A TV-3

ERC i JxCat es distancien en l'últim debat electoral del 21-D

L'únic objectiu de la llista de Puigdemont és restituir en el poder l'expresident

Les divergències en l'anàlisi anticipen molts problemes per formar Govern

Amb tot per decidir encara, els candidats van aprofitar per remarcar les seves diferències. / FERRAN SENDRA / ATLAS VÍDEO

3
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre

L’últim debat de la campanya electoral, el que es va celebrar ahir a la nit a TV-3, va tenir la virtut de mostrar per primera vegada en públic les bretxes entre els dos principals partits independentistes. Després d’uns dies de lluita soterrada per l’hegemonia en el camp sobiranista, ERC i Junts per Catalunya van exhibir les seves diferències. Mentre la llista encapçalada per Carles Puigdemont només pensa en el retorn de l’expresident i planteja el 21-D com un plebiscit entre ell i Mariano Rajoy, els republicans semblen disposats a obrir una nova etapa, que podria fer-los compartir Govern amb forces no independentistes.

En els tres debats de la campanya s’ha demostrat que set candidats són massa perquè el format sigui prou àgil. El xoc es va convertir en molts moments en un guirigall, amb el moderador, Vicent Sanchis, incapaç de posar ordre davant la voluntat dels convidats de colar els seus missatges.

Però sí que va quedar clar que els partits que fins fa unes setmanes eren socis a JxSí tenen perspectives de futur diferent. Almenys per ara, perquè els resultats de dijous podrien provocar canvis en la situació. Jordi Turull, que va actuar aquesta vegada en nom de JxCat, es va limitar a repetir una idea durant tot el debat, la mateixa a la qual la seva candidatura s’ha agafat els últims 10 dies: «Les eleccions van de restituir el president 130 de la Generalitat, o que segueixi el president 155. O Puigdemont, o Rajoy». I no hi va haver res més: Turull no va voler parlar de cap altra cosa, al marge d’algunes al·lusions als «presos polítics», durant les més de dues hores de col·loqui.

ERC va seguir un altre camí. Marta Rovira, que tornava a un debat després que el partit l’hagués deixat a la banqueta en les últimes cites, va mostrar des de la seva primera rèplica a Xavier García Albiol que volia parlar d’altres coses al marge del procés. «Vostès estan instal·lats en el monotema», li va dir. Ella va parlar després de Rodalies, del corredor mediterrani, de lluita contra la desigualtat.

C’s furga en la pugna

El problema era que els seus fins ara socis de JxCat també ho estaven, i quan Turull va repetir que «en aquestes eleccions això va de restituir el Govern de la Generalitat», perquè «mig Govern és a la presó i l’altra meitat a l’exili», Inés Arrimadas va aprofitar per furgar en el distanciament incipient entre els partits independentistes. «Aquest argument no l’hi compra ni Junqueras», li va dir. I Rovira, més enllà de retreure-li que parlés per boca del líder d’ERC –pres a Estremera–, no la va contradir.

Al marge que la pugna entre ERC i JxCat sigui cada vegada menys subtil, el debat va deixar també clar que serà difícil formar Govern segons els resultats que esbossen les enquestes. No obstant, en aquest punt la número dos republicana va ser per primera vegada clara sobre que acceptaria compartir Executiu amb partits no independentistes. «No amb els del 155», va aclarir, en referència a Ciutadans, PSC i PP, però sí amb Catalunya en Comú-Podem.

Notícies relacionades

Però els vetos encreuats segueixen semblant pràcticament insalvables. Fora que una sorpresa després del recompte de dijous depari un escenari no esperat per ningú, els blocs –l’independentista i el constitucionalista– són de moment prou impermeables per pensar que la governabilitat serà difícil. Ho va deixar clar la gran distància en l’anàlisi de com hem arribat fins aquí: si el socialista Miquel Iceta creu que els últims dos anys han dividit la població, han perjudicat l’economia catalana i «han estat a punt de destrossar aquest país», Carles Riera (CUP) afirma que el problema és que no s’ha implementat «la república»  davant d’un «Estat dictatorial».

Per al capítol d’anècdotes, el cansament d’uns quants candidats –a Arrimadas i Iceta se’ls va veure molt refredats– i l’enfrontament inicial d’Albiol amb el moderador, a qui va retreure que en el passat digués que «el PP incitava a la violència feixista». Al final, els candidats van ficar la seva porra electoral en un sobre que no s’obrirà fins després que es coneguin els resultats.