Anar al contingut

INVESTIGACIÓ

20-S: El dia del primer xoc de trens

L'operació policial al Departament d'Economia va ser l'aixeta de la posterior col·lisió de l'1-O

La disparitat de criteri entre la Guàrdia Civil i els Mossos va impregnar l'ambient dins de l'edifici

Xabi Barrena

Poques metàfores s’han repetit tant durant el procés com la del xoc de trens, entre Estat i Generalitat. Primer com a possibilitat remota, després plausible, posteriorment probable i, finalment, després de l’entrada en rumb de col·lisió que va suposar el 6-7 de setembre, gairebé inevitable. I el que era inevitable va passar el 20 de setembre del 2017, amb l’entrada de la Guàrdia Civil en el Departament de Vicepresidència i Economia. El 'sancta sanctorum’ d’Oriol Junqueras, encarregat per Carles Puigdemont d’organitzar l’1-O. Aquell dia, a la conselleria es va palpar la gran desconfiança entre els cossos policials estatals i autonòmic. I també es va posar la primera pedra de la persecució judicial, no a unes paperetes, sinó 'ad hominem’. Als Jordis. 

“¿On queda la plaça de Catalunya?”. La vintena d’agents de la Guàrdia Civil que a les 7.45 del matí havien irromput a Economia, la meitat uniformada, l’altra de paisà, van evitar fer-se presents a la sisena planta de l’edifici, la planta noble. On Oriol Junqueras tenia el seu despatx. Només dues vegades van trencar aquest protocol autoimposat. Per comunicar el tall del wifi i dels telèfons fixos i per reunir-se i intentar situar-se geogràficament.

I és que la major part dels membres de la Guàrdia Civil ignoraven on es ficaven. I es van sorprendre. I es van espantar al sentir-se atacats. Ni entenien què feia aquesta gentada davant de la conselleria, ni entenien què cridaven. Tampoc sabien, en les primeres hores, qui era Jordi Sànchez i quin era el seu paper. I per què calia parlar amb ell. Les explicacions dels Mossos sobre l’habitual interlocució amb els organitzadors, la mediació, no els van convèncer.

Camí de la feina

La notícia de les detencions de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, entre altres, i l’entrada de la Guàrdia Civil va sorprendre els treballadors de la conselleria anant a la feina. Allà es van trobar amb els agents uniformats controlant l’accés. En aquell moment la porta de l’edifici encara era franca.

Manifestants davant de la Conselleria d’Economia, el 20 de setembre del 2017 /Albert bertran

L’equip de Junqueras se situa en aquesta sisena planta, que els agents només trepitgen en dues ocasions, i els primers esforços es dirigeixen a saber qui estava detingut i qui no. Es va rebre la nerviosa trucada de la xofer de Jové, que havien parat espectacularment a la Ronda Litoral, i l’havien tret del cotxe. També la de Pere Aragonès, tranquil·litzant els seus companys perquè, malgrat el que diguessin els mitjans, no estava detingut. Junqueras es va quedar al Palau de la Generalitat fins a mitja tarda, després es va apropar a la conselleria.  

A mig matí la gentada ja es comptava per milers davant de l’edifici. En aquell moment, la Guàrdia Civil demana als Mossos que aclareixin l’àrea per poder moure els cotxes. La policia catalana adverteix del risc evident d’ordre públic. Hi ha tensió. Els Mossos no entenen com es pretén prioritzar uns vehicles a la seguretat de les persones congregades pacíficament, almenys a aquella hora.

Les reunions entre els dos cossos i Jordi Sánchez, en qualitat de mediador, es van anar repetint. En un moment en què el president de l’ANC s’absenta, el tinent de la Guàrdia Civil, que no es refiava de Sànchez, explica als Mossos que dins dels vehicles hi ha armes. “No vull que [Sànchez] ho utilitzi”, va expressar l’oficial.

La sorpresa dels Mossos és màxima. Es proposa un cordó humà de màxima seguretat que retiri les armes dels vehicles. A aquella hora els reporters gràfics i els càmeres de televisió ja s’hi havien enfilat. La Guàrdia Civil es nega a fer aquest cordó per una qüestió d’“imatge del cos”. La diferència de criteri entre cossos policials era abismal.

El registre, en què hi ha present personal de la conselleria davant de la impossibilitat d’acostar els detinguts, es prolonga més del previst per fallades en la transmissió de les dades que pateixen els equips de la Guàrdia Civil. I quan acaben es planteja la sortida. La secretària judicial, del jutjat d’instrucció número 13, apunta que vol sortir per la porta amb tots els agents de la Guàrdia Civil.

Un manifestant s’encara als guàrdies civils i els mossos /FERRAN SENDRA

Sànchez i Jordi Cuixart es comprometen a traçar un cordó humà, semblant al que durant tot el dia va operar a la porta d’Economia, però reforçat per conduir la secretària i els agents de paisà fins a la Gran Via, on podien esperar els cotxes. La resposta és negativa. Sánchez insisteix i proposa ser ell, amb algú de pes dins de l’independentisme, com Lluís Llach, els que facin el trasllat. Tampoc.

Al teatre

És llavors quan dos mossos i un agent de la seguretat de l’edifici inspeccionen les terrasses de la conselleria. A la planta segona troben una sortida que permet, si se supera un desnivell de metre i mig, connectar amb els camerinos del teatre Coliseum. La lletrada es nega en primera instància i acaba per acceptar-ho. Aquella nit, cap a les 23 hores, la lletrada surt confosa entre el públic que havia acudit a l’estrena del xou de cabaret, circ i ‘burlesque’ ‘The Hole Zero’.

A mitjanit arriba el segon intent de desconvocatòria de la multitud, vist el cas omís que la gentada havia fet del primer, realitzat pels Jordis amb representants dels partits independentistes. És en aquesta segona ocasió que els Jordis pugen al cotxe policial. Per demostrar que la protesta ja havia acabat afirmen que ells també se’n van. I amb ells, la major part de la multitud.

Queden uns pocs centenars. “Fa olor de concert”, o el que és el mateix, de cervesa i cànnabis. Ja de matinada, els Mossos fan una intervenció quirúrgica per alliberar l’espai dels vehicles. L’últim dels treballadors de la conselleria abandona el recinte a les tres de la matinada. L’últim agent, passades les sis.