Anar al contingut

'CAS GÜRTEL'

El PP i Correa van teixir "un sistema de corrupció institucional", segons l'Audiència

La decisió condemna l'extresorer a 33 anys de presó; el capitost de la trama, a 51 anys i 11 mesos, i el partit, com a partícip lucratiu

El tribunal dona per acreditada la caixa b del PP, que es nodria de les comissions il·legals cobrades per la trama

Ángeles Vázquez

periodico

L’Audiència Nacional ha dictat aquest dijous la pitjor sentència que podia esperar el PP pel 'cas Gürtel'. La decisió per les pràctiques corruptes comeses entre el 1999 i el 2005, a Madrid, Castella i Lleó i la localitat malaguenya d’Estepona, condemna el seu extresorer Luis Bárcenas a 33 anys i 4 mesos de presó i Francisco Correa a 51 anys i 11 mesos de presó, però també deixa negre sobre blanc que el Grupo Correa i el Partit Popular van teixir "un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional" a través de la "manipulació de la contractació pública central, autonòmica i local".

El PP, a més, ha estat declarat partícip de la trama a títol lucratiu, perquè es va beneficiar dels delictes, tot i que ignorava que es cometien, situació en què també es troba l’exministra de Sanitat Ana Mato i Gema Matamoros, dona de l’exalcalde de la localitat madrilenya de Majadahonda. El partit haurà de pagar 133.864 euros per la campanya que va sufragar Correa en aquest municipi, perquè fos alcalde Guillermo Ortega (condemnat a 38 anys i 3 mesos de presó), i 111.864, al de Pozuelo, l’exmarit de Mato Jesús Sepúlveda (14 anys i 4 mesos). En aquest punt és on el ponent de la resolució, Ángel Hurtado, ha emès un vot particular discrepant perquè no comparteix la condemna del partit de Mariano Rajoy.

La sentència, que ha absolt vuit dels acusats, entre ells  Álvaro Pérez, conegut com 'el Bigotes’, també ha condemnat la mà dreta de Correa, Pablo Crespo, a 37 anys i mig de presó i la dona de Bárcenas, Rosalía Iglesias, a 15 anys. L’exconseller d’Esports madrileny Alberto López Viejo, ha estat condemnat a 31 anys i 9 mesos de presó, mentre que l’exdona de Correa Carmen Rodríguez Quijano, a 14 anys i 8 mesos. El comptable de la trama corrupta, José Luis Izquierdo, a 17 anys i 7 mesos. 

Col·laboració estreta i estable

Però més enllà de les condemnes, la sentència és molt dura a l’hora de descriure que en els anys jutjats entre el Grupo Correa i el PP es va teixir una estructura de col·laboració estable i consistent en prestació de múltiples i continus serveis relatius a viatges, organització d’esdeveniments, dins del que seria la normal activitat d’un partit polític. Es va crear, afirma, “en paral·lel un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica, i local a través de la seva estreta i contínua relació amb influents militants de l’esmentat partit, aquí enjudiciats, que tenien possibilitats d’influir en els procediments de presa de decisió en la contractació pública de determinats ens i organismes públics que dirigien o controlaven directament o a través de terceres persones”.

Per això les empreses de Correa o empreses terceres elegides, amb el suport dels càrrecs públics condemnats, tenien un tracte de favor arbitrari en la contractació pública. Inflaven preus que es cobraven de les diferents administracions públiques afectades, amb la finalitat buscada de l’obtenció il·lícita d’importants beneficis a costa de l’erari públic, “o bé comissions quan l’adjudicatària eren terceres empreses, que després es repartien entre el Grupo Correa i les autoritats o càrrecs públics electes o designats corruptes, que rebien quantitats de diners en metàl·lic, però també un altre tipus de serveis o regals deixats per diferents empreses d’aquesta trama, com esdeveniments, viatges, festes, celebracions, etc. De les quals en alguns casos es van beneficiar també els seus familiars”.

Part d’aquestes comissions van anar a parar com a donacions finalistes a la caixa B del partit, afirma la resolució, que tot i que no ho havia de jutjar diu sobre això que es tracta d’“una estructura financera i comptable paral·lela a l’oficial existent almenys des de 1989, les partides del qual s’anotaven informalment, en ocasions en simples fulls manuscrits com les corresponents a l’acusat Bárcenas, en les que es feien constar ingressos i despeses del partit o en altres casos quantitats lliurades a persones membres rellevants del partit".

El ventall de la corrupció

El tribunal, que ha citat tots els acusats entre aquest divendres i dilluns per rebre en persona la sentència, considera que la trama va cometre tot el ventall de delictes relacionats amb la corrupció: associació il·lícita, frau a l’administració pública, suborn, falsedat document mercantil, malversació de cabals públics, prevaricació, blanqueig, contra la Hisenda pública, tràfic d’influències, apropiació indeguda i exaccions il·legals o intent d’estafa processal.

Correa va cobrar 8.400.000 euros per contractes públics adjudicats a les seves empreses durant el període 2000-2008, fet que va generar un important perjudici a les entitats públiques, per tal com el preu del servei que els va ser prestat “era més gran que l’habitual de mercat, pel marge superior de benefici de les empreses de Correa i perquè incloïa com a cost la comissió abonada per obtenir les adjudicacions”. A més, va ingressar 2.850.000 euros en concepte de comissions per intermediar en favor d’empreses alienes al seu grup.

Pel tribunal, Bárcenas era una peça fonamental de l’“autèntic sistema de defraudació de l’erari públic” creat, ja que des de dins del partit es podia apropar a qui en cada cas convenia per aconseguir l’adjudicació corresponent, “l’execució de la qual s’incrementava en la quota fixada, que després es repartia entre qui hi tenia relació, i de la qual el mateix partit rebia el corresponent benefici”. L’extresorer, malgrat que el PP no li hagi reclamat cap quantitat, es va apropiar de part de la caixa b que gestionava i la va ocultar a Suïssa juntament amb les comissions que rebia per la seva intermediació.

Com va confessar Correa en el judici, ell s’encarregava dels contactes amb els empresaris i amb Bárcenas, que feia les gestions necessàries “perquè les adjudicacions recaiguessin en el que els interessava, en l’execució de les quals s’incloïen els increments corresponents”. I l’extresorer va nodrir els seus comptes de Suïssa “amb fons provinents de les comissions que va rebre per la seva gestió i intermediació, aprofitant-se dels càrrecs públics que va ostentar, en contractacions públiques irregularment adjudicades”.

Segons els jutges, no només la seva fortuna no tenia un origen lícit, sinó que també es va beneficiar de la caixa b del PP, per això se’l condemna, entre altres delictes, per apropiació indeguda, tot i que el partit renunciés a qualsevol reclamació. Segons el tribunal, des de l’any 2000, Bárcenas, en col·laboració amb la seva esposa, va desenvolupar una activitat dirigida a enriquir-se de manera il·lícita, intermediant en altres adjudicacions i es va apropiar de fons del PP a través d’un entramat a Suïssa, que després va aflorar mitjançant operacions comercials simulades, com la compravenda de quadres, i pagaments en efectiu per ocultar-los a Hisenda.

0 Comentaris
cargando