El Congrés avala Fernández de la Vega com a presidenta del Consell d'Estat

La Comissió Constitucional del Congrés ha certificat la idoneïtat de l’exvicepresidenta del Govern Zapatero María Teresa Fernández de la Vega com a nova presidenta del Consell d’Estat, i ha constatat per unanimitat que compleix els requisits que exigeix la legislació. Es preveu que el Consell de Ministres faci oficial el nomenament aquest mateix divendres.

La Llei Orgànica del Consell d’Estat assenyala que els presidents d’aquest òrgan han de ser "juristes de reconegut prestigi i experiència en assumptes d’Estat", condicions que compleix Fernández de la Vega, ja que des del 1974 pertany al cos de secretaris judicials. Posteriorment va accedir a la condició de magistrada pel quart torn, a més d’haver exercit una carrera política que ha inclòs feines com a secretària d’Estat de Justícia (1994-1996), vicepresidenta del Govern (2004-2010) i des d’aleshores membre permanent del Consell d’Estat.

L’esmentada llei no estableix més requisits, ja que indica que el president serà nomenat "lliurement" per reial decret acordat en Consell de Ministres. En tot cas, De la Vega ha volgut posar també a disposició del Congrés les seves declaracions de béns, de renda i de patrimoni, així com el certificat d’idoneïtat que ja va obtenir quan va ingressar al Consell d’Estat.

Dedicada al servei públic

Al presentar-se, De la Vega ha fet un prolix repàs de les principals fites d’una vida que, segons ha dit, ha sigut dedicada al servei públic i a promoure valors com "la llibertat, la justícia i la democràcia". De manera particular ha dedicat els seus esforços a la lluita per la igualtat, en concret per la igualtat de gènere.

"Perquè quan aquesta no s’assoleix, com passa en molts àmbits, els nostres sistemes tenen un gravíssim problema", ha dit De la Vega. D’allà, ha postil·lat, la seva "lluita" per promoure aquesta igualtat entre homes i dones, "per escurçar aquesta bretxa de gènere que persisteix" i per combatre la violència masclista que atribueix a un "model patriarcal "resistent i resilient".

Encara que només ha format part de Governs del PSOE, ha volgut deixar clara la seva independència, apel·lant als seus informes en aquests anys de consellera. "Des de la independència, el Consell presta el millor servei i dona opinions -ha remarcat. El millor consell no és dir sempre que sí, sinó dir el que procedeix, amb rigor i responsabilitat".

I abans d’acabar el seu discurs ha volgut donar les gràcies a l’encara president del Consell d’Estat, José Manuel Romay Beccaría, del PP, per la seva feina "exemplar" i per totes lesatencions  que li ha brindat a ella,"l’única dona consellera de l’Estat fins ara". "Espero que això vagi canviant", ha conclòs.

Perfil adequat

Per al portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, De la Vega té "el perfil idoni" per presidir el Consell d’Estat. "El seu currículum l’avala i només es pot donar-li l’enhorabona", va dir. "És un currículum voluminós i mereixedor del lloc a què s’opta -ha afegit Íñigo Errejón, de Podem. Està més que provada la idoneïtat per al càrrec".

Segons el portaveu socialista, Gregorio Cámara, "és difícil que es concitin en una mateixa persona mèrits tan destacats i de tan dilatada trajectòria", i fins i tot el del PP, Francisco Martínez, ha admès que no es poden qüestionar les seves condicions per al càrrec: "A ningú no se li escapen les diferències ideològiques, però és legítim que li traslladem que no hi ha problemes amb la seva idoneïtat", ha conclòs.

De la Vega va ser proposada per l’Executiu de Pedro Sánchez com a nova presidenta del Consell d’Estat, i ha sigut examinada pel Congrés en virtut del que estableix la Llei d’Incompatibilitats d’Alts Càrrecs.

Protesta socialista

Notícies relacionades

Sánchez proposa Fernández de la Vega com a nova presidenta del Consell d'Estat

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

El 2012, el PSOE es va queixar de manera formal al llavors president del Congrés, Jesús Posada, pelnomenament de José Manuel Romay Beccaría Romay Beccaríacom a president del Consell d’Estat. El considerava "contrari a la llei" perquè no havia sigut sotmès al preceptiu examen parlamentari.