Anar al contingut

INVESTIGACIÓ JUDICIAL

Un jutge imputa la cúpula de Trapero per desobediència l'1-O

Set alts càrrecs dels Mossos estan citats a declarar els dies 12 i 13 de desembre

El magistrat considera que hi ha indicis que la decisió sobre l'operatiu policial va ser col·legiada

J. G. Albalat

Un jutge imputa la cúpula de Trapero per desobediència l'1-O

DAVID CASTRO

Un jutge de Cornellà, que investiga la possible comissió d’un delicte de desobediència dels Mossos d’Esquadra durant el referèndum de l’1-O, ha citat a declarar com a imputats per als pròxims 12 i 13 de desembre set alts càrrecs que configuraven la cúpula de la policia autonòmica quan Josep Lluís Trapero la comandava. La interlocutòria judicial afirma que les diligències judicials es van obrir perquè hi havia "indicis fundats" que l’operatiu policial "s’havia organitzat amb la intenció de no donar compliment a les ordres judicials" que consistien a evitar la votació" i que les decisions dels comandaments de la policia autonòmica van ser preses de forma col·legiada.

Entre els investigats hi apareix Ferran López, llavors comissari de Coordinació Territorial i que després del cessament de Trapero va agafar les regnes del cos. També estan citats els comissaris Joan Carles Molinero, Emili Quevedo i Francisco Javier Gámez, així com la cap del servei jurídic de la Direcció General de la Policia, Maria Paz Martí; i els intendents Antoni Verger i Amadeu Domingo.

El titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Cornellà, Antonio Baños López, exposa a la interlocutòria que després d’incoar diligències es va requerir a la policia autonòmica "informació" sobre l’operatiu policial organitzat per impedir el referèndum unilateral. Entre aquesta documentació, el jutjat va rebre resposta de qui llavors ostentava el rang superior en el cos, Ferran López, en el qual s’identificaven els vuit responsables de l’elaboració i aprovació de les pautes d’actuació. En aquest grup hi eren els set alts càrrecs ara imputats i Trapero, que està sent investigat per presumpte delicte de sedició a l’Audiència Nacional.

Procés d’anada i tornada

Com a conseqüència del contingut d’aquest document i al "desprendre’s que l’elaboració i aprovació" de l’operatiu podria haver sigut realitzada de manera "conjunta", el jutge de Cornellà va acordar la inhibició del cas a favor de l’Audiència Nacional per incloure-les en el procés contra Trapero. No obstant, aquest òrgan judicial va rebutjar la competència i, després de plantejar-se un conflicte jurisdiccional davant del Tribunal Suprem, el tema ha tornat una altra vegada a Cornellà. Per això es procedeix ara a les citacions dels alts càrrecs dels Mossos.

El jutge de Cornellà incideix en la seva resolució que "les pautes d’actuació" marcades pels comandaments de la policia autonòmica eren d’"obligat compliment per a tot el cos, encara que no estiguessin firmades pels integrants de la prefectura ni pel major, i que hi ha indicis que la seva elaboració va ser obra dels vuit membres de la llavors cúpula policial.

El magistrat, a més, ha requerit a un jutjat de Sabadell un testimoni de la causa oberta per motius semblants i ha encarregat a la Guàrdia Civil, que examina la documentació, perquè informi si els comandaments dels Mossos van prendre les decisions de forma col·legiada o jeràrquica.