Anar al contingut

CAUSA PER SEDICIÓ

El fiscal de l'Audiència es planteja demanar una pròrroga per acusar Trapero

Amb l'ajornament podria esperar que el ministeri públic del Suprem es pronunciï sobre els líders

El dubte fiscal és acusar per rebel·lió en comptes de sedició com va passar en el processament de l'excúpula política dels Mossos

Ángeles Vázquez

El fiscal de l'Audiència es planteja demanar una pròrroga per acusar Trapero

DAVID CASTRO

La Fiscalia de l’Audiència Nacional es planteja sol·licitar una pròrroga dels cinc dies que la Secció Primera de la Sala Penal li ha concedit per presentar el seu escrit d’acusació contra l’exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero i l’excúpula política del cos. Malgrat que en aquesta causa la jutge Carmen Lamela no va apreciar rebel·lió i els va processar per sedició i organització criminal, el ministeri públic mai ha descartat acusar-los pel primer delicte, al ser el plantejat en la querella amb què es va ampliar al seu dia el procediment.

A més, la fiscalia és un cos jerarquitzat que es caracteritza per la unitat d’acció, per això pot plantejar problemes que el que va passar el 20 de setembre de l’any passat a les portes de la Conselleria d’Hisenda de Barcelona i l’1-O sigui entès en un procediment com a sedició i en un altre com a rebel·lió. 

Amb la pròrroga, el ministeri públic de l’Audiència Nacional podria esperar a conèixer l’escrit de qualificació que presenta la cúpula fiscal davant del Tribunal Suprem contra els líders del procés, en el qual, segons fonts fiscals, s’inclina per acusar per rebel·lió però no per les seves penes màximes per al gruix dels processats per aquest delicte. L’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras serà el que afrontarà la pena més gran, com a màxim responsable del que va passar a Catalunya amb la declaració unilateral d’independència, que es troba a disposició de la justícia espanyola. 

Es dona la circumstància que Trapero, l’exdirector del cos Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior César Puig no resultarien tan perjudicats si finalment fossin acusats per rebel·lió, ja que és fàcil que s’acabés demanant menys pena per a ell per aquest delicte que si se l’acusa per dos delictes de sedició (un pel 20-S i un altre per l’1-O) i un altre d’organització criminal. 

Penes de cada delicte

El Codi Penal castiga els que hagin promogut o afirmin la rebel·lió i siguin els seus caps principals a penes de 15 a 25 anys de presó i inhabilitació absoluta pel mateix temps; als que exerceixin un comandament subaltern, amb penes de 10 a 15 anys de presó i inhabilitació absoluta durant aquells anys, i als mers participants, amb presó de 5 a 10 anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic des de 6.

Els que haguessin induït, sostingut o dirigit la sedició o hi apareguessin com els seus principals autors seran castigats amb la pena de presó de 8 a 10 anys, i amb la de 10 a 15 anys, si fossin persones constituïdes en autoritat

Els qui promoguessin, constituïssin, organitzessin, coordinessin o dirigissin una organització criminal seran castigats amb entre 4 a 8 anys de presó, si tingués per finalitat o objecte la comissió de delictes greus, i amb la pena de presó de 3 a 6 anys en els altres casos. Els que participessin activament en l’organització, en formessin part o hi cooperessin econòmicament o de qualsevol altra manera seran castigats amb les penes de presó de 2 a 5 anys si tingués com a final la comissió de delictes greus, i amb la pena de presó d’1 a 3 anys en els altres casos.