La Guàrdia Civil sospita que l'1-O es va finançar amb subvencions de JxSí

La Guàrdia Civil sospita que els preparatius del referèndum de l'1-O es van finançar amb subvencions públiques concedides al grup parlamentari de Junts pel Sí, segons consta en l'informe que els investigadors del cas han remès al jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i que ha transcendit després que s'hagi aixecat, aquest dijous, el secret de  sumari sobre la peça relativa a la malversació de fons públics. SegonsLa Vanguardia, despeses de promoció de l'1-O es van pagar amb diners de subvencions a Junts pel Sí, plataforma integrada pel PDECat i ERC. En l'informe, a més, la Guàrdia Civil eleva a 1,9 milions d'euros els fons presumptament malversats en l'organització de l'1-O.

Els investigadors apunten a JxSí després d'identificar un pagament de 17.690 euros pel contracte de la cessió del Teatre Nacional de Catalunya, firmat per Jordi Turull en qualitat de president del grup parlamentari de JxSí, per a un acte del 4 de juliol destinat a difondre la participació en el referèndum. "L'organització de l'acte celebrat al TNC va ser gestionat i pagat per Junts pel Sí, per la qual cosa aquest grup parlamentari hauria pogut utilitzar diners procedents de subvencions públiques per fer front al pagament de la presentació del referèndum", sosté el document entregat al jutge Llarena. La Guàrdia Civil, que en el seu moment ja va demanar documentació sobre l'acte del TNC, també apunta a la Mesa del Parlament com a coneixedora dels pagaments ja que els grups parlamentaris han de retre comptes a la Mesa de les subvencions que reben.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Així mateix,  la Guàrdia Civil eleva a 1.915.067 euros la quantitat presumptament malversada després de concloure la investigació encarregada pel magistrat fa un mes. L'ordre de processament declarava acreditat el desviament d'1,6 milions d'euros que es van destinar a pagar campanyes de publicitat per l'1-O, material electoral i pagaments als observadors internacionals contractats pel Diplocat. Gairebé un milió es va camuflar en partides de les conselleries de Governació, Cultura, Justícia, Empresa i Agricultura, amb l'acord de tot el Govern.

Aquestes dades es coneixen hores després que el jutge Llarena hagi requerit al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que proporcioni proves que justifiquin la seva afirmació que no hi va haver malversació de fons públics en l'organització de l'1-O. Una afirmació, la del ministre, que contradiu la documentació en mans del jutge.