Junqueras insisteix davant el Suprem que acata el 155 i aposta pel diàleg

L'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els tres exconsellers d'ERC empresonats per l'Audiència Nacional "acaten" l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, sense "renunciar a defensar les seves conviccions polítiques per vies estrictament pacífiques i democràtiques, i treballaran amb l'objectiu d'arribar a un acord que permeti posar en mans de la ciutadania la decisió sobre el futur polític de Catalunya". En aquests termes, els quatre exmembres del Govern demanen al Tribunal Suprem la seva posada en llibertat o almenys una mesura cautelar menys costosa que la presó que els permeti participar en les eleccions del 21-D, circumstància que, al·leguen, no va poder valorar la magistrada Carmen Lamela quan els va enviar a la presó.

Si aquesta petició davant l'alt tribunal no prospera abans o la seva defensa no renuncia als recursos que van presentar, la Secció Segona Penal de l'Audiència Nacional revisarà dilluns la presó. I divendres deliberarà sobre la competència d'aquesta seu judicial per investigar la rebel·lió, malgrat que el Suprem ja ha assumit tota la causa. Fonts jurídiques confien que el magistrat Pablo Llarena adoptarà una decisió aquesta setmana o en tot cas abans que el pròxim dia 5 arrenqui la campanya electoral.

Junqueras, Raül Romeva, Carles Mundò i Dolors Bassa ja han formalitzat davant el Suprem l'escrit en què demanen la seva llibertat. Els exconsellers del PDECat Josep Rull i Jordi Turull, així com l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i actual número dos de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, també ho han fet aquest dimarts. Tots tres demanen al magistrat del Suprem que els deixi lliures i tornar a declarar, si el jutge ho considera oportú.

Rull i Turull proposen, a més, que quedi sense efecte la fiança de 6,2 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil que la jutge Lamela va imposar de forma solidària als exmembres de l'Executiu català que no van fugir a Bèlgica. L'exconsellera Meritxell Borràs ha demanat declarar davant el Suprem i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, previsiblement sol·licitarà aquest dimecres la seva llibertat.

Voluntat d'actuació futura

Junqueras i els seus companys d'ERC neguen en el seu escrit haver comès els delictes que se'ls imputen (rebel·lió, sedició i malversació), així com que hi hagi risc de fuga, de reiteració delictiva o de destrucció de proves. Consideren que amb la seva argumentació "n'hi hauria prou" per ser excarcerats, tot i que admeten tornar a declarar si el jutge no ho entengués així, "en la mesura en què això serveixi per ratificar els termes de la seva voluntat d'actuació futura", sense entrar "en la discussió de fons de la imputació", perquè seria "incongruent".

"Si és la conducta i actitud dels investigats la que defineix les seves intencions futures, el més rellevant és reconèixer que tot i ostentar legítimament i democràticament la condició de membres del Govern de Catalunya, es van presentar a la citació del jutjat ja com a exconsellers" del Govern. El "cessament en el desenvolupament de les seves tasques i responsabilitats de govern no es va plantejar com una estratègia defensiva, sinó com una decisió personal de tots, davant la aplicació de l'article 155".

Ho van fer, no obstant, "des de la més profunda discrepància política i jurídica", perquè "consideren que aquest article no permet cessar els membres del Govern, ni apropiar-se les funcions de la Presidència de la Generalitat ni bloquejar l'activitat del Parlament, però han decidit acatar-ne l'aplicació i impugnar-la per les vies jurisdiccionalment oportunes".

Lectura àmplia i progressista de la Constitució

Notícies relacionades

Els exconsellers demanaran quedar lliures després de renunciar a la DUI

La jutge envia a la presó Junqueras i els exconsellers per rebel·lió

L'escrit afegeix que "no renuncien a les seves conviccions polítiques, que passen per un compromís indestructible amb els principis de la no-violència i la democràcia, perquè entenen que la Constitució protegeix expressament el seu dret a defensar-los. El seu projecte polític s'emmarca en una lectura àmplia, progressista i extensiva de la norma fonamental, en què, mitjançant la negociació i el diàleg, es permeti posar en mans de la ciutadania la decisió sobre el futur polític de Catalunya". Encara que no hi ha cap renúncia expressa a l'ús de vies unilaterals per aconseguir-ho, es comprometen "fermament" a "canalitzar la seva actuació per les vies del diàleg i la negociació", "en el cas que en el futur tornessin a ocupar" responsabilitats. 

Demanen al magistrat Llarena que "tuteli els seus drets electorals" ara que tots ells van a les llistes d'ERC "i en condicions normals tindrien dret a participar de la campanya", així com a exercir la representació política dels ciutadans si resultessin electes, com sembla previsible.