30 març 2020

Anar al contingut

Moscou desafia Espanya a presentar proves de la ingerència russa en la crisi catalana

El Govern espanyol assenyala la "dificultat" de poder "atribuir" l'autoria dels delictes en el ciberespai

El PSOE demana la compareixença de Santamaría en la comissió de secrets oficials per abordar aquestes interferències

Marc Marginedas / Pilar Santos

Les acusacions d’ingerència russa en la crisi sobre la independència de Catalunya (amb milers de tuits de perfils falsos i la irrupció de Julian Assange i Edward Snowden en el debat a les xarxes) amenacen de deteriorar les relacions bilaterals entre Madrid i Moscou, que havien aconseguit mantenir-se en un bon nivell malgrat les sancions de la Unió Europea per l’annexió de Crimea.

La portaveu d’Exteriors russa, Maria Zajárova, va desafiar ahir el Govern espanyol a provar el que havien dit els ministres d’Exteriors, Alfonso Dastis, i de Defensa, Maria Dolores de Cospedal, i el president, Mariano Rajoy: «Ens agradaria que els nostres col·legues espanyols comencin a respondre en relació amb les seves paraules i presentin dades concretes», va afirmar.

«El menyspreu als fets objectius i l’entusiasme injustificat amb què es llancen acusacions sense proves basant-se en fonts dubtoses no parlen bé de la diplomàcia espanyola», va continuar abans d’advertir: «L’únic que fan és danyar les relacions russo-espanyoles». I això malgrat  que el Govern espanyol ha vigilat molt de vincular directament les autoritats russes en el pirateig. Cap ministre ni Rajoy han acusat directament el Kremlin de les interferències.

Segons va denunciar Dastis aquesta setmana a Brussel·les, el 50% de les informacions falses sobre la crisi catalana procedien de territori rus, tot i que al mateix temps va matisar que no tenia en proves per vincular directament el Govern rus.

Zoido intenta rebaixar la tensió

La resposta a aquest repte la va donar el Govern de manera indirecta per boca del director general de l’Institut Nacional de Ciberseguretat d’Espanya (Incibe), Alberto Hernández. Sense abordar el tema rus directament, Hernández va subratllar ahir a la Comissió de Seguretat Nacional del Congrés que el ciberespai «és molt atractiu per a la comissió de delictes» arran de la «dificultat d’atribució de les accions», una idea en què va incidir en diverses ocasions.

El director de l’Incibe va refusar entrar de ple en la polèmica d’aquests dies, argüint el seu perfil més tècnic. A més, l’institut, dependent del Ministeri d’Energia i Agenda Digital, es dedica oficialment a la pedagogia i la conscienciació de la ciutadania i petites empreses. El Govern té altres organismes encarregats de la ciberseguretat al Ministeri de l’Interior i al Centre de Nacional d’Intel·ligència (CNI). De fet, el titular d’Interior, Juan Ignacio Zoido, va intentar rebaixar la tensió i va dir a la tarda que «no hi ha cap alarma en especial» davant el possible impacte a Espanya i en la campanya del 21-D, un missatge amb un to diferent del de Dastis, Cospedal i el mateix Rajoy.

Tema clau

La possible ingerència russa ja s’ha colat en els discursos de tots els partits. Albert Rivera va demanar abans-d’ahir a Rajoy que prengui mesures davant aquestes interferències i el PSOE va sol·licitar ahir la compareixença de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, a la Comissió de Secrets Oficials, on hi ha tots els grups, per abordar a porta tancada aquest delicat tema, informa Juan Ruiz Sierra. Es dona la circumstància que en aquesta comissió hi participen representants de tots els grups parlamentaris, també d'ERC (Joan Tardà) i el PDECat (Jordi Xuclà).

Fonts parlamentàries van anunciar que el PSOE preveu demanar, a més, la compareixença de Dastis a la comissió mixta de Seguretat Nacional amb el mateix objectiu.  

Moscou desafia Espanya a presentar proves de la ingerència russa en la crisi catalana

POOL