Richard Gere, de visita al Congrés: "Un lloc molt bonic"

L’actor nord-americà Richard Gere, que ha visitat aquest divendres el Congrés en el marc d’una trobada parlamentària amb la Xarxa de Recolzament a la Integració Sociolaboral (Fundació Rais) amb la qual col·labora, ha expressat la seva satisfacció per poder parlar al Congrés, "un lloc molt bonic".

Gere, que dijous es va reunir al Palau de la Moncloa amb el president del Govern, Pedro Sánchez, ha estat acompanyat en la seva visita a la Cambra Baixa per la presidenta del Congrés, Ana Pastor, que li ha explicat amb detall algunes de les pintures i escultures que adornen l’hemicicle.

L’actor, que exhibia un pin de l’Agenda 2030, ha defensat els objectius d’aquest pla d’acció mundial a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, que té per objectiu assegurar el progrés social i econòmic sostenible a tot el món i enfortir la pau universal.

Ja en la trobada parlamentària amb la Xarxa de Recolzament a la Integració Sociolaboral, Pastor ha donat les gràcies a Gere per la seva generositat i el seu recolzament a aquesta causa solidària.

Accés a la vivenda

Pastor ha recordat que tots els ciutadans del món tenen dret als mateixos drets i a viure en condicions d’igualtat i amb ple accés a la vivenda.

Notícies relacionades

Richard Gere parla dels sensesostre amb Sánchez

Xavier Trias: «Puigdemont és el líder natural de Junts, però és impossible manar estant fora»

Ahir en la seva trobada amb Sánchez a la Moncloa, Gere va rememorar els quatre anys que fa que col·labora amb aquesta organització, que prova d’ajudar les persones que estan "a punt de la desesperació" per poder "integrar-los" i "que tinguin somnis com nosaltres". Segons el seu parer, "és més barat" que tenir "gent al carrer", ja que a ells els "costa la seva vida i la seva dignitat" però a la societat "li costa una quantitat enorme de diners en lleis, institucions o salut".

Així va al·ludir a l’èxit de programes com Housing First Europe, una iniciativa per facilitar vivendes accessibles amb caràcter permanent i que ja es desenvolupa a través de proves pilot a Amsterdam, Budapest, Copenhaguen, Glasgow i Lisboa, tot i que també s’estan posant en marxa projectes en altres ciutats de Dinamarca, Itàlia i França.