El Govern avisa Torrent que recorrerà si no suspèn el ple

Fonts del Govern consideren que el president del Parlament, Roger Torrent, està “obligat” a atendre les peticions dels grups parlamentaris catalans, entre ells el PP, que han sol·licitat suspendre el ple d'aquest matí. Si no el suspèn, l'Executiu avisa que recorrerà contra la decisió de Torrent per ser “contrària a la doctrina del Tribunal Constitucional i al mateix reglament del Parlament”.

Segons aquestes fonts, la situació processal de Jordi Turull, a la presó des d'aquest divendres a la tarda per ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, fa “impossible” que se celebri un ple amb garanties, ja que el Constitucional i els lletrats de la Cambra catalana s'han manifestat en contra que es pugui investir un president a distància, quan van estudiar la possibilitat d'investir president el fugit Carles Puigdemont des de Brussel·les. “El Govern seguirà vetllant, com fins ara, pel compliment de la llei i estudia les accions oportunes a adoptar”, adverteixen.

Notícies relacionades

Procés per rebel·lió i presó sense fiança per a la cúpula independentista

El TC veta la investidura a distància de Puigdemont

En la interlocutòria de presó, el magistrat Llarena defensava la impossibilitat que Turull pogués assistir al Parlament al ple en què la seva candidatura s'havia de sotmetre a una segona votació. La restricció dels drets de representació política, explica, està emparada per la jurisprudència del Constitucional, que el 1981 va establir que la "limitació o suspensió de drets fonamentals en una democràcia, només es justifica per la defensa dels drets fonamentals quan determinades accions, per una part, limiten o impedeixen de fet el seu exercici pel que fa a drets subjectius per a la majoria dels ciutadans, i, per una altra, posen en perill l'ordenament objectiu de la comunitat nacional, és a dir, l'Estat democràtic".

Segons Llarena, l'adequada correspondència entre la limitació que s'imposa al dret i els béns jurídics que tracten de protegir-se ha sigut reconeguda també pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en la seva sentència de la Gran Sala de 6 d'octubre del 2015 en el cas de Thierry Delvigne contra França.