Anar al contingut

PARTICIPACIÓ EN EL 21D

Una participació històrica que beneficia Ciutadans

La xifra de votants arriba al 81,95%, la més alta registrada en uns comicis autonòmics

El creixement de vots respecte al 2015 es registra sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona

Natàlia Farré

periodico

Una participació històrica que beneficia Ciutadans
Una participació històrica que beneficia Ciutadans
Una participació històrica que beneficia Ciutadans
Una participació històrica que beneficia Ciutadans

/

Els sondejos ja avisaven d’una participació històrica que podia arribar, fins i tot, al 82%. I així va ser. Gairebé. La participació va arribar al 81,95%, una xifra que sobrepassa el 80%, considerat tècnicament el màxim de participació si el vot no és obligatori. Un 81,95% que cal matisar i que possiblement baixarà uns tres punts quan se sumi el vot emès des de l’estranger. Així, en les últimes eleccions al Parlament, el 2015, les dades de participació durant la nit electoral van ser del 77,46%, però la xifra es va rebaixar fins al 74,95% quan s’hi va sumar el vot exterior. Tot i així, les d’ahir van ser les eleccions catalanes que menys abstenció van registrar. Una tendència a l’alça que es va iniciar el 2012, amb les primeres eleccions del procés i una participació del 67,76%.

Els pronòstics sobre la poca abstenció i gairebé total participació es van complir, també els que afirmaven que un increment d’electors beneficiava el bloc constitucionalista. Ciutadans no només va ser la força més votada i amb més escons de Catalunya, sinó que també es va imposar a les circumscripcions de Barcelona i Tarragona, i a les seves capitals. La collita dels nous sufragis per part del partit taronja valida la idea que els partidaris de la independència fa temps que estan mobilitzats i no tenen marge de creixement; just el contrari que els votants no independentistes. Aquests últims, un electorat tradicionalment poc estimulat a l’hora d’anar a les urnes en els comicis catalans però que la situació actual ha sobremotivat. I resident majoritàriament a les localitats més poblades de l’àrea metropolitana de Barcelona, i a la província de Tarragona.

CLAU PLEBISCITÀRIA / És just en aquestes zones, on la borsa d’abstencionistes és històricament més gran, on més va augmentar la participació. Així el diferencial més gran entre les eleccions del 2015 i les actuals l’exhibeixen municipis com el Prat de Llobregat, Badia del Vallès, l’Hos-pitalet, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Salou i Vila-seca, amb augments de 8,16, 6,78, 5,93, 5,55, 5,37, 4,74 i 5,42 punts respectivament. I tots amb Ciutadans com a força més votada. Mentrestant, a les localitats tradicionalment independentistes i amb menys abstenció ahir la participació va augmentar en menys punts: Banyoles (2,38), Vic (2,63), Berga (3,65), Igualada (3,46), Ripoll (3,81)... De totes maneres, l’increment del vot es va donar a les quatre circumscripcions. El diferencial més gran entre les eleccions del 2015 i les actuals el va sumar Barcelona, amb un augment de 7,29 punts. A l’altre costat es va situar Girona, amb una pujada de 5,59 punts. Mentre que Tarragona va créixer 6,20 punts i Lleida, 6,98.

La participació del 81,95% és molt alta per a uns comicis autonòmics que es van moure en la forquilla del 54 al 64% fins que va començar la mobilització independentista: el 2012 van arribar al 67,76% i el 2015, ja en clau plebiscitària, al 74,95%. I és també una participació que col·loca les eleccions d’ahir en un percentatge molt pròxim al de les legislatives. Així, la convocatòria, una vegada el vot exterior rebaixi el percentatge de participació, quedarà aparellada amb les dues eleccions en què més s’ha votat: les legislatives de 1977, les primeres eleccions lliures de la democràcia (va votar el 79,3% de l’electorat català), i les de 1982, que van portar al poder els socialistes per primera vegada des de la guerra civil i que van sumar un 80,7% de participació. Dades que reafirmen el caràcter extraordinari de les eleccions d’ahir.

0 Comentaris
cargando