Anar al contingut

NOU MOVIMENT POLÍTIC

ERC i la CUP s'aparten de la Crida de Puigdemont i la situen en la dreta

Els republicans limiten l'operació a una «reorganització» de l'espai postconvergent

La iniciativa política de Puigdemont apel·la a la tradició catalana de 'no violència' per doblegar l'Estat

Fidel Masreal / Xabi Barrena

ERC i la CUP s'aparten de la Crida de Puigdemont i la situen en la dreta

Marc Vila

Després de l’exhibició de força de la Crida Nacional per la República –el nou instrument polític independentista liderat per l’expresident Carles Puigdemont– davant de més de 5.000 seguidors a Manresa i l’apel·lació d’aquest futur nou partit a la unitat independentista, alguns dels interpel·lats mouen fitxa. Mentre una part del PDECat –el principal afectat per l’operació– s’abraça a la Crida i altres postconvergents desconfien del moviment i guarden silenci, republicans i cupaires ja deixen clar que no se senten al·ludits per la crida a la confluència perquè la Crida no és cap altra cosa, adverteixen, que una reorganització del centredreta sobiranista.

Així ho ha expressat el portaveu parlamentari d’Esquerra, Sergi Sabrià, sense perdre el somriure ni deixar de saludar positivament el naixement de la Crida. “Ahir vam veure com l’espai postconvergent es reorganitzava i el PDECat i JxCat s’unien sota la bandera de la Crida”, ha descrit. "És una bona notícia. Si tenim l’espai de la dreta i centredreta organitzat, una ERC forta en l’espai del centreesquerra i la socialdemocràcia i la CUP fa la seva feina en l’espai que li correspon, serem més forts", ha conclòs.

També l’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha estat clara en un missatge a Twitter: “A mi, si em diuen ‘ni d’esquerres ni de dretes’, automàticament ja sé cap a on apunta la cosa”, ha insinuat la dirigent anticapitalista. “La llibertat la volem tots, la unitat no és uniformitat”, ha rematat.

La batalla de Barcelona

Una mostra evident que ERC i la CUP no es diluiran en la Crida seran les pròximes eleccions municipalsi, en especial, la ciutat de Barcelona, malgrat que el candidat natural de la Crida per a aquests comicis, Ferran Mascarell, continuï pretenent forjar una llista única, i malgrat que la ponència política de la Crida consideri “imperdonable” que no hi hagi unitat. Mascarell, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha donat a entendre que es presentarà com a alcaldable i ha reiterat la necessitat d’unir esforços.

“En aquest moment li diria que la Crida no tindrà alcaldable propi, una altra cosa és que puguem articular una candidatura sorgida de molts dels àmbits del sobiranisme”, ha insistit. Però com és conegut, ERC ja ha escollit candidat –l’actual conseller d’Exteriors, Ernest Maragall–, i la CUP no participarà en cap operació de llista unitària.

L’estratègia

Una altra cosa que sens dubte distancia la Crida d’ERC i de part del PDECat és l’estratègia per fer efectiva la independència. Mentre que els republicans opten per ampliar la base social sobiranista evitant noves desobediències i unilateralitats –malgrat que les seves bases han exigit no renunciar-hi– i el sector moderat del PDECat pretén anar per camins similars, la ponència política de la Crida obre la porta a la desobediència. I amenaça amb accions d’una “nova dimensió” en la desobediència civil, una cosa que no detalla en què consisteix.

“La mobilització ciutadana mitjançant actituds cíviques i pacífiques, emmarcades en la no violència activa i amb accions de nova dimensió, obre un gran ventall de possibilitats per instar l’Estat a desbloquejar la via de diàleg de cara a acordar el referèndum d’autodeterminació”, afirma el text divulgat ahir i que es discutirà i aprovarà en el congrés fundacional de la Crida al gener. El text defensa la tesi que la resistència pacífica continuada servirà per forçar que l’Estat respongui amb l’acceptació d’un referèndum.  

En aquest sentit, el document apel·la a una tradició no violenta i democràtica de Catalunya al destacar: “Al llarg del segle XX diversos moments han evidenciat la força que té l’acció col·lectiva inspirada en la no violència i particularment en la desobediència civil”.  

Palanca d’actuació política

La ponència defensa el diàleg amb l’Estat, però no com a única via de solució i per això afirma que, com es va posar de manifest l’1 d’octubre, “tan important és el nombre de ciutadans mobilitzats com les formes que aquestes mobilitzacions prenen”. El text defensa “l’assumpció de la no violència com a principi rector de l’acció col·lectiva i com a palanca d’actuació política des de la societat”.