"Si Sánchez no el resol, el conflicte català s'enquistarà"

Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979) és el president del Parlament més jove de la història moderna de la institució. Sobre les seves espatlles recau, a més, la responsabilitat de ser, després de Pere Aragonès, el principal referent mediàtic d’una ERC escapçada entre la presó, l’autoexili i les imputacions judicials.

¿Quants plens i quantes sessions de control al Govern s’han deixat de fer per l’enfrontament entre ERC i JxCat per la suspensió temporal o no dels diputats a la presó o a l’estranger?

Cap. El que sempre ha sigut habitual és que els plens, després de les vacances, es reprenguessin després de la Mercè, que és el que passarà aquest any. Aquest any el que hi ha hagut és més activitat en les comissions.

¿Percep maniobres encaminades a acostar-lo a l’abisme de la desobediència a l’Estat, com a camí per treure’l del tauler de joc a través de, com a mínim, una inhabilitació eventual?

No. Nosaltres el que fem és prendre decisions en funció del que ens sembla que ens permet avançar. Obrir un escenari millor. I ho hem fet sempre tenint en compte el bé col·lectiu, més enllà del soroll ambiental. Qualsevol pas que fem en el futur s’ha de basar en dues coses. Una, l’anàlisi del cost benefici polític i social. Si el nou escenari que obrim és millor per a nosaltres. I dos, la legitimitat que expliquem per fer aquests passos.  

No té la sensació, per tant, que Junts per Catalunya hagi posat preu al seu cap.

No. Estic convençut que tots remem en la mateixa direcció.

¿És coherent demanar a l’Estat un referèndum pactat, és a dir, reconèixer la seva autoritat, i després demanar que es desobeeixi una interlocutòria d’un jutge del mateix Estat?

El 2010 es va produir una ruptura a Catalunya entre legalitat i legitimitat. Quan l’aprovat pels ciutadans, l’Estatut, és tombat pel Tribunal Constitucional. Això fa que a Catalunya pensem que la legalitat espanyola no està legitimada. En les democràcies madures aquesta legitimitat es recompon a les urnes. Votant. I el que exigeix una part de la població és que s’exerceixi el dret a l’autodeterminació. El Govern ha de ser conscient que això haurà d’acabar en un referèndum

I es demana a l’Estat perquè se li reconeix la seva autoritat. I se suposa que té la mateixa autoritat quan assenyala que s’han de suspendre uns diputats temporalment.

Hi insisteixo. No és el mateix legitimitat que legalitat. És evident que hi ha un marc legal, però també que hi ha una societat, la catalana, que vol ser preguntada. Mai la legalitat pot condicionar la democràcia.

Per tant, en el conflicte obert entre JxCat i ERC per la interlocutòria de Llarena sobre els diputats, ¿la desobediència és una de les opcions?

El plantejament que es tiri endavant ha de complir tres requisits: que ningú hagi de deixar l’acta; que es mantinguin les majories que van sortir de les urnes i que les decisions que es prenguin siguin efectives.

Si ERC i JxCat diuen gairebé el mateix, i la conferència del president Torra ho demostra, ¿per què en certs cercles s’ha construït una llegenda de renúncia i autonomisme d’Esquerra?

No aspirem a ser els més independentistes, sinó els que aconsegueixin que hi hagi més independentistes. Totes les nostres decisions no són curtterministes, tàctiques, sinó estratègiques, precisament, per aconseguir un augment de la base.

¿Creu que Pedro Sánchez, amb 84 diputats, té prou força i legitimitat per tancar un acord amb Catalunya?

Això ho ha de decidir ell. Si el més rellevant per a ell és aconseguir 5 o 10 escons més o bé resoldre el conflicte a Catalunya. Si decideix no resoldre el conflicte, l’enquistarà. Si s’asseu a dialogar, estarà reforçant la democràcia. Més enllà de l’aritmètica parlamentària, qui ocupa la Moncloa és Sánchez. I ha de decidir si vol ser Rajoy o Cameron.

¿S’està en un 'impasse' a l’espera que hi hagi a la Moncloa un Govern amb més suport a les urnes que l’actual?

Sánchez ha de demostrar ara i aquí la seva capacitat per al diàleg. És cert que la música del PSOE sona diferent que la del PP, però això s’ha de concretar ara. No en un horitzó que ningú sap si arribarà. 

Sánchez ha reiterat que la sortida del conflicte català passa per les urnes. ¿Un referèndum sobre l’autogovern. Votar l’Estatut vigent, el retallat pel TC, i que guanyés el ‘no’, ¿seria una porta per a l’independentisme per agafar una drecera cap a un referèndum d’autodeterminació?

Nosaltres volem un referèndum d’autodeterminació. Si en el 'no' a aquesta opció el Govern vol ubicar una proposta alternativa, fantàstic. Que s’assegui a la taula i ho proposi. 

ERC defensa l’exercici de la unilateralitat com a últim recurs. ¿Sota quins supòsits?

El que diem és que la via ideal és la via escocesa, referèndum acordat i efectiu. Sempre ho hem defensat. Això sí, no abandonem cap alternativa pacífica i democràtica. I és evident que per arribar a l’inevitable referèndum, que avui sembla tan difícil, haurem d’utilitzar tots els mecanismes de pressió política.

L’Estat no emet cap senyal diferent que fa un any.

Per això és Sánchez el que s’ha de definir, si vol més repressió o més democràcia. Amb repressió no s’evapora la majoria que demana exercir el dret a l’autodeterminació. ¿Vol mantenir l’Estat una repressió que no és efectiva? 

¿Creu que aquesta tardor es generarà una 'finestra d’oportunitat’ que permetrà a Catalunya avançar cap a la república?

El que segur que es definirà en els propers dies, en el debat de política general del 2 d’octubre, és l’agenda política per als pròxims mesos. Un dels objectius que hem de fixar-nos és ser més i més determinats. No crec que hi hagi cap independentista que prefereixi ser el 48% en lloc del 60%.

¿La retirada de Xavier Domenèch és una mala notícia per a vostès?

Ho és personalment per a mi, sens dubte. Quan apel·lem al 3-O apel·lem a un espai polític amb què compartim molts valors, no a unes cúpules.

Molta gent es pregunta per què no se sent la veu de Marta Rovira.

És a l’exili i exerceix de secretària general. I això ho sabem els militants. Una altra cosa és que surti més o menys en els mitjans. Les dues peces clau del partit, Oriol Junqueras i Marta Rovira, continuen liderant el partit, políticament i organitzativament.  

¿Una sentència condemnatòria per als encausats per l’1-O seria un bon moment per convocar eleccions?

Una condemna seria inadmissible en termes democràtics. Una eventual condemna ha de tenir una resposta pacífica i democràtica del país que s’ha de perfilar al Parlament.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

S’ha acusat freqüentment el PDECat i ERC d’estar més pendents de les qüestions electorals que de les de fons. ¿Està passant en aquesta legislatura?

Hem de ser capaços de pensar estratègicament. Sortir de la zona de confort. De res serveix tancar-se en un nucli molt concret i competir entre nosaltres per aquest espai. El que cal fer és seduir més gent.