El Suprem manté a la presó els polítics presos del procés

La sala que enjudiciarà els líders del procés al Tribunal Suprem ha denegat la llibertat sol·licitada pels processats Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Carme Forcadell. El tribunal no detecta cap modificació en els motius pels quals el jutge d’instrucció Pablo Llarenaels va enviar a presó.

La interlocutòria llança dos missatges importants, davant de possibles peticions similars: la decisió alemanya sobre l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont no suposa "convertir el tribunal provincial alemany en un extravagant òrgan supranacional amb capacitat per revocar les decisions adoptades pel jutge espanyol" i un procés judicial no canvia "en funció de l’atmosfera política que es respiri en cada moment". 

El tribunal explica que, com a òrgan d’enjudiciament, no ha tingut contacte amb les diligències practicades durant la instrucció ni ha intervingut en la resolució dels recursos la competència dels quals ha recaigut en la Sala d’Apel·lacions i, per tant, el cessament de la mesura de presó acordada pel jutge d’instrucció exigiria constatar un canvi en els presupòstis pels quals es va decidir.

Carme Forcadell va sol·licitar la llibertat basant-se, entre altres arguments, en el recent pronunciament del Tribunal Superior de Schleswig-Holsteinque va denegar l’entrega de Puigdemont per rebel·lió. Si els jutges alemanys descartaven la rebel·lió en el cas de l’expresident del Govern, encara més, segons Forcadell, se li hauria d’aplicar a ella, perquè al no ser membre del Govern no va poder participar en les decisions adoptades per la Generalitat de Catalunya. El tribunal ho rebutja perquè pronunciar-se sobre això seria avançar-se al futur judici.

No és un tribunal superior

Sobre la decisió del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein, la Sala explica que va estar limitada a respondre la petició de cooperació jurídica internacional cursada per Espanya, i no té cap incidència sobre la causa que se segueix al Suprem més enllà de la relativa a Puigdemont. Afegeix que roman intacta la capacitat jurisdiccional de la Sala per decidir el “què” i el “qui” dels fets, sempre en funció de les proves que s’hauran de desplegar en el plenari.

“El discurs de la senyora Forcadell sembla que converteixi el tribunal provincial alemany en un extravagant òrgan supranacional amb capacitat per revocar les decisions adoptades pel jutge espanyol. Qualsevol intent de dibuixar una línia jeràrquica –afegeix– que sotmeti les resolucions d’aquesta sala al criteri dels jutges provincials alemanys resulta manifestament improcedent i està condemnat al fracàs”.

No canvia amb el Govern espanyol

Altres processats al·ludien a un canvi "en les circumstàncies del context social i polític" per sol·licitar mesures cautelars menys costoses. La Sala respon que el procés penal no es pot explicar com una realitat canviant “en funció de l’atmosfera política que es respiri en cada moment” i, per tant, la permanència d’una mesura cautelar s’ha de connectar amb els requisits descrits en la llei d’enjudiciament criminal. 

“Explicar la privació de llibertat d’un processat –diu la Sala– com una carta més en un procés de normalització política tanca una gravíssima deformació del significat mateix del procés penal en una societat democràtica”.

Risc de fuga

Notícies relacionades

El Constitucional rebutja excarcerar els exconsellers Rull i Turull

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

El tribunal considera procedent mantenir la presó preventiva davant de la proximitat del judici oral, la fermesa de l’ordre de processament i la naturalesa i gravetat dels fets indiciàriament atribuïts als processats. “No tindria sentit entendre que, una vegada coneguts els termes del processament i superada la fase intermèdia amb la formulació dels escrits d’acusació provisional, la voluntat d’acatar la trucada per al judici oral s’imposarà entre els processats amb exclusió de qualsevol risc de fuga”, exposa.

La Sala rebutja també la proposta dels processats d’aplicar mesures cautelars menys costoses, com compareixences, control policial o dispositius de rastreig telemàtic, perquè “cap assoleix el mateix nivell de seguretat a l’hora de garantir la presència dels processats en el judici oral. La pèrdua d’una fiança no actua com un element veritablement dissuasiu davant la temptació de sostreure’s a la trucada judicial, menys encara si és un tercer qui es pot oferir a deixar-la”; en relació amb les firmes diàries, el tribunal conclou que “poden deixar de ser diàries en l’instant en què el signant decideix emprendre la fuga”.