El calendari d'una endimoniada investidura

Aquest és el calendari que s'obre després de les eleccions del 21 de desembre, en què C's ha sigut la força més votada i la que ha aconseguit més escons, encara que els independentistes han revalidat la majoria.

Les dates clau

Amb el dictamen de les urnes acabat de sortir del forn, ara comença el més complicat. La investidura del nou president de la Generalitat s'haurà de celebrar, com a molt tard i si es porten al límit tots els terminis previstos, el 6 de febrer. Prèviament, la sessió constitutiva del Parlament ha de tenir lloc en els 20 dies hàbils posteriors a les eleccions, i això posa com a data límit el 23 de gener.

Les circumstàncies excepcionals d'aquests comicis, convocats per primera vegada pel Govern central en aplicació de l'article 155 de la Constitució després de la fracassada declaració unilateral d'independència (DUI), alteren els procediments habituals en aquests casos. Teòricament és el president de la Generalitat l'encarregat de convocar la sessió constitutiva de la Cambra catalana sorgida de les urnes, però a l'haver sigut cessat tot el Govern de Carles Puigdemont ara aquesta responsabilitat recau sobre l'Executiu de Mariano Rajoy.

El procediment

Una vegada constituït el Parlament de la nova legislatura i escollida la presidència de la Cambra, així com la resta de membres de la Mesa, en els 10 dies hàbils posteriors s'haurà de celebrar el debat d'investidura del nou president de la Generalitat, per la qual cosa el límit s'estableix en el 6 de febrer. Correspondrà a la persona que ostenti la presidència del Parlament la tasca d'obrir consultes amb els nous líders parlamentaris per explorar qui pot comptar amb el suport majoritari de l'hemicicle.

Segons l'estipulat, la sessió d'investidura arrenca amb la intervenció del candidat proposat per la presidència del Parlament, que a continuació inicia un debat amb els líders de cada grup parlamentari. Al final del debat, que se sol prolongar al llarg de dues jornades, es procedeix a una primera votació, en què el presidenciable ha d'obtenir la majoria absoluta dels vots, és a dir, un mínim de 68 sobre 135. En cas de no reunir prou suports, es pot sotmetre dos dies després a un segon debat, que culminarà amb una altra votació en què és suficient la majoria simple de la Cambra, és a dir, més vots a favor que en contra.

El precedent

Després de les anteriors eleccions al Parlament, el 2015, Artur Mas es va topar amb la negativa de la CUP a investir-lo. El veto de la formació anticapitalista va estar a punt de conduir a noves eleccions, que es van evitar in extremis quan Mas va fer un pas al costat i va proposar en el seu lloc Carles Puigdemont, que va acabar sent investit l'últim dia que la llei permetia.

La repetició electoral

Notícies relacionades

ERC reconeix avenços amb el PSC en finançament i Rodalies, però demana concrecions: «El temps corre»

La Fiscalia Superior de Catalunya s’oposa a l’indult de Laura Borràs

L'article 67.3 de l'Estatut preveu que si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura segueix sense haver-se pogut elegir el nou president, el Parlament queda dissolt automàticament". Llavors, el president de la Generalitat en funcions ha de convocar eleccions "de manera immediata", perquè es puguin celebrar al cap de 54 dies.

Si s'arribés a aquest escenari, i esgotant els terminis previstos, el Parlament quedaria dissolt el 7 d'abril i les noves eleccions anticipades a Catalunya es podrien celebrar cap a finals de maig o principis de juny.