El Suprem obre judici oral contra els líders del procés

Dona cinc dies a fiscalia i acusacions perquè presentin els seus escrits d'acusació

Rebutja tornar la causa a Llarena al denegar les més de 300 proves sol·licitades per les defenses i les remet a la vista

atlas-20181025-el-tribunal-supremo-abre-juicio-oral-contra-los-lderes-del-proceso-independentistas / periodico

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El Tribunal Suprem ha dictat aquest dijous la interlocutòria d’obertura de judici oral contra els 18 líders del procés a disposició de la justícia espanyola, cosa que significa que ja evitaran asseure’s al banc dels acusats i que està previst que ho facin al gener i que la sentència es dicti després de les eleccions del maig. La resolució dona un termini de cinc dies a la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox perquè formalitzin les seves acusacions contra ells en els seus escrits de qualificacions, en què el que està previst és que el ministeri públic mantingui l’acusació per rebel·lió que ha defensat des que va interposar la querella que va donar origen al procediment.

La Sala, que inclou en el tribunal d’enjudiciament els magistrats Ana Ferrer i Andrés Palomo, per ser formada per set magistrats, confirma el sobreseïment de les actuacions respecte de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’expresidenta de l’AMI Neus Lloveras i la senadora del PDECat Marta Pascal

El tribunal que jutjarà els 18 acusats, que encapçala l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, ha dictat dues resolucions: una, de 59 pàgines, en la qual rebutja totes les proves sol·licitades per les defenses i les remet al judici oral, al confirmar la conclusió del sumari dictada abans de l’estiu per l’instructor, Pablo Llarena. Aquesta interlocutòria és imprescindible per dictar la següent, que és la que ha posat fi a la fase intermèdia i obre el judici oral.

Decidir sobre la rebel·lió

Tots els processats havien sol·licitat la revocació de la conclusió per practicar més de 300 diligències. Moltes anaven encaminades a què el tribunal que jutjarà el que va passar a Catalunya es pronunciés immediatament sobre si n’hi ha prou per entendre si hi va haver prou violència per determinar si es va poder cometre un delicte de rebel·lió o no.

La interlocutòria explica que la possibilitat que la Llei d’Enjudiciament Criminal concedeix a les parts "no es pot identificar amb la formulació d’una bateria de proves que, amb visible confusió sobre la funcionalitat que és pròpia de la fase intermèdia, aspira a demostrar la innocència dels processats".

"El debat actual no és sobre la culpabilitat dels investigats, sinó sobre la rellevància típica dels fets que han motivat el processament. La suficiència dels indicis sobre els fets en què es construeix la inculpació ha sigut ja objecte de fiscalització per la Sala de Recursos". I fonamental, "l’admissió" d’aquestes proves "frustraria tota expectativa d’enjudiciament en un termini raonable", de manera que a l’inadmetre-les s’aconsegueix un procés "sense dilacions indegudes".

Qui s’asseu a la banqueta

Notícies relacionades

Dels 18 processats 13 ho estan per rebel·lió. L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell,el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el que n’era de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez només ho han sigut per aquest delicte, mentre que Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa sumen a la rebel·lió el delicte de malversació. Tots estan a la presó.

Per desobediència i malversació estan processats Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, mentre que els exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, així com l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, només estan acusats de desobediència.