Defensa té edificis desprotegits malgrat l'alerta antiterrorista

En plena alerta 4 per l'amenaça gihadista, importants seus del Ministeri de Defensa fa mesos que no tenen vigilància armada contínua als accessos, malgrat el que mana la llei per a la custòdia d'establiments militars i edificis que alberguin armes o explosius.

La Unitat Central de Seguretat Privada de la Policia Nacional, que investiga el cas, ha detectat aquesta desprotecció en 12 seus, entre les quals s'inclouen la Capitania de Barcelona, la Subdelegació a Sant Sebastià i l'edifici del Govern Militar a Madrid, segons fonts pròximes a la investigació.

Sovint no hi ha custòdia armada a les portes, els escàners i els controls d'accés perquè els vigilants no tenen llicència d'armes o perquè els seus armers no estan legalitzats i la Guàrdia Civil no en permet l'ús.

Aquestes carències s'han registrat en complexos d'oficines, com la Direcció d'Aquarteraments de l'Exèrcit, la Direcció d'Assistència al Personal o la Direcció de l'Habitatge, Infraestructura i Equipament de la Defensa, però també en centres d'alt valor estratègic com dues seus de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), on s'avaluen vehicles, armament,  explosius, drons i míssils.

"S'emportarien fins i tot la Tizona del Cid"

També hi ha armes, i moltes, al Museu de l'Exèrcit, a Toledo, però cap dels 12 vigilants privats que té el custodia amb res més que la seva porra perquè la Guàrdia Civil va intervenir el seu armer el divendres 9 al no estar legalitzat. Per la mateixa raó, els vigilants van treballar desarmats a l'octubre, el novembre i el desembre passats. "Si al museu hi va algú amb un kalàixnikov, pot posar els vigilants contra la paret i endur-se fins i tot la Tizona del Cid", explica Jorge Aranda, president de l'Associació Nacional de Vigilants de Defensa.

La llista de seus es completa amb la Delegació de Defensa a Guadalajara, i l'Escola de Guerra, l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades i la Inspecció General de Sanitat a Madrid. A la Capitania de Barcelona els accessos no han tingut vigilància armada contínua els últims set mesos, confirmen guardes de l'edifici. Les nits d'agost –quan hi va haver els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils- i de setembre i octubre -les dates més crispades del procés- un vigilant solitari "anava a pèl. I a dins, a vegades l'única custòdia disponible era una dotació d'un sergent i quatre soldats dormint", lamenta un membre de la plantilla.

En algunes seus afectades, els militars han hagut de suplir els vigilants, "però en nombrosos casos no ha sigut possible, perquè no es pot generar alarma desplegant soldats a l'exterior, ni els soldats poden demanar el DNI a les visites", relata Aranda.

"Estem en alerta antiterrorista, i es tracta de la custòdia de casernes de l'Exèrcit, on a l'interior hi ha armament i informació molt sensible de la seguretat nacional. Per això, tot plegat és molt greu", explica Basilio Febles, secretari general de la Federació de Treballadors de Seguretat Privada d'USO. El seu sindicat s'ha dirigit tres vegades a la ministra María Dolores de Cospedal explicant-li la situació. "La considerem responsable màxima si passa res", diu Febles.

El Ministeri de Defensa no comenta la situació. La Policia ha elevat al Govern diverses propostes de sanció contra l'empresa Novo Segur, a la qual el Ministeri de Defensa paga 18,9 milions d'euros per vigilar les seus. La investigació policial es va iniciar l'agost passat arran d'una primera denúncia de Basilio Febles en nom dels empleats de Novo Segur. La llei de seguretat privada, del maig del 2014, ordena en l'article 40 "serveis amb armes de foc" quan es tracta de protegir "establiments militars" o "transport i dipòsit d'armes".

Mesos sense cobrar

La precarietat explica la situació. Els 575 vigilants que Novo Segur té desplegats als edificis de Defensa estan sense cobrar el sou des del desembre passat, i cobrant-lo a trossos des de l'estiu. Vigilants veterans contractats per 1.060 euros nets al mes estan de baixa o han deixat d'anar a la feina, i l'empresa no els reemplaça, o els substitueix amb personal sense llicència d'armes.

"Alguns companys van a treballar en bicicleta perquè no tenen ni per a gasolina. N'hi ha un que es fa 60 quilòmetres cada dia", relata Jorge Aranda, que també és empleat de Novo Segur. "Al principi demanes diners a la família, però això també se t'acaba", relata F. L., vigilant en un edifici militar de Madrid. Aquests treballadors subcontractats per Defensa estan en una situació tan precària, que han hagut de muntar-se un banc d'aliments a la seu del sindicat UIT, al barri madrileny d'Usera. "Aquestes coses passen perquè l'Estat fa massa temps que escull les ofertes més barates d'empreses pirata", explica Febles. 

Els serveis que actualment incompleix Novo Segur són part d'una de les contractes més quantioses de l'Estat, la renovació de la qual fins al abril del 2020 es licita aquests dies per 39,2 milions d'euros. Hi concursen deu firmes de seguretat privada. Aquest dimecres, 14, s'han obert els sobres d'oferta econòmica. Fa dues setmanes, es van obrir els sobres de les ofertes tècniques.

Una junta de contractació del ministeri ha de decidir si renova Novo Segur o no, que ja acumula 1.300 incidències d'incompliment amb Defensa, segons fonts de la plantilla. Alguns mesos, les sancions econòmiques per incompliments del contracte han sigut tantes, que el ministeri directament ha embargat el pagament mensual a la contractista. La firma va assumir l'encàrrec el setembre passat, després que canviés de nom Marsegur, anterior contractista, que al seu torn havia heretat el contracte de Seguredad Integral Canaria (en fallida), l'oferta low cost de la qual va triar Defensa, malgrat que les rivals la van titllar de temerària. Aquesta firma és propietat de Miguel Ángel Ramírez, controvertit empresari i president de la U. D. Las Palmas. A Novo Segur, el seu màxim directiu, Antonio Redondo, no ha volgut comentar quina relació té la marca amb Ramírez, ni el perquè de les seves constants sancions.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Marsegur va entrar en una espiral de ruïna el juliol passat, però, des que va començar a no pagar als treballadors a Defensa, encara va guanyar nou importants contractes de l'Administració, per un total de 2,2 milions d'euros. Entre aquests contractes, les seus a Madrid i Barcelona de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.

Ja com a Novo Segur, i sense pagar als seus empleats de Defensa, ha aconseguit des del setembre passat set contractes públics estatals, per un total de 2,7 milions d'euros. Entre ells destaca la vigilància dels edificis del Consell Superior d'Investigacions Científiques a Catalunya i diverses seus de la Tresoreria de la Seguretat Social.