La CUP no fa cas de l'oferta de JxCat de planificar una qüestió de confiança

Junts per Catalunya intenta de manera intrèpida salvar l’acta de diputat de Carles Puigdemont. Però les opcions que pot oferir són poc atractives per a una CUP que pretén el xoc frontal amb l’Estat que els socis de l’expresident (PDECat i ERC) defugen com gat escaldat l’aigua calenta.

Com va avançar el diari Ara, i han confirmat a EL PERIÓDICO diverses fonts, JxCat ha ofert als anticapitalistes celebrar, a mig mandat, una qüestió de confiança amb la qual la CUP pogués passar revista del grau de compliment dels acords i, si procedeix, castigar el Govern. Fonts del partit assembleari han detallat a aquest diari que l’oferta es va fer aquesta setmana, de viva veu i sense cap paper pel mig i que, per si mateixa, no modificarà ni una mica la posició del partit.

Aquestes mateixes fonts descriuen només un escenari en el qual els fets conduirien a una nova convocatòria d’un consell polític que pogués canviar el veredicte d’abstenir-se llançat fa unes setmanes. I aquest no és cap altre que el Tribunal Constitucional decideixi que comenci o hagi començat a córrer el rellotge dels dos mesos per trobar president. És a dir, si el TC donés la raó al PSC i digués que la sessió frustrada d’investidura de Carles Puigdemont, del 30 de gener, suposa el minut zero i, per tant, s’ha d’escollir president abans del 30 de març.

I no tan sols això. L’activació per si mateixa del rellotge no suposaria el suport immediat dels anticapitalistes, sinó que hauria de venir acompanyat d’una nova proposta per part de JxCat i ERC, encara que els republicans han adoptat, de nou, la seva clàssica posició de perfil quan la batalla s’acosta a les seves dues fronteres electorals, la de l’esquerra (CUP) i la de la dreta (postconvergents).

El mateix Carles Puigdemont, més enllà de demanar «paciència» a la ciutadania que espera que es formi Govern, va assenyalar ahir que una altra via per desbloquejar la investidura seria que se li permetés delegar el seu vot, a la qual cosa la justícia espanyola, en concret el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ja s’ha oposat.

Jornades suïsses

En aquest context, adquireix inusitat interès la trobada que Puigdemont celebrarà amb Anna Gabriel avui a Ginebra. L’expresident es va desplaçar fins a Suïssa per assistir a un acte sobre drets humans i l’anticapitalista hi ha fixat la seva residència. Per cert, l’exconsellera Clara Ponsatí segueix ampliant la llista de països per on els futurs encausats per l’1-O campen a plaer, potser per demostrar l’escassa base dels delictes dels quals la justícia espanyola els acusa. Bèlgica, Dinamarca, Suïssa, el Regne Unit i, des de dissabte, gràcies a Ponsatí, Àustria, on l’exconsellera va anar per participar en un debat sobre l’autodeterminació.

La visita de Puigdemont va deixar ahir dos discursos complementàriament contradictoris. Per un costat, en una entrevista al diari italià La Repubblica, l’expresident va afirmar que es penedia d’haver suspès la proclamació d’independència el dia 10 d’octubre passat a l’espera d’una negociació que no es va produir.

Per l’altre, i seguint el seu afany de mostrar-se obert al diàleg, va assenyalar que la independència «no és l’única opció», que n’hi ha d’altres. I entre aquestes, la més «atractiva i eficient» és precisament la que regeix a Suïssa, de nom confederació però que funciona com una federació de cantons. No hem de descartar que aquest cant a la pàtria de Heidi fos una mostra de cordialitat al tercer país que l’acull en el seu exili, encara més quan en l’acte d’ahir (la presentació d’un documental sobre l’1-O titulat Catalunya: Espanya a un pas d’un atac de nervis, i un debat) va compartir cartell amb l’expresidenta de la república suïssa Micheline Calmy-Rey.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

En el debat, Puigdemont va deixar clares les diferències entre la realitat espanyola i la d’altres països a l’assenyalar que aquell mateix acte no seria possible en territori espanyol, fet que el va portar a afirmar que no existeix «una unitat sagrada d’Espanya» . «¿Qui dona el dret a fundar un nou estat?», va preguntar l’expresident, per a qui la clau és la voluntat dels ciutadans.