27 maig 2020

Anar al contingut

EL DESAFIAMENT INDEPENDENTISTA

El jutge interpreta que el procés es va finançar amb diners del FLA

El magistrat dedueix que la Generalitat va pagar part del 9-N amb el crèdit estatal

Reconeix que no pot "atribuir una despesa concreta a una determinada partida"

El Periódico

El jutge interpreta que el procés es va finançar amb diners del FLA

FRANCOIS LENOIR

El jutge d'instrucció 13 de Barcelona ha dictat un acte, avançat per 'El Confidencial', en què assegura que una part o fins i tot la totalitat dels pagaments per finançar el procés van ser efectuats a càrrec dels crèdits obtinguts a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), la línia de crèdit creada pel Govern central en plena crisi econòmica perquè l'Estat prestés diners a les comunitats autònomes.

El magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer precisa que Catalunya va rebre diners a través del FLA en sis exercicis, entre els anys 2012 i 2017. Segons argumenta el jutge, tenint en compte que en aquest període va tenir lloc la consulta del 9-N del 2014 o almenys des que es va constituir el Govern autonòmic després de les eleccions del setembre del 2015, "resulta evident que l'import destinat a la celebració de la consulta s'ha d'atribuir, en part, al crèdit obtingut del FLA".

El jutge explica que les quantitats percebudes --en milions d'euros, 6.664,8 l'any 2012, 10.050,6 el 2013, 7.912,9 el 2014, 11.133,58 el 2015, 10.090 el 2016 i 7.757,2 el 2017-- constitueixen una part important dels ingressos de Catalunya. "Davant la impossibilitat d'atribuir una despesa concreta a una determinada partida d'ingrés, qualsevol despesa s'ha d'imputar, almenys i en la proporció que correspongui, a l'import del FLA percebut aquell any", afegeix el magistrat.

Desviament per dues vies

Segons explica, la Generalitat hauria pogut utilitzar per a aquest desviament de fons d'origen estatal dues vies diferents. O bé va pagar les despeses de forma directa o "va donar feina a persones o entitats interposades amb la finalitat de desviar el rastre de les partides per dificultar així la investigació". El magistrat respon en aquest escrit a un recurs presentat per l'exsecretari general d'Hisenda Josep Maria Jové, que s'oposava que en la causa en què se l'investiga per la seva contribució en el muntatge de les estructures per a una Catalunya independent es tingués per personada l'Advocacia de l'Estat.

La interlocutòria sustenta en aquests fets el delicte de malversació que persegueix i esmenta la jurisprudència establerta pel Tribunal Constitucional en la seva sentència sobre la consulta del 9-N, en què es prohibia "taxativament" la celebració de consultes populars i, per això, qualsevol despesa destinada a preparar-ne i executar-ne. "Els indicis de malversació resulten manifestos", destaca. El Jutjat d'Instrucció número 13 no xifra encara els diners totals que hauria pogut desviar el Govern cessat, però sí que diu que es van fer servir "diners públics" per un import superior als 250.000 euros.