Una nit de bufandes grogues

«Patirem». Encara no s’han tancat els col·legis electorals i a l’Estació del Nord, lloc escollit per Esquerra per seguir els resultats, es respira el perfum de fatalisme còsmic amb què el caràcter català sol camuflar les seves pors i inseguretats. El mateix fatalisme que sobrevola el Camp Nou quan al minut 3 d’un partit contra, posem per cas, el Leganés, disputat en nit rúfola, l’equip madrileny aconsegueix forçar un córner. «Patirem», se saluden els uns als altres a l’estació d’autobusos. En realitat, ningú té dades fiables (ni dels altres) i la militància republicana –ara ve un homenatge al plorat Gregorio Sánchez Fernández, àlies Chiquito de la Calzada– està més nerviosa que Rodolfo Langostino en un còctel.

L’espai és molt gran i fa fred, així que gran part dels simpatitzants allà congregats treuen un insospitat partit a les bufandes de punt de color groc amb què reclamen la posada en llibertat dels presos del procés. També abunden els pins amb l’efígie del líder absent. El degoteig de resultats ajuda més aviat poc a escalfar l’ambient i se senten més esternuts que rialles, cosa que sempre és un mal senyal. Malgrat els evidents problemes de climatització del lloc, els responsables d’escollir l’escenari han demostrat, almenys, tenir clars els possibles escenaris: a un pas, l’Arc de Triomf; a un pas i mig, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Surten a l’estrada Sergi Sabrià i Alfred Bosch. El primer subratlla que ERC ha afrontat aquestes eleccions «en les pitjors condicions possibles», que és una forma elegant de dir als seus que vagin guardant el cava per a una ocasió millor. Bosch, més animós, es dirigeix als mitjans internacionals acreditats, que són molts, amb maneres de guia turístic. «Welcome to the Estació del Nord, the Northern Station. My name is Alfred».

L’escrutini avança lent, però entre les files republicanes s’imposa molt aviat la convicció que no només no seran la primera força sinó que ni tan sols aconseguiran (¡tampoc aquesta vegada!) l’hegemonia en el camp sobiranista. La majoria absoluta de l’independentisme suposa més un alleujament que un verdader consol, i només l’enfonsament del PP, condemnat a compartir amb la CUP un Grup Mixt que promet emocions fortes, provoca entre la parròquia algun somriure de genuïna satisfacció.

Un japonès en l’1-O

Notícies relacionades

Feijóo crida a manifestar-se avui a Madrid "per la democràcia"

‘Las mil y una togas’ es planten 10 minuts

Amb aquest panorama, els dirigents i diputats d’Esquerra opten per una discreta desaparició, i aquest cronista s’entreté fent-la petar amb Yusuke Sakurai, corresponsal a Europa de la cadena japonesa de televisió Tokyo Broadcasting System, que s’ha desplaçat des de Londres per seguir la contesa electoral. Yusuke admet que als japonesos «no els interessa gaire» el que passi a Catalunya, però ell considera que aquestes eleccions «són importants per al futur de la democràcia a Europa». Aquesta és la tercera visita del japonès a Barcelona en cinc mesos: «Vaig venir per cobrir els atemptats terroristes del mes d’agost passat i hi vaig tornar per al referèndum de l’1 d’octubre». ¿I quina impressió se’n va emportar? «La violència policial em va deixar commocionat».

L’interrompen els primers aplaudiments que se senten en tota la nit (i ja passa de dos quarts de dotze). Apareixen Marta Rovira (tota de negre, res de groc), Carme Forcadell, Carles Mundó, Raül Romeva, Joan Tardà, Gabriel Rufián i altres parlamentaris i candidats. Rovira es congratula per «la derrota de Mariano Rajoy i el 155» i fa visques a la república i a Oriol Junqueras. «Que ens deu estar veient», afegeix. Segurament és així. El líder d’Esquerra té a la cel·la un televisor pagat de la seva butxaca, i al pavelló dels atroços de la presó d’Estremera, els reus preventius no tenen l’obligació d’apagar el llum a la nit.