La vida belga de Puigdemont

Des que va desembarcar per sorpresa fa tres mesos a Bèlgica, hi ha diverses constants fixes en la vida de Carles Puigdemont al país. La primera és el suport ferm i sense fissures que li han brindat els nacio­nalistes flamencs de la N-VA, que governa Bèlgica juntament amb els liberals francòfons del primer ministre, Charles Michel. La segona és el seu advocat, Paul Bekaert, que l’ha guiat amb èxit als tribunals belgues, l’ha salvat de l’ordre europea de detenció i entrega cursada i retirada després per Espanya i ha exercit de guia en la seva vida social i política.

El va acompanyar a la representació d’El duc d’Alba a l’òpera de Gant, sobre l’aixecament dels flamencs contra els espanyols, i a alguna de les recepcions del nou any a què va ser convidat per organitzacions locals de la N-VA. Però si hi ha hagut un element ina­movible en aquests 100 dies de Puigdemont a Bèlgica -els va celebrar en una concentració a Lovaina-, ha sigut l’ús de les xarxes socials, que s’han convertit en el seu gran altaveu al món, així com la seva estratègia mediàtica de despistar els mitjans de comunicació, en resposta al ferri marcatge que pateix, especialment d’algunes ­televisions.

Davant les constants, les incògnites. La primera, el seu allotjament. Només d’arribar, l’expresident es va allotjar al cèntric Hotel Chambord. Aquesta estada va ser curta. Les càmeres de televisió a la porta van fer que es busqués ràpidament un lloc més discret. Des d’aleshores, un dels llocs on més vegades se l’ha vist ha sigut l’Hotel President Park de Brussel·les, de la cadena ­Husa, on JxCat ha organitzat diverses ­trobades amb la premsa i amb ­simpatitzants.

També ha passat caps de setmana a la vil·la que l’empresari Walter Verbraeken, vinculat a la N-VA, té en una propietat de 2,6 hectà­rees de Sint Pauwels, a 30 quilòmetres al nord d’Anvers. La seva presència va ser descoberta perquè va estar sopant en un dels bars locals i es va fer fotos amb els presents.

El seu últim refugi també ha sigut desvelat per la premsa, prova que Puigdemont s’ha convertit en uns dels polítics estrangers més coneguts i perseguits del país. És una vil·la de 550 metres quadrats i amb un lloguer mensual de 4.400 euros situada a Waterloo, al Brabant való. «Sé extraoficialment que és aquí, però no tinc cap informació oficial», relata a EL PERIÓDICO l’alcaldessa del municipi, Florence Reuter, que ho va saber per la premsa. «No està registrat i no ha fet cap sol·licitud oficial a la comuna», afegeix.

Reuter ha rebut moltes trucades aquests dies. «El cap de setmana passat hi va haver una mica d’agitació perquè hi havia molts periodistes al lloc. Vam rebre un parell de trucades de persones dient que és un escàndol, que hauria de tornar a casa seva i allà fer front a la justícia i no venir a Waterloo, però té el dret legal de fer el que vulgui. És un ciutadà com qualsevol altre», al·lega.

Aquesta liberal francòfona, de les files del primer ministre, assegura no saber per què Puigdemont ha escollit el seu municipi de 30.000 habitants, 5.500 d’origen estranger. «A Waterloo som molt cosmopolites. Tenim 108 nacionalitats i la comunitat espanyola és la cinquena més nodrida (339 persones registrades) al darrere de belgues, francesos, italians i britànics. ¿Si coneix algú aquí? No ho sé. És una comuna pròxima a Brussel·les, tranquil·la. Si això és el que l’ha atret, no ho sé. No tinc cap explicació», afirma.

¿Obligació de registrar-se?

La llei és clara: tot ciutadà europeu té l’obligació d’inscriure’s a l’ajuntament si ha de residir més de tres mesos a Bèlgica. Per fer-ho ha de complir alguna de les següents condicions: ser treballador assalariat o independent, si busca busca feina, si disposa de recursos suficients per no suposar una ­càrrega per al sistema social belga i té una assegurança mèdica que cobreixi qualsevol risc durant la seva estada al país o si és estudiant o segueix alguna mena de formació professional.

«Qui no s’inscrigui s’arrisca a una multa de 200 o 250 euros i a una potencial ordre d’expulsió del ­país, però entre europeus és molt estrany que manu militari es fiqui un europeu en un avió per reenviar-lo al seu país», afirmen fonts de l’Administració. Entre altres ­raons perquè el comptador, explica la mateixa persona, es posa a zero si un prova que ha sortit del ­país, encara que sigui per un sol dia, com va fer Puigdemont amb la seva breu escapada a Copenhaguen. «Té un bon advocat que l’aconsella molt bé», opina.

Notícies relacionades

L’auditoria, ¿una estratègia?

Una trama de 654 milions d’euros en contractes

Un bon advocat i sobretot amics ben posicionats. «Puigdemont és un amic i els amics sempre són benvinguts. No deixem caure els amics. Mai els donaré l’esquena encara que tinguin problemes», prometia el líder de la N-VA, Bart de Wever, a la cadena VTM després de la seva arribada al país. La pressió política d’aquests tres mesos no l’ha fet canviar d’idea, encara que almenys públicament no s’ha deixat veure amb ell.

Tampoc l’ha rebut cap responsable europeu. A més, els missatges de les institucions europees han sigut fermes en defensa del Govern espanyol. «La UE s’ha mantingut massa silenciosa i passiva. Puigdemont va fer un moviment intel·ligent al venir a Bèlgica. Ha creat un govern a l’exili i encara pot parlar amb llibertat. Si s’hagués quedat a Catalunya hauria anat a la presó», alaba la diputada de la N-VA, Kristien van Vaerenbergh, la seva amfitriona en la recepció del nou any de Lennik. Puigdemont ja ha dit per activa i per passiva que mentre no obtingui garanties que no anirà a la presó no tornarà a Espanya. A Bèlgica, de moment, segueix tenint casa i amics.