Meritxell Batet, la recepta catalana

Meritxell Batet (Barcelona, 1973) ja se la col·locava a les travesses per formar govern quan els socialistes van intentar evitar la reelecció de Mariano Rajoy. La diputada ha hagut d’esperar, incansable i ferma als seus, per arrabassar-li les regnes de l’Executiu i aconseguir el control del timó per fixar un nou rumb. La seva fidelitat al nou president l’ha nomenat nova ministra d’Administració Territorial, i la seva missió serà destensar el conflicte català i oferir receptes per apaivagar els independentistes.

Batet arriba al càrrec convençuda de "posar la política en marxa" per estendre ponts amb la Generalitat i disposada a dissenyar una estratègia de negociació basada en el seu "catalanisme ponderat i racionalitat espanyola". 

De família humil, va arribar a la universitat per cursar Dret gràcies a diferents beques. Combinava els seus estudis servint en bars de copes per sustentar la seva família. I és que la seva precarietat la va portar a viure un desnonament al costat de la seva mare. Es va llicenciar el 1995 i va seguir a l’acadèmia, primer com a professora de Dret Administratiu i després com a associada de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra.

Va deixar les aules per abalançar-se al terreny polític. El 1996 el director de la seva tesi, Josep Mir, li va comentar que el llavors primer secretari del PSC, Narcís Serra, buscava un independent per formar part de la primera secretaria del partit. Va acceptar el càrrec empesa per la seva admiració aFelipe González.

Escalada socialista

Després de passar per la Fundació Carles Pi i Sunyer, el 2004 José Montilla la va animar que saltés al Congrés com a diputada l’any de la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero. Va recollir el seu carnet el 2008, i allà va començar la seva escalada en les llistes socialistes.

Establerta a Madrid, ha sigut diputada en el Congrés en les últimes cinc legislatures, lloc en el qual va conèixer al seu ara exmarit, el popular José María Lassalle. El seu primer càrrec orgànic el va acceptar en el 2014 com a secretària d’estudis i programes. La seva tenacitat i sentit de la responsabilitat la van valorar àvidament al costat de la seva lúcida capacitat d’anàlisi. Va perfilar el programa electoral del partit el 2015 i va coordinar el grup d’experts que va estudiar una proposta per reformar la Constitució.

Batet va acceptar el seu primer gran repte com a relleu de Carme Chacón al capdavant de la llista per al Congrés el 26-J, encara que el seu desig inicial era repetir com a número dos de Madrid. Ho va fer per disciplina, reforçada per alts caps del partit i no per ambició de lideratge, en veure’s una figura de consens per apaivagar una batalla que pretenia emprendre el llavors senador Carles Martí. Però no va poder remuntar la desfeta electoral.

Arraconar la dreta

La seva fidelitat a Sánchez es va evidenciar quan li va donar suport davant de la dimissió de 17 dels 35 integrants de l’executiva federal del PSOE per provocar la dissolució de l’organisme de direcció. Batet va ser una de les díscoles del PSC que va trencar la disciplina de vot per pronunciar-se decididament per un 'no' a la investidura de Rajoy. La seva decisió a arraconar la dreta espanyola li impedia facilitar el càrrec a qui gairebé dos anys després ha aconseguit tombar. Partidària de teixir aliances amb Units Podem, va negociar una sortida per evitar la reelecció del popular. Va fracassar.

Notícies relacionades

José Luis Ábalos, de brillar a l'ombra a lluir en els focus

Últimes notícies d'Espanya i el Govern de Pedro Sánchez | Directe

Des de l’oposició s’ha encarregat de projectar perfil propi i d’allunyar-se de Ciutadans i el PP. Va protagonitzar un tens debat amb els taronges quan pretenien tirar endavant una proposició no de llei que fonamentava un front comú contra l’1-O. Però Batet ho va impedir argumentat que no aportava "cap solució" i destacant que no hi havia referències al "diàleg per buscar consensos". També va protagonitzar una agra picabaralla amb la presidenta de la Cambra baixa, Ana Pastor, quan va entonar part del seu discurs en català adreçant-se a Carles Puigdemont.

Més procliu al diàleg i a la serenitat que a la confrontació, va aconsellar a l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría a deixar de "parapetar-se després de la llei" i iniciar ja unes "negociacions honestes" per construir un "un projecte il·lusionant" per als catalans. I aquest consell s’aplicarà ara a si mateixa.