El jutge Llarena suspèn els diputats processats per rebel·lió

El jutge Pablo Llarena ja no és l’instructor de la causa per rebel·lió, malversació o desobediència oberta al Tribunal Suprem contra els líders del procés, tret de pel que fa a l’expresident Carles Puigdemont i els altres sis fugits, els quals declara en rebel·lia i manté en una peça separada del procediment principal que estarà dorment fins que estiguin a disposició de la justícia espanyola. Dues setmanes després que la Sala Penal confirmés el processament, el magistrat ha resolt tot el que tenia pendent en vuit resolucions, en què dona per conclosa la instrucció de la causa i aplica la suspensió automàtica de càrrec públic de sis dels set diputats processats per rebel·lió presos o que tenen una ordre de presó pendent.

És el que preveu l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal per impedir que "persones que ofereixen indicis racionals d’haver desafiat i atacat de forma greu l’ordre de convivència democràtica mitjançant comportaments delictius, entre els quals hi ha el delicte de rebel·lió, puguin continuar en l’acompliment de la funció pública". 

Els afectats són l’exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva, Jordi Rull i Josep Turull i l’expresident de l’Assamblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez. També se suspèn el fugit Carles Puigdemont, però no Toni Comín, al qual es permet encara recórrer l’ordre de processament, per l’agitada tramitació que ha tingut la seva personació en la causa.

Sense renunciar a la majoria

Es tracta d’una suspensió provisional, per la qual cosa mantenen l’acta, tret que renunciïn o siguin finalment condemnats. El magistrat, conscient de l’exigua majoria independentista del Parlament i el que li suposaria perdre els vots dels diputats presos, diu expressament que no es "pot imposar que els grups parlamentaris a què s’integren els processats hagin de renunciar a la seva majoria parlamentària durant la suspensió dels càrrecs, com tampoc resulta coherent que una suspensió provisional imposi, com a única manera de mantenir aquesta majoria, que els suspensos renunciïn definitivament al dret de representar els seus electors".

Per això informa al Parlament en la seva interlocutòria que "no existeix cap impediment processal perquè els càrrecs i funcions" que els corresponen "puguin ser exercits de manera plena, però temporal, per altres integrants de les seves respectives candidatures", cosa que deixa oberta a la Cambra la possibilitat de substituir els suspesos.

Al donar per conclosa la instrucció de la causa, Llarena, que rebutja totes les proves sol·licitades per defenses i l’acusació que exerceix Vox per considerar-les innecessàries o reiteratives, explica que qualsevol petició que els processats vulguin plantejar per intentar que s’acabin realitzant aquestes diligències o contra la mateixa suspensió de funcions haurà de ser plantejada davant de la Sala d’Apel·lació del Suprem, que fins ara ha ratificat totes les decisions que ell ha adoptat.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Entre les proves pendents hi havia dos informes tècnicocomptables sol·licitats al Ministeri d’Hisenda sobre la documentació que li va enviar la Generalitat en els quatre requeriments que li va dirigir i de la intervenció dels comptes catalans, informació que consta en la causa. El jutge hi renuncia perquè la instrucció no es retardi fins al setembre, tot i que deixa en mans de la fiscalia sol·licitar-los de cara al judici. 

Fiança suficient

En altres resolucions, el magistrat declara suficient la fiança de 2.135.948 euros que va imposar als processats per malversació en concepte de responsabilitat civil, tot i que deixa constància que el que va ingressar l’Assemblea Nacional Catalana són 0,54 euros menys del que estava fixat. També rebutja l’última petició de llibertat de l’exconseller Joaquim Forn, així com incloure en la causa per rebel·lió la diputada i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el de Premià de Mar, Miquel Buch, com li va demanar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.