Anar al contingut

Camps aconsegueix sabotejar la seva compareixença al Congrés per la corrupció del PP

L'expresident valencià nega qualsevol paper en el finançament irregular

Interromp constantment la comissió d'investigació a la Cambra baixa

Juan Ruiz Sierra

Camps aconsegueix sabotejar la seva compareixença al Congrés per la corrupció del PP

JUAN MANUEL PRATS


Francisco Camps va deixar el 2011 les seves responsabilitats polítiques al veure’s implicat en casos de corrupció, però ahir dimarts, durant la seva compareixença al Congrés, es va comportar com si continués allà, al capdavant de la Generalitat i del PP de València. Com si la seva presència en la comissió que investiga el finançament del seu partit no tingués cap motiu. Camps va ser gairebé un diputat conservador més. 

Des que es va posar en marxa, els populars han intentat rebentar les sessions de l’organisme. Era igual que els que recorrien a ell fossin policies, polítics, periodistes o membres de la trama Gürtel. El seu èxit durant aquests mesos ha sigut dispar, però el PP comptava aquesta vegada amb una arma diferent: el mateix compareixent. Camps ho va negar tot, va dir que no sabia res del presumpte finançament irregular i pel camí va interrompre constantment els portaveus per qüestions, en molts casos, nímies. Per exemple, la forma de referir-se a la Comunitat Valenciana. Ester Capella, d’ERC, va començar a anomenar el territori País Valencià, una expressió comuna però no oficial. Camps ho va viure com un ultratge. «El País Valencià no existeix, no sé si vostè ho sap», va dir; «no puc suportar aquest insult», va afegir; «vostè ve aquí a insultar tots els valencians, és dolorosíssim per a mi», va insistir. I així és com es va negar a contestar a les preguntes de la republicana, fins al punt que el president de la comissió, Pedro Quevedo, li va pregar que reconsiderés la seva posició. Allò semblava una enrabiada, la teatral sortida de to d’un dirigent al qual els seus col·laboradors solen definir com a «impulsiu», però tot formava part d’una estratègia més àmplia. 

En el fons, era igual que es tractés del País Valencià o de qualsevol altre assumpte. Imputat en tres causes diferents i absolt per l’anomenat cas dels vestits (en què se li atribuïa haver acceptat peces de vestir de les empreses de Francisco Correa, cervell de la trama Gürtel), Camps va jugar a sabotejar el seu propi testimoni i va guanyar, va impedir el desenvolupament normal de la comissió.  

Les paraules de Costa

Ni tan sols la declaració recent de Ricardo Costa, exsecretari general del PP valencià, el va afectar. Fa dues setmanes, durant el judici a l’Audiència Nacional sobre la branca valenciana de la Gürtel (judici al qual l’expresident anirà dimecres que ve com a testimoni), Costa va col·locar Camps al capdavant del sistema pel qual el partit «es finançava amb diner negre».

«Puc assegurar que no és així. Durant nou anys, Costa va dir el contrari. Jo, en canvi, sempre he dit el mateix», es va defensar Camps. Si li preguntaven per la seva relació actual amb Mariano Rajoy, que el 2009 va assenyalar que sempre estaria «darrere seu o al seu davant», contestava que podia «notar l’estima del president». Si pel finançament del PP valencià, responia que aquest és «un tema» al qual no ha «dedicat ni un segon» de la seva «vida». Si pels seus vincles amb els empresaris, assenyalava que aquesta no ha sigut mai la seva «vocació política». A ell el que l’«importava» eren «els col·legis, els hospitals i que el catalanisme no arribés fins on ha arribat ara». 

Sovint trufava les seves intervencions amb denúncies al PSOE, perquè per Camps són els socialistes i el seu Govern de coalició amb Compromís els que han convertit la Comunidad Valenciana «en un fangar». Per una vegada, els diputats populars es van mantenir en complet silenci, sense intentar destorbar la sessió. Camps, que va acabar sent aplaudit en la seva intervenció final, ho va fer per ells.