Exconsellers presos sospesen desmarcar-se de la DUI com va fer Forcadell per sortir de la presó

Els nous advocats dels exconsellers del PDECat empresonats s'estan plantejant sol·licitar a l'Audiència Nacional o al Tribunal Suprem (si s'acumula tot en un mateix procés) que se'ls citi a declarar una altra vegada per, en aquesta ocasió, respondre no només a les preguntes dels seus defensors, sinó també de jutges i fiscals. La intenció, segons les fonts jurídiques consultades, seria seguir els passos al Suprem dels membres de la Mesa del Parlament, entre ells la presidenta, Carme Forcadell, que van reconèixer que el 27 d'octubre passat no es va votar a la Cambra catalana la declaració unilateral de la independència (DUI), sinó que va ser un acte “polític” i “simbòlic” que no té validesa jurídica. Els militants del PDECat, Lluís Corominas, Lluís Guídó i Ramona Barrufet van incidir que rebutjaven qualsevol via unilateral per aconseguir la independència.

En vista de la decisió del Suprem d'imposar fiances als membres de la Mesa del Parlament, els advocats dels vuit exconsellers empresonats per la jutge de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, han començat a revisar la seva estratègia. D'entrada, els afiliats al PDECat han canviat d'advocat i els nous defensors estan estudiant la millor manera de treure els seus representats de la presó. Una opció que es planteja és que declarin novament, ja que la setmana passada únicament van contestar a qui era el seu advocat i es van limitar a rebutjar la violència. La idea ha sigut transmesa a alguns dels ex alts càrrecs investigats.

Per la seva banda, l'advocat Andreu van den Eynde, que defensa Forcadell i Anna Simó al Suprem i l'exvicepresident Oriol Junqueras i el conseller Carles Mundó a l'Audiència Nacional, ha fet un altre pas endavant. Així, ha sol·licitat al jutge de l'alt tribunal, Pablo Llarena, que assumeixi la causa que instrueix la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela contra el cessat Govern català per evitar una possible “disparitat de criteris”. EL PERIÓDICO ja va avançar la setmana passada que el Suprem pretén unificar tots els processos per rebel·lió.

Fiança abonada

Forcadell ha abandonat aquest divendres la presó d'Alcalá-Meco (Madrid) després de pagar la fiança de 150.000 euros imposada pel magistrat del Suprem, Pablo Llarena. L'expresidenta del Parlament ha estat tancada 15 hores en aquest centre penitenciari. La fiscalia ha anunciat que no recorrerà aquesta mesura cautelar, ni les fiances interposades a Corominas, Guidó, Barrufet i Anna Simó (ERC). L'exdiputat Joan Josep Nudet va quedar en llibertat.

La Fiscalia General de l'Estat no considera que la decisió del Suprem de deixar en llibertat sota fiança la Mesa del Parlament “contradigui, afecti o deslegitimi" la presó dels exmembres del Govern acordada per la jutge de l'Audiència Nacional. Pel ministeri públic, les mesures cautelars de presó dictades per aquesta última "han sigut preses d'acord amb el dret i rigorosament fonamentades en l'evidenciat risc de fuga i de reiteració́ delictiva concurrent en els querellats en aquest procediment", que són "diferents" dels que concorren en els que ho són davant el Suprem. Aquests últims van negar tornar a utilitzar vies unilaterals per propulsar la independència, mentre que el deposat Govern es va limitar a contestar durant cinc minuts als seus advocats, tret de Santi Vila. 

La violència

Els membres de la Mesa van negar aquest dijous davant el jutge que encoratgessin actuacions violentes i van recalcar que van fer una crida que les manifestacions de protesta fossin pacífiques. Fonts jurídiques han assegurat que al negar Forcadell que recolzés actuacions agressives, la fiscalia li va preguntar: “¿Vostè coneix algun Estat que hagi aconseguit la independència sense l'ús de la violència?”. La presidenta del Parlament va expressar que acatava l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, com ja ho havia expressat abans que el Govern de Mariano Rajoy l'aprovés.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Un dels motius pels quals el magistrat Llanera va imposar fiances a Forcadell i a la resta de querellats "no és (només) que hagin assumit la intervenció derivada de l'aplicació del 155 de la Constitució, sinó que han manifestat que, o bé renuncien a l'activitat política futura o, els que desitgen seguir-la exercint, ho faran renunciant a qualsevol actuació fora del marc constitucional".

En aquest sentit, els investigats van insistir que la DUI no es va aprovar. La proposta de resolució que va tirar endavant el 27 d'octubre exposava en el preàmbul que Catalunya “es converteix en un estat independent en forma de república”, que no té efectes jurídics. El que sí que té conseqüències és la part resolutiva que instava el Govern a aplicar la llei de transitorietat. Abans de la votació, es va llegir el preàmbul, donant a entendre que es proclamava la República Catalana.