Jordi Baiget, al Suprem: "Em semblava una irresponsabilitat impulsar un referèndum unilateral"

El magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena va voler conèixer de boca dels consellers que el juliol del 2017 van deixar de ser-ho quant se sabia dels plans del llavors president Carles Puigdemont cara a l’1-O i a la declaració unilateral d’independència (DUI). Es van emparar en motius personals, amb la clara intenció d’incriminar el mínim possible els seus excompanys, però del contingut de les seves declaracions, a les quals  ha tingut accés El PERIÓDICO, es desprèn la seva disconformitat amb un referèndum no pactat amb el Govern central i el temor que els suposés conseqüències penals.

Neus Munté va ser la més explícita. Es va escudar en raons familiars,  que «estava  exhausta», però, sobretot que discrepava «de l’escenari» que es contemplava «d’una possible desobediència»: «No el compartia i no el volia». L’exconsellera no estava d’acord amb una consulta unilateral. «Havia rebut cinc providències del Tribunal Constitucional, cinc, i era molt conscient de l que això significava (…) La consulta del 9 de novembre del 2014 es va saldar amb una desobediència i, per tant, unes penes d’inhabilitació i de multa. Aquest escenari era l’únic que podia contemplar, i jo no el volia per a mi, ni volia passar-hi», va declarar.

Confiava en l'acord amb l'Estat

A preguntes del fiscal, Munté va insistir en diverses ocasions que ella sempre va treballar en una previsió de referèndum "acordat amb l'Estat". De fet, va explicar, "l'anunci de la data es produeix en un context en què el mateix president havia afirmat que fins a l'últim minut de la pròrroga hi havia la total disponibilitat per arribar a un acord". "Per la qual cosa, jo, la unilateralitat, no la contemplava en absolut", va emfatitzar.

L'exconsellera va opinar davant el jutge que la convocatòria de l'1-O no va ser el que esperava, i que ella no li va donar validesa com a consulta, tot i que va anar a votar amb la seva família: "Vaig participar en la votació de l'1 d'octubre, que no va ser, evidentment, un referèndum, de la mateixa manera que en la consulta del 9 de novembre", va valorar.

«Una irresponsabilitat»

El primer d’abandonar el Govern, després de perdre la confiança de Puigdemont per concedir una entrevista en què va deixar clars els seus dubtes sobre el referèndum, va ser l’exconseller d’Empresa Jordi Baiget. Davant el jutge va considerar «una irresponsabilitat impulsar un referèndum de  manera unilateral» i va defensar altres possibilitats com una consulta popular o unes eleccions. Va insistir que sempre s’havia buscat una solució pactada entre el Govern català i l’espanyol, però va afegir que «tenia por de possibles repercussions», perquè «havien vist el que havia passat amb el 9-N i després del 9-N», amb «condemnes per desobediència» i després «el procés del Tribunal de Comptes». «Jo no volia apostar per una solució unilateral per les conseqüències que em podia comportar», va concloure.

A més, Jané va assegurar que va cessar del seu càrrec «després d’una reflexió d’índole personal», coincidint amb el canvi de Baiget: «Per la meva manera de ser, no compartia un escenari de Govern on pogués arribar a haver-hi un context de no acord».

«Posar-ho fàcil»

El magistrat també va voler sentir Albert Batlle, que va ser director general dels Mossos d’Esquadra durant 37 mesos i només va durar dos dies amb Joaquim Forn a  Interior. Davant el jutge Llarena va explicar que el conseller va prendre possessió el divendres 14 de juliol i que dilluns ell li va presentar la seva dimissió. «Jo li dic: t’ho posaré fàcil, aquí tens la meva carta de dimissió. (La trobada) no va durar més de dos minuts», va asseverar.

Notícies relacionades

Tres exconsellers asseguren que sempre van confiar en la negociació amb el Govern central

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

Durant la declaració del 31 de gener, un dia després que compareguessin els exconsellers, el fiscal Javier Zaragoza li va preguntar insistentment si la seva decisió responia al fet que la trobada que van mantenir tant ell com altres comandaments operatius amb el conseller li va proposar una cosa relacionada amb el procés o l’1-O. Batlle és contundent: «En absolut». I es va remetre a les entrevistes que durant el cap de setmana havia concedit Forn, en què deia que els mossos havien de facilitar la participació en la consulta. «Vaig intuir que tenia pensat muntar el seu propi equip», va dir.

El fiscal aprofundeix si algú del Govern o d’alguna institució li havia demanat o suggerit que els mossos tinguessin una determinada actuació l’1-O. Batlle ho va negar, perquè hauria dimitit immediatament si l’haguessin obligat a actuar fora de la llei. Va admetre que «de converses n’hi ha hagut moltes a Catalunya i, com a director general, havia sentit coses», però ell «tallava de principi qualsevol especulació».