Puigdemont no fa cas a ERC i el PDECat i manté el bloqueig

Tant el PDECat com ERC esperaven un resultat diferent de la reunió que va celebrar el grup de Junts per Catalunya, amb Carles Puigdemont al capdavant, a Bèlgica. Però l'expresident de la Generalitat no va contribuir a acabar amb el bloqueig polític en què Catalunya està immersa des de les eleccions del 21-D: ni va proposar cap candidat diferent de Jordi Sànchez, ni va confirmar que ell i Toni Comín deixen l'escó per mantenir la majoria independentista al Parlament.

La investidura d'un nou president segueix sense data. En comptes de consagrar Jordi Turull com a alternativa a Sànchez, el nomenament del qual sembla més aviat impossible per la negativa del jutge Pablo Llarena a deixar-lo sortir de la presó per assistir a la Cambra catalana i de la CUP a votar-lo, JxCat va insistir en arguments com que els partits independentistes han de tenir "sentit d'Estat" per sumar els vots necessaris.

El pla de la formació consta de diverses fases successives. En primer lloc, no donen per fet que la CUP no acabi canviant d'opinió. "Hi ha temps per investir Jordi Sànchez", ha assegurat Eduard Pujol, portaveu de JxCat, després de la reunió, informa Silvia Martinez. De fet, hi ha converses privades entre l'entorn de Puigdemont i membres destacats de la CUP perquè dos dels quatre diputats antisistema votin 'sí' en la investidura, encara que els altres dos s'abstinguin.

D'aquesta manera, el candidat proposat per JxCat tindria l'aval de la majoria de la Cambra. "En aquestes circumstàncies, amb dos diputats independentistes que no poden participar [Puigdemont i Comín mantenen els escons, tot i que no poden votar al Parlament], l'abstenció es converteix en un 'no'", avisen fonts de la candidatura de Puigdemont.

En el cas de no poder convèncer la CUP, que aquest dimecres va tornar a ser molt dura amb l'acord de JxCat i ERC -que qualifiquen d'"autonomista" i "neoliberal"-, Puigdemont i Comín es podrien plantejar deixar finalment els escons. En aquest cas, els vots dels antisistema ja no serien necessaris perquè els dos grans partits independentistes investissin el president que consideressin oportú.

Fonts presents en la reunió de Bèlgica van admetre que l'assumpte s'havia tractat "de manera informal" en la trobada, si bé tant l'expresident com Comín preferirien buscar una altra sortida. La posició de tots dos com a representants de l'independentisme a Bèlgica quedaria afeblida si es veiessin obligats a fer el pas.

Turull, a la recambra

Aquests plans servirien tant per investir Sànchez com per a qualsevol altre candidat. De fet, des de l'entorn de Puigdemont se subratlla que el nom de Jordi Turull, el pla c de JxCat, no està en qüestió. "Compleix tots els requisits, i a més és militant del PDECat", afirmen, recordant que aquest és un dels compromisos amb Marta Pascal.

No obstant, altres fonts coneixedores del desenvolupament de la reunió asseguren que van ser precisament les diferències internes al voltant del nom de Turull les que van afavorir que de la trobada de Bèlgica no en sortís un pla ja definit, que inclogués una renúncia de Jordi Sànchez a ser president que totes les parts implicades donen per gairebé inevitable.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

En qualsevol cas, el balanç de la jornada va quedar molt lluny del que havien demanat a principi de setmana tant el PDECat com ERC. Si Pascal va instar a formar Govern com més aviat millor per girar full del control de Madrid sobre l'Administració catalana i Marta Rovira -secretària general dels republicans- va exigir una "investidura efectiva" que casa poc amb la candidatura de Sànchez, JxCat va acabar mantenint l'exlíder de l'ANC com a aspirant oficial. Encara que només sigui per guanyar temps.

En l'únic en què la formació de Puigdemont va acontentar el PDECat i ERC va ser en la constatació que l'independentisme necessita evitar una repetició de les eleccions. Contra les veus que s'han alçat les últimes setmanes, en la reunió es va assumir que tornar a passar per les urnes seria massa arriscat. Però, vista la naturalesa voluble del panorama polític català, les certeses poden durar un instant.