L'error de la 'vicetot'

Durant la campanya, Mariano Rajoy va renyar via whatsapp més d’un dirigent que havia manifestat el seu recolzament a Pablo Casado. Malgrat la neutralitat promesa, i mantinguda només públicament, la preferència de l’expresident per Soraya Sáenz de Santamaría era el més natural. Era la persona que millor podia defensar el seu llegat, en què ella ha participat tant com ell. Santamaría ha sigut la seva mà dreta durant els últims deu anys.

La ‘vicetot’, no obstant, va fracassar en els seus càlculs electorals i, malgrat conquistar la militància en la primera volta, no va saber guanyar-se els compromissaris, més entregats a la vida d’un partit que, arribada l’hora de la veritat, li ha donat l’esquena. Ara, haurà de decidir si s’integraen un PP que amb l’elecció de Casado ha fet un gir a la dreta o si, malgrat les seves promeses en campanya, fa un pas enrere i deixa la primera línia de la política. 

Rajoy va atorgar a Santamaría l’única vicepresidència, la representació de l’Executiu i també el control del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Així que, a més de poder executiu, va tenir informació. Aquesta possibilitat, la de saber, va fer que guanyés enemics que, amb raó o sense, van veure la seva ombra darrere d’algunes informacions. És el cas de José Manuel Soria, l’extitular d’Indústria queva caure pels ‘Papers de Panamà’ i que aquesta setmana va reaparèixer en el dinar d’exministres que va servir a Casado per aconseguir l’atenció l’últim dia de campanya. També és el d’Alberto Núñez Feijóo, que es va mostrar tan neutral com Rajoy, però al revés, apostant per Casado en privat. Les seves fotos amb el narcotraficant Marcial DoradoMarcial Dorado es van publicar a ‘El País’ el 2013 i a l’equip del president de la Xunta sempre li quedarà el dubte de si va ser una filtració interessada de l’entorn de l’exvicepresidenta per fer-li mal.   

Les fotos del ‘narco’

Al febrer, en l’entrevista que Feijóo va concedir a Jordi Évole,el dirigent autonòmic veia Santamaría amb bon perfil per succeir Rajoy: “Té formació i informació”, va afirmar. I poques setmanes després d’aquest programa un alt càrrec de Gènova que tenia el visat per continuar si hagués guanyat l’exnúmero dos de la Moncloa va assegurar a aquest diari que havia vist“moltes més fotos”de les que es van publicar de Dorado i Feijóo, com si aquesta espasa de Dàmocles hagués de penjar sempre sobre el cap del líder gallec.

“En aquest congrés s’han pogut comprovar tots els morts que per acció o per omissió de socors tenien a l’armari ella i el seu equip”, va assenyalar dissabte un ex alt càrrec del Govern, que malgrat haver-la votat es lamentava que no hagués sabut utilitzar tot el seu poder aquests anys per “empatitzar amb els territoris”.

Així les coses, Casado no només va aconseguir sumar a la seva candidatura els recolzaments de tots els aspirants a la primera volta (María Dolores de Cospedal, amb una llarga llista de desacords amb la perdedora, José Manuel García Margallo, José Ramón García Hernández i Elio Cabanes). Casado també va ser l’elegit pels enemics fets durant l’última dècada per Santamaría i el seu equip. 

Rajoy va lamentar aquests dies davant d’un polític amb el qual manté una relació de dècades que els recolzaments al diputat de Palència i en contra de la seva hereva es devien més a l’“odi” personal que a raons professionals. Pot ser, però com sol dir l’exministre i expresident del PPC Josep Piqué: “Un partit és com una família”. Cal pensar a donar afecte, avançar-se a possibles enutjos i evitar-los, a ser-hi quan cal. I Santamaría, la vida del partit, al contrari que Casado, no l’ha viscut des de baix, perquè va arribar directa a la cúspide i amb certa edat. Tenia 29 anys quan va començar a treballar per al Govern de José María Aznar.

El seu recorregut per Espanya i les seves apel·lacions al món rural van arribar tard i van avergonyir més d’una dona de les que va citar en la seva llista d’homenatge en el seu discurs final. Ni tan sols aquesta enumeració li va sortir bé, perquè Santamaría es va deixar portar per l’enemistat i va evitar nomenar Cospedal, primera secretària general de l’organització. L’omissió va molestar fins i tot alguna dona que sí que va esmentar.

Preguntes sobre corrupció

Massa anys donant llargues al partit per participar en actes els caps de setmana amb l’excusa del treball en el Govern. Massa anys agafant l’escut de l’Executiu per no defensar el PP delsescàndols de corrupció en les rodes de premsa del Consell de Ministres, en les quals intentava evitar els periodistes que sabia que farien les preguntes més dures. “Són massa agressives”, es queixava una col·laboradora de la vicepresidenta.

“Soraya és una excel·lent funcionària, però no és una líder política. Les seves idees jo no les conec i la seva gestió a Catalunya ha sigut molt lamentable per a Espanya i, especialment, per al 52% dels catalans que se senten catalans i espanyols. Això ho sap tothom i per això no ha guanyat”, afirma a aquest diari per telèfon Esperanza Aguirre. Ella i Aznar van ser els padrins polítics de Casado i ahoran celebren l’enterrament del ‘marianisme’.

Per a Aguirre, Casado ha sabuttornar “la il·lusió” als militants “a base de defensar els principis i els valors” dels liberals i conservadors que, segons la seva opinió, han estat “oblidats durant els últims anys” i ho exemplifica amb les pujades d’impostos i la no derogació de la memòria històrica.

Les tasques més urgents

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Una exdirigent autonòmica que prefereix no ser citada espera que el nou president “sàpiga envoltar-se d’un bon equip” amb què, a més d’“insuflar ideologia”, “resituï” el partit en pocs mesos. Les andaluses poden avançar-se a la tardor, i a la primavera se celebraran les municipals, autonòmiques i europees.  

A més, té decisions importants per prendre. Aviat mantindrà una primera reunió amb el president del Govern, Pedro Sánchez, en la qual començarà a plasmar el seu estil d’oposició i ha de decidir què fa amb els objectius de deute i el dèficit de les administracions. L’Executiu estava esperant el nou líder del PP per intentar negociar-lo. Ja hi és. Comença una altra etapa.