ERC anuncia el relleu de l''establishment' català dels 80

Els últims sondejos propis i estranys (fins i tot estrangers, com els que publica El Periòdic d’Andorra) han tingut en ERC un efecte relaxant. Un llarg i pronunciat sospir abans de contenir l’alè fins al 21-D. Els republicans van arribar ahir al final de campanya en un estat d’eufòria del qual també va participar el paper exercit per la candidata real, Marta Rovira, en el debat televisiu de dilluns.

En aquest estat d’eufòria, els republicans es van permetre, per primera vegada, aixecar la veu, més enllà dels que són els seus perseguidors judicials. Rovira va assenyalar que s’està en les hores prèvies al final de l’establishment català fixat entre 1979 i 1980, amb les primeres eleccions municipals i autonòmiques, i que va consagrar el repartiment de poder entre CDC/PDECat, al Govern, i el PSC, en l’àmbit municipal. Després de 15 dies, va arribar el revés a dues mans als exsocis i sempre adversaris postconvergents.

Rovira, de fet, va percudir en la mateixa idea que havia llançat el diputat al Congrés Joan Tardà per la qual l’elecció d’Oriol Junqueras com a 131è president significaria, en el fons, tancar el parèntesi obert el 1977 i reprendria la successió dinàstica de presidents d’Esquerra, iniciada el 1931 per Francesc Macià, i que van seguir Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas.

Rovira va recordar la displicència amb què PSC i CDC van acollir Junqueras com a candidat a l’alcaldia d’una localitat del Baix Llobregat (Sant Vicenç dels Horts), fa gairebé una dècada, i la seva arribada a la Conselleria d’Economia, el 2016.

En tromba

La secretària general, bastant desfermada, fins i tot per provocar la sorpresa de Tardà al mateix escenari, va assenyalar: «La burgesia catalana fa massa anys que està instal·lada en la gestió de la Generalitat. Se’n creu propietària». I va sentenciar que Oriol Junqueras no hi era en el tancament de campanya de Sant Vicenç dels Horts (la localitat de l’exvicepresident) «perquè aquesta esquerra es creu amb la patent de l’esquerra, i perquè aquesta burgesia ha vist que tenia un contrincant». «I perquè els oligopolis i el Govern espanyol s’han adonat que Junqueras és l’esperança d’aquesta societat per a un país més just i més digne», va sentenciar.

Notícies relacionades

La jutge del cas Supercopa cita el 18 de juny Aldama perquè aclareixi si Rubiales va afavorir l’Andorra de Piqué

Pablo Iglesias: «Alguns periodistes tenen molt més poder que els ministres, vicepresidents i fins i tot que el president del Govern»

I és que Rovira, entre l’eufòria de sondejos, debats i la impregnació de l’escenari, va cosir un discurs molt a l’estil Junqueras. Molta referència a l’amor i a la fraternitat republicana. Molta apel·lació a l’orgull i, al final, la pentinada fins ara callada a CDC i PSC que confereixen a aquestes eleccions una possible excepcionalitat. Poden ser les primeres des de 1980 en què no venç el centre-dreta nacionalista.

En coherència amb el que va dir, la resta del discurs de Rovira va ser, sobretot, una apel·lació al vot útil anti-Ciutadans. En aquesta tasca va estar acompanyada per la resta d’oradors. Estadística per a la història: set d’11 intervinents (incloent-hi el mateix Junqueras, via vídeo, i els exconsellers Meritxell Serret i Toni Comín, en directe per Skype) tenen processos oberts davant la justícia. La vuitena, Rovira, està sent investigada. Ni en els pitjors temps de la Mesa Nacional d’Herri Batasuna, quan se’ls perseguia, a ells, per pertinença a banda armada.