Sánchez dissenya un Govern amb perfil polític per aguantar un any

Quan és elegit un president en circumstàncies normals, sol tenir perfilat com serà el seu Govern: la seva estructura i els seus ministres. Però aquestes no són circumstàncies normals. Pedro Sánchez és el primer dirigent que arriba a la Moncloa a través d’una moció de censura. El dràstic instrument per desallotjar Mariano Rajoy no entrava al cap del líder socialista fa tot just 10 dies, abans de conèixer-se la demolidora sentència sobre el ‘cas Gürtel’, i ara Sánchez ha de designar amb celeritat les carteres del futur Executiu. Les travesses sobre la seva composició van en moltes direccions, però a l’entorn del secretari general del PSOE assenyalen que no hi ha res tancat. Els favorits asseguren que no han rebut cap trucada. Però tots coincideixen a dir que el Govern de Sánchez tindrà un perfil eminentment polític, no tècnic, per abordar iniciatives d’alt valor simbòlic en una legislatura que, segons els càlculs socialistes, durarà entorn d’un any. Potser més.

Després d’aconseguir 180 vots a favor de la seva candidatura (del PSOE, Units Podem, ERC, el PDECat, el PNB, Compromís i Nova Canàries), Sánchez va rebre l’aplaudiment dels diputats del seu partit, però també dels morats. "Sí que es pot!", cridava el grup de Pablo Iglesias. Semblaven més alegres que els socialistes, que van anar sortint de l’hemicicle amb certa sensació d’irrealitat. "Encara no m’ho crec", van dir alguns. Ningú no sabia gaire què fer. No hi havia res planejat. Cap celebració.

Cadascú se’n va anar pel seu costat i Sánchez es va reunir amb la seva guàrdia pretoriana. Allà hi havia els de sempre: Adriana Lastra, vicesecretària general; José Luis Ábalos, secretari d’Organització i principal negociador de la moció de censura; Margarita Robles, portaveu parlamentària, i Juan Manuel Serrano, cap de gabinet del secretari general. Però també hi va haver un nou convidat: José Enrique Serrano, cap de gabinet de Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero i principal expert del PSOE en aquestes situacions. La conclusió a la qual van arribar, segons fonts coneixedores de la cita, va ser que s’havien d’afanyar, que s’havia de donar forma a l’Executiu en "els propers dies", però “sense atabalar-se”, una vegada que Sánchez prengui possessió aquest dissabte a les 11 del matí al Palau de la Sarsuela".

La difícil digestió

Al PP, que va votar en contra de Sánchez junt amb Ciutadans, UPN i Fòrum Astúries (un total de 169 rebutjos, amb la representant de Coalició Canària abstenint-se), s’intenta digerir el que ha passat. I es preparen per a una dura oposició per intentar retallar el calendari a Sánchez, traient el fuet amb l’economia i la qüestió territorial si hi ha "alguna cessió", a més de frenarAlbert Rivera en sec. "El cos a cos amb el Govern socialista serà amb nosaltres, no amb Ciutadans, així que comencin a assumir que es desinflaran", apuntava un veterà dirigent popular.

Queda pendent una reorganització interna. Rajoy ha de pensar què serà d’ell i del partit. I on, amb quina finalitat i respectant quins equilibris col·loca alguns destacats membres del seu gabinet, com Soraya Sáenz de Santamaría. Això serà a partir de dimarts que ve. Segurament abans, la mateixa Santamaría i alguns altres ‘fontaners’ hauran de preparar el traspàs de poders amb el PSOE.

L’horitzó temporal

En vista d’una situació tan extraordinària com aquesta, sense cap situació anterior a què agafar-se, amb un president que assoleix el poder censurant-ne un altre, amb només 84 diputatsdel seu propi partit i una amalgama de partits donant suport a la seva candidatura, la direcció socialista ben plantada perquè els ministres tinguin "experiència", "prestigi" i un perfil polític per aprovar i traslladar a l’opinió pública les iniciatives de Sánchez. Iniciatives com la derogació de la 'llei mordassa' i la llei d’igualtat salarial, que unides a la intenció d’aprovar els pressupostos del 2019, donen per a un període de prop d’un any.

I aquí és on comença el ball de noms en un Executiu que serà paritari. Sonen Jordi Sevilla, exministre d’Administracions Públiques, com a vicepresident econòmic; i Carmen Calvo, exministra de Cultura, en una altra vicepresidència. Dins de l’anomenada "quota catalana", Miquel Iceta, líder del PSC, parteix com a favorit, però el seu nomenament implicaria deixar d’estar abocat en el seu partit. Una cosa similar passa amb Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat. Dins d’aquest grup també apareix Meritxell Batet, cap de llista del PSC en les últimes generals.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

El canvi de Margarita Robles presentaria menys problemes: no es troba còmoda com a portaveu. José Enrique Serrano, per la seva àmplia trajectòria, també forma part d’aquest grup, així com Cristina Narbona, Adriana Lastra, Patxi López, Beatriz Corredor, Josep Borrell, María Luz Martínez Seijo i Alfonso Rodríguez Gómez de Celis. Ábalos és la mà dreta de Sánchez, el seu home per a tot, però el seu pas al Govern podria deixar un buit molt rellevant al PSOE.

En qualsevol cas, tot i que els temors són nombrosos a les files socialistes, fins i tot els més crítics amb Sánchez aplaudien aquest divendres la seva iniciativa. "Estàvem fora de joc i ara som els protagonistes –va dir un diputat molt allunyat del secretari general–. Aquí es tracta d’aprovar unes quantes iniciatives simbòliques, sense tocar gaire les coses de menjar, i afrontar les generals". Entre els sanchistes de tota la vida la interpretació era una altra. "Hem aconseguit el que els barons no ens van deixar fer fa dos anys –va explicar un membre de l’executiva– Fer fora Rajoy gràcies al suport de l’independentisme".