16 jul 2020

Anar al contingut

Dubtes sobre la UE

¿Els catalans estan a favor del 'catexit'?

El bloc constitucionalista s'expressen més pro Unió Europea, mentre que els independentistes es mostren des d'eurocrítics fins a euroescèptics

Gabriel Ubieto

¿Els catalans estan a favor del 'catexit'?

DANIEL MIHAILESCU

Va ser l’expresident Carles Puigdemont qui va posar a debat la idea que els catalans haurien de votar en referèndum sobre si una hipotètica Catalunya independent hauria de pertànyer a la Unió Europea o no. De les veus que van arribar des de Bèlgica no es va acabar de desmarcar la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que davant els micròfons de Catalunya Ràdio no va negar aquesta possibilitat.

Les crítiques davant d’aquesta proposta es van alçar des de tots els grups de l’oposició, tret de la CUP, que es va encarregar de recordar que les paraules de Puigdemont no haurien d’estranyar ningú, si tenim en compte una moció aprovada l’1 de juny del 2017 en què s’emplaçava la hipotètica república catalana a realitzar un «gran debat» sobre «la relació que el poble català lliurement vulgui tenir amb la Unió Europea».

Dades del CEO

No obstant, ¿què pensen els catalans actualment sobre la seva relació amb Europa? Si agafem com a referència les últimes dades del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO), obtingudes entre el 16 i el 29 d’octubre, la majoria dels catalans se senten units a la Unió Europea. Concretament el 52,8% dels enquestats, amb diferents graus d’entusiasme, davant del 27% dels sondejats que expressen públicament que se’n senten lluny.

És més, si ho comparem amb el conjunt d’Espanya, Catalunya mostra uns números més a favor de la Unió Europea. El 40% de la ciutadania espanyola confia en les seves institucions, dos punts per sota de la mitjana europea i davant del 51% d’espanyols que no ho fan. De fet, Espanya és el sisè país que menys confia en les institucions europees, segons l’Eurobaròmetre del 2017. No obstant, la tendència és positiva, ja que l’any passat només el 34% confiava en les institucions de la Unió.

Els números no mostren que ara per ara un referèndum sobre la qüestió europea decidís treure la república catalana d’aquest «club de països decadents i obsolescents», segons les paraules utilitzades pel mateix expresident i candidat de JxCat en una entrevista realitzada pel programa Zman Emet (Temps de la veritat, en hebreu) del canal públic israelià Kan. Seguint amb les dades de l’últim CEO, a la pregunta sobre si una Catalunya independent hauria d’estar dins de la UE, el 67,9% considera que sí, davant del 19,8% que creu que no. Els homes són més euroescèptics que les dones; i els joves, també més que les persones d’avançada edat.

Entre tots els electorats predomina l’opció de mantenir-se dins de la Unió Europea. Fins i tot entre els votants de la CUP, que amb el 50,6% a favor mostren el registre més baix. Els votants del PSC són els més proeuropeus davant d’aquest escenari, amb el 75% a favor, i entre els «eurocrítics» de JxSí, el 65,6% estaria a favor de continuar a la UE.

No obstant, aquest estès consens no implica que els electors dels diferents partits tinguin la mateixa opinió sobre la Unió Europa. Els ciutadans que es declaren votants del PP són els que més clarament s’expressen a favor de les institucions europees, amb el 32,4% que hi mostra una confiança total.

Entre l’anomenat bloc constitucionalista aquesta és una postura bastant homogènia. C’s i el PSC mostren una notable confiança. Entre els socialistes, el 44,2% es mostra molt confiat i el 10,7%, totalment, mentre que en la formació taronja van més enllà: el 57,9% està a favor i el 14,6% confia completament en les institucions del club dels 28.

Diferents graus

Marta Rovira va definir els votants d’ERC com a «eurocrítics» i aquest adjectiu es podria estendre a la ja extinta Junts pel Sí, si tenim en compte les últimes dades del CEO. Posició que, altres qüestions al marge, comparteixen amb la també liquidada fórmula de Catalunya Sí Que es Pot. Els seus electorats es reparteixen entre la indiferència i la desconfiança.

En el cas de l’antiga coalició independentista, el 20% del seu electorat ni confia en la UE ni hi desconfia; no obstant, el 23,3% hi desconfia absolutament, i el 42,9% es troba entre diferents graus de desconfiança. Els actuals comuns mostren patrons similars, amb el 25,7% del seu electorat en la indiferència, el 14,5% en la crítica absoluta i el 36,7% en diferents graus de desconfiança.

La CUP és, en aquest aspecte (i en altres), l’antítesi del PP, ja que entre el seu electorat predomina contundentment la desconfiança, amb el 61%, i el 23% va més enllà i confessa no sentir cap confiança respecte a la UE.