INVESTIDURA

Torra prova de seduir la CUP amb un discurs dur i reivindicatiu

El presidenciable es presenta com el continuador de l'1-O i la DUI

Nega qualsevol involució autonòmica i arremet contra Rajoy i el Rei

zentauroepp43289713 quim torra  the candidate proposed by former catalan leader 180512124643

zentauroepp43289713 quim torra the candidate proposed by former catalan leader 180512124643 / JUAN MEDINA

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

“No soc Carles Puigdemont, però soc el que més s’hi assembla”. Aquest va ser el principi motor del discurs d’investidura de Joaquim Torra. “Els demano el vot en nom meu i en nom de Carles Puigdemont. Sigueu conscients de la greu hora que vivim”, ha asseverat al final del seu discurs. Unes paraules que tenien per objectiu els ciutadans de Catalunya, però el destinatari indubtable era la CUP, la força que aquest diumenge pot dinamitar la seva elecció com a president.

Una intervenció en què, a més de promulgar la seva obediència a l’expresident resident a Berlín, va subratllar que no hi ha ni hi haurà involució autonomista possible i que la seva gestió suposa continuar amb el fil de l’1-O, de la declaració d’independència i les eleccions del 21-D. “Serem lleials al mandat de l’1-O i lluitarem per assolir l’estat independent en forma de república” que es va posar a votació aquell dia, ha assenyalat abans d’advertir que només ell i el seu Govern seran els responsables del que, a partir d’ara, puguin decidir i posar en pràctica. És a dir, hi ha un relleu provisional, però no s’acaba cap etapa. I és que la república, a diferència del que va passar en l’anterior sessió d’investidura, la que va cursar Jordi Turull, sobre qui penjava l’espasa de Dàmocles de la presó, ha estat sempre present.

Torra no ha escatimat epítets. Ha titllat de “potiner” la feina del Govern, d’“indecent” l’empresonament a mitja investidura del mateix Turull, d’“ignominiosa” la demanda contra Artur Mas pel 9-N.

Demostrada la duresa i el compromís amb la República, la segona part de la seducció va aparèixer en l’apartat de l’obra futura de Govern. Va ser succinta i poc detallada, és a dir, no va aparèixer el canal Segarra-Garrigues, però segurament va causar bona impressió en els anticapitalistes. Entre altres motius perquè el primer ítem que va posar sobre la taula va ser la lluita contra la corrupció. “La nova república ha de comptar amb institucions lliures” de la malversació. I que tot això s’ha de definir en un procés constituent –paraula també fetitxe per a la CUP.

No ha acabat aquí Torra, que va arribar a proclamar que la república que es busca serà, entre altres adjectius, “feminista”. Així, ha recordat el problema de la pobresa a Catalunya i l’aprovació de la renda garantida de ciutadania, mentre va prometre recuperar tots els continguts de les lleis aprovades pel Parlament i suspeses pel Tribunal Constitucional, gairebé totes d’índole social. Com la de la universalització de la sanitat o els impostos als bancs per promoure polítiques de redistribució de la pobresa.

Torra també ha recorregut al castellà i a l’anglès per fer arribar el seu missatge sense mitjancers. En la llengua de Cervantes, el rei Felip VI, de qui va recordar un parell de discursos de fa 28 anys per sentenciar: “Doncs resulta que a Catalunya hi ha presos polítics i que no es respecta la voluntat de les urnes. Majestat; així, no”. És a dir, el mateix afegitó que va utilitzar Puigdemont en la seva resposta al missatge del monarca del 3 d’octubre. També va fer servir el castellà per demanar diàleg a Mariano Rajoy, “per seure a la mateixa taula i parlar de tot sense condicions”

Notícies relacionades

L’idioma de Shakespeare se’l va reservar per al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, a qui ha demanat “mediació per afavorir el diàleg”, aprofitant el que el mateix luxemburguès havia assenyalat fa pocs dies.

De la seva biografia personal, Torra no ha fet cap referència –ni ha demanat disculpes–, als seus tuits sobre “els espanyols”. Sí que ha fet vots perquè, tant al Parlament com fora de la Cambra, “els insults” no formin part del paisatge. En aquest punt, el grup de Ciutadans, que va assistir a tot el discurs amb un somriure sardònic als llavis, va aplaudir de la manera més sarcàstica que va saber.