El Govern i la Generalitat xoquen en l'agenda sobiranista i no concreten acords sectorials

Dos llenguatges diferents, dues estratègies enfrontades. Després de gairebé tres hores i mitja de reunió al Palau de la Generlitat -després de set anys de silenci-, el Govern del PSOE i el Govern de Junts per Catalunya i ERC han constatat en la Comissió Bilateral Estat-Generalitat el que, en paraules del conseller Ernest Maragall, són dos llenguatges diferents o dues interpretacions diferents de la paraula ‘normalitat’ i del projecte per resoldre el contenciós sobiranista a Catalunya. Fonts del Govern insistien, després de la cita, que havia sigut una reunió en un "clima positiu" de la qual sortien contents, malgrat les invectives de Maragall en la valoració posterior de la cita, a les quals el ministeri treia ferro.

En el fons, dos objectius absolutament enfrontats. D’una banda, el de la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, provant de demostrar que el Govern de Pedro Sánchez té un "projecte per a Catalunya", però portant aquest projecte al terreny de la relació habitual entre administracions -és a dir, traspassos, inversions i cooperació. Així, Batet afirmava que el projecte consisteix en "abordar traspassos pendents des de fa set anys, disminuir la conflictivitat entre administracions, ajudar a generar més confiança i lleialtat institucional, veure quines inversions són necessàries per a Catalunya, quins acords economicofinancers es poden assolir". És a dir, agenda sectorial, esquivant la qüestió dels presos independentistes i l’autodeterminació.

D’altra banda, hi ha l’interès del Govern de mantenir viva la tensió sobiranista. I, en aquest sentit l’intent fallit de Maragall de crear una comissió sobre drets i llibertats i vies de participació democràtica per abordar la qüestió de l’autodeterminació. "Ens ha semblat que no era pertinent", concloïa la ministra. "La comissió bilateral ha d’aplicar el marc constitucional però no replantejar-se'l", remarcava.

Notícies relacionades

El Govern refreda les expectatives de la bilateral, però exigeix concrecions aviat

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Pocs minuts després, Maragall compareixia carregant contra la ministra i el seu projecte per a Catalunya, en un to que el ministeri considerava desproporcionat respecte al to de la reunió. "En la reunió no s’ha comentat la paraula ‘projecte’ ni la més mínima definició d’aquest projecte, no s’ha plantejat cap idea que expliqui la proposta de l’Estat per al nostre país, la conclusió [de la reunió] no pot ser de satisfacció", denunciava el conseller, que va dir que havia vist el Govern "més pendent de la reunió de demà del senyor Pedro Sánchez amb Pablo Casado que de la situació real dels nostres presos i exiliats que els hauria de preocupar a ells també; em sorprèn la fredor amb la qual en les institucions de l’Estat es parla d’aquests temes". Maragall va haver de conformar-se amb una advertència i una exigència de perseverança a l’hora d’abordar la qüestió del dret d’autodeterminació (que "no existeix", va insistir la ministra quan li van preguntar): “Aguantarem, insistirem”. Paraules contundents sense deixar, això sí, de recórrer el camí de la negociació amb l’Estat en assumptes sectorials. I sense posar un calendari ni ultimàtums malgrat la referència de l’expresident Carles Puigdemont a un determinat període "de gràcia" del Govern del PSOE. 

Sense concrecions

Així les coses, en el terreny de les concrecions sectorials, tampoc cap acord. Ni tan sols en la desactivació de recursos del Govern al Constitucional en lleis d’alta sensibilitat social. Això sí, les dues parts s’han compromès a activar les comissions bilaterals sectorials sobre infraestructures, política econòmica i financera i transferències pendents i també cinc subcomissions com la que provarà d’evitar la conflictivitat davant del Constitucional. En tot això, Batet mostrava bona voluntat al mateix temps que reclamava al Govern que participi en els organismes multilaterals. La inconcreció era tan gran que la ministra afirmava, per exemple, que en matèria d’infraestructures, l’objectiu és "fer un esforç amb Catalunya" i assenyalava, sense més ni més, inversions pendents com la de la Sagrera o el corredor mediterrani. D’aquesta manera, la conclusió de Maragall era: "Serà difícil, serà llarg, serà dur, però tenim un calendari, és l’única nota positiva". Ningú s’aixeca de la taula, malgrat que, com era previsible, els acords sectorials són inexistents i la visió del conflicte català, oposada.