Rajoy evita ja el suport públic a Cifuentes però pressiona Rivera

El president dels populars, Mariano Rajoy, ja no fa esforços per recolzar encara que sigui tímidament, com havia anat fent fins ara, Cristina Cifuentes. Va quedar clar ahir en la seva compareixença davant la premsa a l’Argentina, on està de viatge oficial. Rajoy i el seu equip saben que Cifuentes no té més recorregut. La seva carrera política es dona per acabada a la seu central del PP i es descarta absolutament que pugui ser candidata en les pròximes eleccions autonòmiques. I molt menys aspirar a fer el salt a la política nacional, com potser va somiar quan apareixia a les quinieles d’aspirants a succeir Rajoy.

Ara queda que l’aparell del partit triï el moment que considera més oportú per deixar-la caure, com exigeix Ciutadans. I la manera de fer-ho. La decisió sobre aquesta qüestió no serà abordada formalment a la cúpula popular fins que el president no torni a Espanya. Llavors serà quan els col·laboradors de Rajoy plantejaran al seu cap els escenaris que hi ha sobre la taula: aguantar la presidenta per forçar Ciutadans que recolzi una moció de censura d’un socialista que arriba avalat per Podem, sota el supòsit que això penalitzaria els taronges en l’electorat de centredreta o entregar el seu cap polític. I, com demana Albert Rivera, buscar un substitut o substituta a les files dels populars. 

Si el camí és aquest, el que és més probable és que es busqui un perfil jove en el si del grup parlamentari per impulsar un Govern de transició, sense més pretensions, que aguanti fins als comicis. Com va passar a Múrcia.

Rivera llança un avís: hi pot haver canvi de govern

Rajoy ahir només va voler entrar en el joc d’estires i arronses amb Ciutadans, però evitant el fons de la qüestió. Rivera havia advertit al PP que o se’n va Cifuentes o hi haurà «canvi de Govern a Madrid». El PSOE veu en aquest escàndol «corrupció». D’això el líder popular, ni paraula. Del màster, o de la credibilitat de la seva presidenta a Madrid, ni paraula tampoc. Res a veure amb les declaracions que va fer dissabte passat en la seva convenció nacional. «És un tema de partits. Si algú amenaça o adverteix hauria d’explicar per què ho fa. Jo per descomptat ni amenaço ni adverteixo, però aquest tema té el seu lloc on està residenciat i espero que allà es resolgui tan ràpidament com sigui possible i amb el màxim sentit comú possible», va emfatitzar el president. 

A Madrid hi va haver un altre dirigent del PP que sí que va parlar ahir també d’un màster, i amb bastant més claredat que la seva companya Cifuentes. Va ser Pablo Casado, el vicesecretari de comunicació dels populars. La presidenta regional va poder comprovar allò que les comparacions són odioses. Casado va convocar una cinquantena de periodistes i va brandar la matrícula i els treballs que va realitzar en el màster de Dret Autonòmic i Local de la Universitat Rei Joan Carles (URJC), el mateix que ella, per frenar els dubtes que havien sorgit sobre el seu currículum. Va admetre que li resulta «humiliant» haver d’aportar tantes proves perquè va actuar com «un estudiant més» en aquell curs 2008-2009 i sense cap «tracte de favor». «A casa meva s’ha primat sempre l’academicisme (...) Tinc la plena consciència que he fet el que és correcte», va assegurar. 

  

Notícies relacionades

Rivera a Rajoy: o cau Cifuentes o recolzarà la moció del PSOE

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

La diferència entre la reacció de Casado al mostrar els treballs i la de Cifuentes deixa en un lloc encara més delicat la dirigent regional, que està a un pas del precipici. El vicesecretari va explicar que va realitzar el màster perquè tenia intenció de fer el doctorat. Equivalia a 60 crèdits i per la seva formació anterior (llicenciat en Dret) va aconseguir que n’hi convalidessin 40, el màxim permès, va apuntar. El vicesecretari del PP va comentar que va rebre aquesta informació el primer dia que es va entrevistar amb el director del curs, Enrique Álvarez Conde. Aquest li va assegurar les convalidacions que podria tenir i que els crèdits que li quedessin pendents els podria completar mitjançant la realització de treballs. Per això no va haver d’anar a classe ni va realitzar exàmens, va argumentar. 

Per tant, de les 22 assignatures que tenia en va poder convalidar 18. Només n’hi quedaven 20 per desenvolupar. Per a això va redactar quatre treballs, que va exhibir ahir. «Soc ordenat i m’he alegrat de trobar-los», va declarar. Un, el més llarg, el de final de curs (el que Cifuentes no troba), ocupa 55 pàgines i el va titular Les competències de les comunitats autònomes en matèria de l’Administració de justícia. Els populars consideren que queda clar que no hi ha cas Casado.