Independència de Catalunya: ¿És justa la situació fiscal de Catalunya a Espanya?

Oriol Junqueras, vicepresident deposat:

Catalunya paga un 24% i rep un 10%

---

21/2/2014 / COPE

«El màxim que pagues hauria de correspondre’s al PIB que produeixes i el mínim que reps hauria de correspondre’s a la població que representes.»

«De mitjana en l’últim quart de segle, els ciutadans catalans han representat un 16% de la població de l’Estat espanyol i han contribuït un 20% al PIB però han pagat un 24% dels impostos i han rebut un 10% del pressupost públic.»

6/4/2014 /A Risto Mejide

«¿Quina part creiem que ens correspon? El Govern espanyol podria dir: mira, els ciutadans de Catalunya són el 16% dels ciutadans de l’Estat espanyol i per tant rebran el 16% de la despesa pública, però no ho compleix, rebem el 10% de mitjana; i el Govern espanyol podria dir: mira, els ciutadans catalans produeixen gairebé el 20% del PIB espanyol, doncs que aportin el 20% dels impostos, però no hi aportem el 20% sinó el 24%».

19/10/2015 / ‘Salvados’ (La Sexta)

«Jo crec que aquí hi ha una trampa en el sentit que els ciutadans de Catalunya representen el 16 o 17% del total [de la població] d’Espanya, aporten el 24% dels impostos i reben el 9% de les inversions. I això no pot ser. Per això hi ha tanta gent que ha nascut a Andalusia i que està convençuda que l’única solució és la independència. Per això passa».

Andreu Mas-Colell,  conseller d’Economia amb Artur Mas:

Catalunya paga un 18,86% i rep un 10%

---

12/3/2012 /En una roda de premsa

«Usant el mètode monetari, Catalunya aporta de mitjana des de l’any 1986 fins a l’any 2009 el 19,5% dels ingressos i rep com a despesa a Catalunya el 14%».

15/6/2013 / Al Parlament

 

«El 2010, pel mètode benefici, Catalunya rep el 15,4% de la despesa».

En les dues ocasions Andreu Mas-Colell llegia els informes de les balances fiscals de Catalunya de la Generalitat en els quals es calcula el que paga i rep Catalunya per dos mètodes diferents:

1) El mètode monetari només comptabilitza la despesa feta al territori català, per exemple, la pensió d’un jubilat de Girona.

2) El mètode benefici compta la despesa realitzada al territori català i també la part proporcional de la despesa pública que beneficia els catalans però que es realitza des de fora de Catalunya com les ambaixades o les oficines centrals de l’Organització Nacional de Trasplantaments i l’Agència Tributària. 

Els informes de les balances fiscals elaborats per la Generalitat diuen que:

1) Amb el mètode monetari, Catalunya va pagar el 19,4% i va rebre el 14,0% (mitjana del 1986 al 2014, tots els anys publicats per la Generalitat; l’any que va pagar més va ser el 1997 amb el 20% i el que va rebre menys va ser el 2002 amb el 13%); són els percentatges que corresponen a un dèficit fiscal aproximat de 16.000 milions en els últims anys.

2) Amb el mètode benefici, Catalunya va pagar el 18,86% i va rebre el 15,03% (mitjana del 2006 al 2014, tots els anys publicats per la Generalitat; l’any que va pagar més va ser el 2006 amb el 19,30% i els que va rebre menys van ser el 2012 i el 2014 amb el 14,80%); són els percentatges que corresponen a un dèficit fiscal aproximat d’11.000 milions en els últims anys.

2/12/2015 / RAC-1

 

Andreu Mas-Colell va dir que el mètode benefici és «més realista» i va ser el que va usar en la «comptabilitat global» vista en l’anterior entrega de La prova del nou.

CONCLUSIONS

Així doncs, amb el mètode benefici, el que Mas-Colell considera més realista, Catalunya: Primer, genera el 18,80% del PIB (dada de l’INE) i paga el 18,86% dels impostos (dada de la Generalitat) i, segon, representa el 15,99% de la població (dada de l’INE) i rep el 15,03% del total de la despesa i inversions públics (dada de la Generalitat).

És a dir, Catalunya està molt a prop del que és considerat com a just per Oriol Junqueras. I fins i tot amb l’altre mètode, el monetari, Catalunya paga el 19,4% i rep el 14%. Per cap mètode en cap any les xifres s’acosten al que va dir Junqueras als mitjans de comunicació.

Notícies relacionades

¿Són els diners una raó per desitjar la secessió?

¿Quants diners de més obtindria la Generalitat amb la secessió?

Tots els percentatges citats representen la pintura més completa disponible de l’esforç fiscal que realitza Catalunya perquè són la suma de: la diferència entre impostos pagats i despesa pública rebuda en l’any analitzat més la part que li toca a Catalunya del dèficit de l’Estat que es pagarà amb impostos futurs.

Cal apuntar que les balances fiscals no tenen en compte l’efecte de la mobilitat entre comunitats autònomes. És possible que Catalunya (com Madrid) tingui un saldo positiu de persones que passen la seva vida laboral a Catalunya (quan paguen impostos) però que passen la infància i jubilació en altres comunitats autònomes (quan reben despesa pública). Per exemple, cada vegada que un jubilat català que viu de la seva pensió es trasllada a Eivissa, el dèficit fiscal de Catalunya augmenta, ja que les corresponents pensió i finançament autonòmic passen a comptabilitzar-se a les illes Balears. Això, és clar, no hauria d’interpretar-se com un esforç fiscal addicional de Catalunya equivalent al de que un jugador del Barça pagui més impostos per un nou contracte publicitari. Una Catalunya independent hauria de pagar aquesta pensió. Si passés i es tingués en compte aquest efecte, els percentatges s’acostarien encara més al que és « just» segons Junqueras.