiva i col·legiada pels membres del Govern i que serien assumides de manera solidària». Així, es van fer paperetes, un cens, pàgines web; es va permetre el vot a l’exterior; es van reservar dominis; es van utilitzar les escoles, centres mèdics i altres locals de la Generalitat, i es va pagar els observadors internacionals i les campanyes publicitàries, «burlant-se els controls establerts en garantia de l’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera» catalana.

Tampoc hi ha a penes gaires diferències a l’hora de castigar la desobediència comesa per autoritats, que les dues acusacions atribueixen a l’exdiputada de la CUP Mireia Boya i als membres de la Mesa del Parlament durant el procés que van permetre tramitar lleis anul·lades pel Tribunal Constitucional, com ara la del referèndum o la de transitorietat a la república catalana: Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. En els dos escrits es demanen multes de 30.000 euros i la inhabilitació per a càrrec públic per un any i vuit mesos per a ells, tret de per a Nuet, que la veu rebaixada a 24.000 euros de multa i a una inhabilitació per un any i quatre mesos. L’Advocacia de l’Estat també demana aquesta pena una mica més lleu per a Boya.