Tabàrnia ja té el seu escut oficial: sant Jordi domant el drac 'indepe'

La construcció de l'imaginari col·lectiu tabarnès continua i després de la bandera, els límits territorials i fins i tot el gentilici arriba un altre dels seus símbols institucionals: l'escut. En la constitució de tota comunitat és imprescindible una sèrie d'imatges i icones que permetin als seus conciutadans referenciar-s'hi, i com que el concepte fantàstic de Tabàrnia neix com a reacció a l'independentisme, el seu escut no podia més que ser un reflex d'això.

Si Barcelona és la capital i el centre neuràlgic de Tabàrnia i un dels patrons d'aquesta ciutat no és altre que sant Jordi, era lògic que l'heràldica d'aquesta nova comunitat autònoma tingués de protagonista aquest cavaller fantàstic. I el Nèmesi de sant Jordi és el temible drac, representat en el cas tabarnès per l'independentisme. Agenollat, lluint al seu escut d'armes la bandera de Tabàrnia i amb una mà al front del sotmès drac indepe, així és la proposta d'escut per a aquesta nova comunitat autònoma imaginària. Així ho ha publicat el compte "oficial" de Tabàrnia a Twitter.

Tota comunitat autònoma ha de tenir un escut. Nosaltres proposem aquest per a Tabàrnia: Sant Jordi (Tabàrnia) amansint pacíficament al furiós dragón (separatisme) i la llegenda ACTA EST FABULA ��, que ve a significar: "Fins aquí ha arribat el teatre, ja us podeu anar a casa". pic.twitter.com/aJW31ZJjoW

— Tabàrnia Oficial (@Bcnisnotcat_) 9 de gener de 2018

I com en tot procés de construcció dels símbols nacionals, o en aquest cas, neoautonomistes, l'heràldica necessita un lema. Els fans de Joc de trons no podran evitar associar el llop de la família Stark al "S'acosta l'hivern" o el lleó dels Lannister a "Els Lannister sempre paguen els seus deutes". "Acta est fabula" és a partir d'ara l'eslògan dels tabarnesos, que en llatí significa "la funció s'ha acabat".

Aquesta frase, utilitzada a l'antiga Roma al final de les representacions teatrals per indicar al públic que la funció s'havia acabat i que ja se'n podien anar, fa referència a la voluntat de posar fi al "teatre" independentista.