El silenci de Feijóo obre una altra crisi successòria al PP de Galícia

Tot i que Alberto Núñez Feijóo encara no ha anunciat que presentarà la candidatura a la presidència del PP al congrés del 20 i el 21 de juliol, a Galícia el partit dona per fet que  ja té la decisió presa. Tant és així que el que més preocupa en el PP gallec no és si el seu líder podrà imposar-se en la carrera successòria a María Dolores de Cospedal i a Soraya Sáenz de Santamaría, sinó qui heretarà la presidència de la Xunta que ell deixarà vacant.

Feijóo sap des de fa temps que és l’aspirant favorit entre les bases populars per succeirMariano Rajoy. I encara que fa anys que assegura que el seu lloc és a Galícia, des de fa temps juga amb aquesta hipòtesi, que ha anat modelant aquest any prodigant les seves aparicions públiques fora de la comunitat i sotmetent-se a un estudiat degoteig d’entrevistes de mitjans nacionals. La moció de censura de Pedro Sánchez ha trastocat aquests plans i, si marxa a Madrid, haurà d’esgotar els terminis per nomenar el seu propi successor.

Alfonso Rueda és el nom que més sona i correspon al seu delfí des de fa nou anys. Vicepresident de la Xunta i conseller de Presidència, Administracions Públiques i Justícia, aquest advocat de Pontevedra a punt de complir els 50, amb plaça pròpia de secretari d’ajuntament, l’ha acompanyat des que Feijóo va assumir el poder en el PP gallec després de succeirManuel Fraga el 2006. Des d’aleshores i fins fa dos anys va ocupar la secretaria general de la formació.  

Els obstacles de l’hereu natural

La seva relació ha tingut alts i baixos, i encara que Rueda no compta amb el carisma de Feijóo, sempre se l’ha considerat com el seu hereu natural. Però les seves aspiracions també compten amb obstacles: la seva imatge s’ha erosionat amb la vaga de funcionaris de justícia, que va mantenir paralitzat al sistema judicial gallec entre febrer i maig passats i que molts votants, inclosos els del PP, atribueixen a la seva negativa a asseure’s a negociar amb els vaguistes. A més, té en contra a una important província, Ourense, des d’on el president de la diputació, José Manuel Baltar, podria maniobrar per torpedinar la seva candidatura.

Fonts de la direcció regional popular asseguren que Rueda serà el substitut provisional de Feijóo si aquest aconsegueix la direcció nacional de Gènova. Però adverteixen que exerciria una “presidència tècnica” i que es limitaria a conduir la Xunta fins que el partit pogués designar un candidat en un congrés al qual, previsiblement, optarien més aspirants.

Els altres aspirants

Un altre dels candidats és Pedro Puy. Nebot de Fraga i portaveu a la cambra autonòmica, és doctor en Dret i professor d’Economia Aplicada a la Universitat de Santiago. No ha aparentat mai tenir cap desig de seguir la carrera del seu oncle, i les fonts citades opinen que no farà moviments sense l’aprovació explícita de Feijóo. Les seves opcions creixerien molt si aquest decidís emportar-se Rueda a Madrid per encomanar-li la gestió del PP en el postmarianisme.

També s’estudia el nom de Diego Calvo. Expresident de la Diputació de la Coruña i president del partit en aquesta província, és diputat autonòmic, condició exigida per l’Estatut de Galícia per presidir la Xunta. Té 43 anys i el seu perfil polític és el que més s’assembla al de Feijóo.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Al costat dels anteriors apareix una altra terna de possibles candidats amb escó a la cambra autonòmica. Es tracta del conseller d’Economia, Ocupació i Indústria, Francisco Conde; el de Política Social, José Manuel Rey Varela, i la consellera de Medi Ambient i Ordenació del Territori, Beatriz Mato.

Altres missions

El primer, doctor en Ciències Econòmiques i amb una trajectòria professional vinculada a la universitat, és una persona de confiança de Feijóo, a qui va acompanyar també des dels seus primers anys en la Xunta com a assessor personal. Té més opcions que els altres dos, però només perquè Feijóo ja els ha encomanat altres tasques. A Mato, recuperar l’alcaldia de la Coruña, que el PP va perdre el 2015 en favor de la llista vinculada a En Marea. I a Rey Varela, la de Ferrol, que ell mateix va perdre fa tres anys i que també van guanyar els aliats de Podem.