Els barons del PSOE desperten de la seva letargia davant Sánchez

Els últims dies, per diferents motius, els barons del PSOE crítics amb Pedro Sánchez han començat a despertar de la seva letargia. Amb alguna excepció, com la de l’extremeny Guillermo Fernández Vara, els líders territorials més importants del partit, gairebé tots presidents autonòmics, mai han deixat de tenir una mala opinió del secretari general, però arran de la clara victòria d'aquest en les primàries del maig passat van optar per instal·lar-se en el silenci orgànic, encara que no compartissin les decisions del líder. Ara, a poc a poc, comencen a aixecar el cap i a airejar en públic les seves moltes diferències: van des del reglament acabat d’aprovar fins a la posició oficial sobre el sistema d’immersió lingüística a Catalunya, passant pel veto a la candidatura de'Elena ValencianoElena Valenciano per presidir el grup socialista a l’Eurocambra.

En una formació tan donada a les guerres internes com el PSOE, l’actual direcció admet que alguna cosa està canviant, però de moment no es pren aquest nou escenari amb excessiva inquietud. Diversos membres de l’executiva coincideixen a assenyalar que els barons no estan coordinats entre si, a diferència de quan van forçar primer la dimissió de Sánchez i després l'abstenció en la investidura de Mariano Rajoy Mariano Rajoy, i que el seu marge de maniobra, quan falta poc més d’un any per als comicis autonòmics, és escàs.

«El motiu principal és que tenen ganes de protagonisme, no és una altra cosa. Volen aparèixer als mitjans nacionals, no només en els de les seves comunitats, i l’única manera és desmarcar-se de Sánchez. ¿Què faran? ¿Reiniciar la tensió, el continu intercanvi de declaracions, quan queda tan poc per a les seves pròpies eleccions? Si desgasten Sánchez, es desgasten ells mateixos», assenyala un integrant de la direcció. «Ells segueixen a les seves posicions de sempre, no han canviat, però ara estan descoordinats. No li donem especial rellevància», explica un altre membre de l’executiva.

El reglament

Però el soroll comença a sentir-se. Quan Valenciano, exvicesecretària general del PSOE amb Alfredo Pérez Rubalcaba, va començar a sonar com a favorita a convertir-se en la líder de tots els socialistes a l’Eurocambra i Sánchez va deixar clar que no pensava recolzar-la, diversos barons van expressar el seu malestar. La majoria d’ells consideren que el veto és una venjança pel suport de Valenciano a Susana Díaz en les primàries.

Quan la direcció socialista va aprovar el reglament intern, que regula el funcionament del partit i treu poder als comandaments autonòmics en favor del secretari general i de les bases, els líders territorials no van plantar llavors batalla, però van escenificar la seva distància. Diversos d’ells, inclosa la mateixa Díaz, van al·legar que tenien obligacions institucionals i no van assistir dissabte de la setmana passada al comitè federal que va donar llum verda a les noves normes. Excepte Vara, els presidents autonòmics que sí que hi van assistir, com l’aragonès Javier Lambán i el castellanomanxec Emiliano García-Page, van evitar participar a la votació.

Aquella cita també va servir per posar de manifest les diferents sensibilitats dins del PSOE davant la crisi territorial i els límits de l’article 155 de la Constitució. L’anunci del Govern que estudia com fer que el castellà sigui vehicular a les escoles de Catalunya era molt recent. Mentre que Sánchez va deixar clar durant la trobada que una mesura d’aquesta mena no comptava amb el seu suport, en la línia expressada per Miquel Iceta, Lambán va dir: «El castellà està sent injustament i il·legalment maltractat per la Generalitat. Està sent postergat a l’escola catalana i això és inacceptable. L’Estat ha de tornar a Catalunya, d’on fa temps que se’n va anar, si volem que Catalunya a mitjà i llarg termini no sigui un problema irresoluble».

Només una reunió

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

No obstant, no tots els barons crítics comparteixen la visió del president aragonès sobre la immersió lingüística. De fet, la majoria té posicions molt diferents en aquest assumpte. Però hi ha una queixa sobre la seva relació amb Sánchez que uneix a gairebé tothom: els consulta poc, no compta amb ells. Diversos es lamenten que la comissió territorial del PSOE, òrgan que reuneix els líders autonòmics i el secretari general, només s’hagi reunit una vegada des que aquest va recuperar el poder. 

«Els barons no s’acostumen al nou PSOE –contesten fonts de l’executiva–. La seva opinió segueix important, però ells estan acostumats que sigui imprescindible. I això s’ha acabat».