Anar al contingut

L'EXPRESIDENT CATALÀ, DE NOU DAVANT EL JUTGE

Artur Mas dona validesa al referèndum però no a la declaració d'independència

L'expresident declara davant el jutge que ell era partidari d'eleccions anticipades

Ángeles Vázquez

Ha volgut deixar clar que aquelles reunions eren polítiques i que no té constància de lexistència dun comitè estratègic del procés sobiranista. / EFE VÍDEO

L’expresident de la Generalitat Artur Mas va coincidir ahir amb diversos dels imputats en la causa per rebel·lió, sedició i malversació que el van precedir a l’hora de declarar davant el jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena, i va afirmar que «la declaració» unilateral d’independència de Catalunya «va ser purament simbòlica» i sense efectes, però es va distanciar d’ells a l’afegir que l’1-O «hi va haver un referèndum», del qual va dir que no era partidari.

Segons fonts jurídiques, va explicar que en les reunions «polítiques» a què el va citar l’expresident Carles Puigdemont va explicar que «en termes jurídics i polítics» el control de l’escenari que s’obria amb els passos que es feien en el procés correspondria al Govern central, mentre que amb eleccions sempre estaria en mans del Govern català. Per això, ell era partidari de la seva convocatòria en els dubtes que es van viure la vigília que fos aprovada la declaració unilateral d’independència. Va afegir que, al seu parer, el mateix Puigdemont també ho era en el seu fur intern, però hauria de ser ell qui expliqués les raons de per què no ho va fer.

L’expresident va quedar en llibertat sense mesures cautelars, amb l’obligació de presentar-se sempre que sigui cridat, tot i que Vox va sol·licitar per a ell la mateixa mesura que es va imposar el dia anterior a la secretària general d’ERC, Marta Rovira: llibertat sota fiança de 60.000 euros i compareixences quinzenals. Per a l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i actual alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ningú va demanar cap garantia.

L'experiència del 9-N

Al final de la seva declaració, el mateix Mas va explicar als mitjans de comunicació que havia negat que existís un comitè estratègic, tot i que va admetre haver assistit «a una sèrie de reunions» amb diferents persones i diferents ordres del dia, tal com reflecteix l’agenda intervinguda a Josep Maria Jové, home de confiança a la Conselleria d’Economia de l’exvicepresident Oriol Junqueras. L’expresident va assegurar que ell assistia com a «assessor» per «la seva experiència» i que s’hi «parlava de política». «Malament aniríem si els polítics no es veiessin per definir estratègies», va emfatitzar. Com a mostra de la seva trajectòria va esmentar les converses a tres bandes que es van produir de cara al 9-N del 2014, amb interlocutors designats per Mariano Rajoy, Alfredo Pérez Rubalcaba i ell, com a president de la Generalitat, i que va revelar aquest diari, davant del que va passar l’1-O. 

Les fonts consultades van assenyalar que Mas va afegir que en aquelles trobades, convocades per Puigdemont per ser assessorat, va plantejar als seus interlocutors que el pitjor escenari que plantejava que es pogués estar cometent era el de «desobediència» al Tribunal Constitucional, delicte mínim comparat amb els de sedició, rebel·lió i malversació que se li imputen, i que justifica dient que el Govern de Mariano Rajoy també desobeeix sentències de l’alt tribunal.

Lloveras va declarar davant el jutge que ni l’AMI ni cap municipi van arribar a facilitar locals per a la celebració de l’1-O, perquè tot el que feia falta per a la seva celebració ho va proporcionar el Govern. L’expresident, ja inhabilitat pel 9-N, va abandonar el Suprem entre aplaudiments i crits. 

0 Comentaris
cargando