L'independentisme posa fre al carrer per apanyar-se

L’inesperat traspàs de carteres al Govern central sumat a la renúncia de Quim Torra a disputar amb l’Estat el nomenament de consellers empresonats o fugits ha imposat una 'pausa' en la fins ara frenètica activitat als carrers. Les entitats sobiranistes, els sindicats independentistes i els CDR es veuen sumits a restar l’expectativa fins que una maniobra que contradigui els seus interessos els reactivi. Se centren a reivindicar la llibertat dels polítics presos i a dissenyar, a porta tancada, la manera de pressionar les institucions perquè activin una república que no arriba.  

Però part de la seva dilema es torna irresoluble quan no consensuen un relat que reculli la disparitat de visions estratègiques. A grans trets, es divideixen entre els que defensen que cal parar motors per prendre força, assumint que el nou Govern és "autonomista", i els que empenyen per augmentar la mobilització, al veure-hi l’única eina per pressionar l’Executiu català i posar en embat l’espanyol. El seu consens ardu torpedina amplis acords, fins i tot dins de les mateixes organitzacions.

Els judicis, la reflotació

Tantl’ANC  com Òmnium Cultural deixen en mans del nou Govern la confecció d’un nou full de ruta, expectants a veure complir els seus al·legats. La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, no amaga la seva decepció amb els partits independentistes per "no haver volgut arriscar ni assumir la desobediència", contradient les seves peticions de "no cedir al xantatge" de l’Estat.

Des de la CUP comparteixen l’anàlisi i situen la "mobilització permanent". La diputada Maria Sirvent creu que "la millor solidaritat antirepressiva" és "lluitar per defensar el que l’ha portat" i retreu a JxCat i ERC que "reculin" i desatenguin el clamor dels carrers. "La institució ha de doblegar-se a les demandes de la voluntat popular", els recorda, i demana també esforços d’unitat als actors sociopolítics perquè defensa que "només prendran força mobilitzant-se".

L’ANC prepara ja l’esperada gran mobilització per a un 11 de setembre "clarament republicà" i dibuixa accions d’"apoderament ciutadà", algunes de centrades en institucions econòmiques, per evitar que l’"estratègia antirrepressiva monopolitzi els seus objectius" i els obligui a arraconar la seva finalitat: la independència. "Hem sumat més quan hem visualitzat confrontació amb l’Estat", afirma Paluzie, convençuda que s’aventura una reflotació.

L’entitat liderada per Jordi Cuixart, se centra en la fèrria defensa dels "drets i llibertats" sota el lema de la seva campanya 'Demà pots ser tu' i evita capficar-se en el rumb polític a seguir per l’independentisme. Això sí, apunten que rebrotaran als carrers quan se celebrin els judicis als polítics presos i fugits previstos per a la tardor vinent. Assenteix Paluzie, i crida a "saber utilitzar políticament" aquest plet per atreure simpaties d’Europa. En aquestes últimes setmanes, s’ha reunit amb parlamentaris britànics a Westminster i ha viatjat a Còrsega per "internacionalitzar" el procés.

Fonts delsCDR  assenyalen que també s’han vist acostats a posar el fre perquè els últims girs institucionals "costen de digerir" perquè "es va prendre a contrapeu". "El que està clar és que no hi ha una estratègia clara", censuren des d’aquests comitès, que confien a "reactivar-se quan s’evidenciï" que la desbancada de Mariano Rajoy "no és un canvi sinó un recanvi". Mentrestant, es disposen a "combatre la perillositat de l’extrema dreta" amb concentracions de rebuig i no de caràcter netament independentista. 

Sense vaga general a la vista

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

Un altre actor que va prenent pes al tauler ésl’Intersindical-CSC. El seu portaveu, Sergi Perelló, confia que l’independentisme sumi si es cola als centres de treball perquè creu que una república és una "oportunitat" per forjar un "nou marc de relacions laborals". "Cal batallar perquè les cúpules dels sindicats majoritaris no coartin el discurs dient que no poden fer reivindicacions polítiques", reflexiona, i recorda que aquest sindicat va ser el que va convocar dues vagues generals després del referèndum de l’1-O.

De moment, tots els consultats asseguren que un altre atur d’aquest tipus no entra ara per ara en els seus plans, després d’haver-se reunit a porta tancada per estudiar-ho. Expliquen que el 3-O i el 8-N van respondre a un clamor ciutadà que va sobrepassar les cúpules de les seves organitzacions però que el nou escenari polític impedeix el seu èxit en palpar distensió o, almenys, apaivagament als carrers. "En comptes de tenir iniciativa pròpia s’espera les accions que faci l’Estat, ja que no hi ha un relat compartit", admet Perelló.