Albiol ja no sent la força

Deixes la teva parella perquè dius que necessites espai, i quan vols tornar, és ella la que et tanca la porta. Rebutges una oferta laboral, et treuen de la feina, intentes repescar la proposta, et diuen que ja és tard. Convoques unes eleccions perquè defenses que s'ha de restablir l'ordre constitucional a Catalunya, treus el pitjor resultat de la teva història. Per a alguns, un gest valent contra el presumpte mal. Per a altres, la crònica d'una bufetada de tornada. Va ser així com, un 21 de desembre, el gegant Albiol es va fer petit. Va ser així com el PP va aconseguir els pitjors resultats de la història a aquest costat de l'Ebre. Va ser així com el Jedi de l'Espanya unida va deixar de sentir la força.

Notícies relacionades

La pugna Govern-PP fa penjar d’un fil la cimera autonòmica de BCN

Camp de batalla

Un silenci fúnebre ha precedit la compareixença del candidat popular, que ha donat la cara envoltat de la cúpula del PP de Catalunya i d'enormes cartells amb el missatge Espanya és la solució. El símil amb la concorreguda Guerra de les Galàxies no és intranscendent, ja que en la seva frase "hem hagut de lluitar contra elements molt poderosos" deixava entreveure que un costat fosc ha enfosquit la seva llarga talla. Potser són els efectes del 155, des de Brussel·les fins a Estremera; o l'ombra d'Arrimadas, que els ha engolit com el monstre de Stranger Things que s'abat sobre la gent de Hawkins. 

El guerrer conservador no ha doblegat el genoll. Sobre el seu futur, ni una pista per ara. Se lo han fet bones abraçades. Sánchez Camacho li ha acariciat l'esquena. També se l'ha aplaudit. Massa per assimilar en una nit en què els populars han sigut els menys populars. L'hotel electoral ha sigut el de sempre, el Grand Marina, al lcostat del mar, no gaire lluny del moll en què va estar atracat el Piolín. Amb ell no va començar tot, però amb ell sí que van començar a canviar moltes coses. Fins i tot la força va canviar de rumb. ¿Espanya és la solució?