El jutge de l'1-O demana al TSJC que imputi el vicepresident del Govern, Pere Aragonès

El titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l’1-O, ha remès una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè investigui el vicepresident del Govern i conseller d'Economia,Pere Aragonès, i els actuals diputats d’ERCJosep Maria JovéiLluís Salvadó.

Segons ha informat el TSJC, la sala civil i penal ha rebut l’exposició raonada del titular del Jutjat d’Instrucció número 13 perquè assumeixi la causa respecte a tres investigats en el seu procediment, Aragonès, Jové i Salvadó, ja que entén que la competència seria de l’alt tribunal català atesa la seva condiciód’aforats.

La magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret serà ara l’encarregada de decidir si l’alt tribunal català admet a tràmit la sol·licitud plantejada pel jutge de Barcelona, que investiga alguns ex alts càrrecs del Govern pelreferèndum unilateral de l’1-O. 

Després de conèixer-se la notícia, el president d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, ha reaccionat afirmant: “Intenten decapitar-nos una vegada i una altra. Però no ho aconseguiran”. Aragonès, per la seva part, s’ha mostrat “serè” i “tranquil” pel treball fet. “Persistirem en el nostre compromís d’assolir una Catalunya independent, socialment justa, econòmicament pròspera. ¡Sempre endavant”, ha escrit en el seu perfil de Twitter.

La decisió, al setembre

Fonts de l’alt tribunal han explicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que la decisió no es prendrà fins al setembre, ja que la sala està inhàbil a l’agost. A més, la jutge Alegret haurà de donar trasllat a la fiscalia perquè aquesta prengui una decisió sobre si s’han d’investigar els tres polítics d’ERC.

El 8 de maig passat, el Jutjat d’Instrucció número 13 va remetre un escrit al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena perquè sospesés la possibilitat d’incloure Salvadó i Jové en la causa per rebel·lió. Llarena va rebutjar la petició, ja que no veure indicis de la seva participació en aquest delicte.

Informe de la Guàrdia Civil

Segons consta en un informe de la Guàrdia Civil reexpedit al jutge de l’1-O a l’abril, Jové va realitzar diferents gestions per aprovar una transferència per valor de 3,4 milions d’euros per a campanyes publicitàries del referèndum, atenent la petició d’Aragonès, que el va instar a alliberar aquests diners.

La Guàrdia Civil va trobar aquestes gestions després d’analitzar el correu de Jové, ex número dos d’Oriol Junqueras a la Conselleria d’Economia abans de l’aplicació de l’article 155. Aragonès, d’altra banda, era secretari d’Economia, i Salvadó, secretari d’Hisenda.

Jové i Salvadó van ser detinguts durant el registre a la Conselleria d’Economia, en l’operatiu policial del 20 de setembre posat en marxa per intentar parar la consulta, tot i que tots dos van sortir en llibertat l’endemà.

Cost de sis viatges

En un altre informe de l’institut armat entregat al Jutjat número 13 el juliol passat es van detectar sis viatges a l’estranger (Irlanda, Flandes, Londres, Noruega i Eslovènia dues vegades) efectuats per ex alts càrrecs del govern –tres dels quals, per Aragonès– per reunir-se amb personalitats polítiques de tercers països, directius d’entitats bancàries que operaven a escala internacional, responsables de fons d’inversió especialitzats en l’adquisició de deute sobirà i entitats de qualificació de deute públic.

Notícies relacionades

Pere Aragonès: "Hi haurà més 1-O"

L’Audiència manté Begoña Gómez imputada per malversació per l’«interès en els assumptes lucratius» de la seva assistent a la Moncloa

“S’ha pogut determinar que totes aquestes reunions van tenir com a principal objectiu tractar qüestions vinculades amb el futur finançament exterior d’una Catalunya independent”, advertia al jutge la Guàrdia Civil, que va afegir que en la pràctica totalitat dels sis viatges sota sospita hi anaven “importants càrrecs públics”, entre els quals va destacar Pere Aragonès i Lluís Salvadó. Aquests viatges van tenir lloc entre l’octubre del 2016 i el gener del 2017.

Segons els investigadors, pot existir un delicte de malversació de cabals si s’haguessin pagat els vols i les estades amb diners públics.