El Govern català guardava la DUI a la recambra des del 2014

Els plans del Govern per culminar el procés han seguit al peu de la lletra el que havia pronosticat el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), l'òrgan consultiu que va fabricar l'expresident Artur Mas per idear les estructures d'Estat i dissenyar la logística per realitzar el procés participatiu del 9-N. En un informe de l'octubre del 2014, aquest grup d'acadèmics no només va estudiar la supervivència de la consulta datada per al mes següent, sinó que, a més, va entreveure l'1-O, considerant la possibilitat de convocar un referèndum que van batejar com a "alegal" promogut per "poders públics o per organitzacions privades amb el suport indirecte" de les institucions catalanes. I no només això, també van contemplar la controvertida possibilitat de declarar unilateralment la independència de Catalunya.

En el text, el grup presidit per l'exmagistrat del Tribunal Constitucional (TC) i director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern Carles Viver Pi-Sunyer va defensar aquesta possibilitat "en cas de bloqueig de les vies legals", però va censurar que "no hauria de ser mai una reacció apressada". Una declaració que, segons aquests experts, es podria emprendre per dues vies: "Després d'unes eleccions plebiscitàries", per implementar els seus resultats, o bé, abans d'aquests comicis, "com una presa de posició del Parlament a ratificar posteriorment a través d'una consulta".

La legitimitat de la DUI

La DUI desborda l'ordenament jurídic constitucional, per això la mera declaració no suposa la creació d'una nova legitimitat. Coneixedors d'aquest fet, i d'acord amb les dues vies per proclamar-la, els membres del CATN van buscar l'aval que atorga aquest principi que reconeix el poder polític exercit per les institucions. "La legitimitat política de la DUI posterior a unes eleccions democràtiques es basa en la legitimitat democràtica del nou Parlament", van resoldre sobre el primer escenari. I, en el cas que aquesta declaració no sigui resultat del que s'ha escrutat en unes eleccions, la van considerar igualment legítima "si és conseqüència d'haver usat l'Estat instruments jurídics per impedir unes eleccions plebiscitàries o haver adoptat actituds de bloqueig a l'hora d'implementar els resultats d'una consulta legal".

La inspiració de Kosovo

El blindatge de la Constitució i els successius cops de porta a la negociació d'un referèndum pactat amb l'Estat per incloure els plans de l'Executiu de Carles Puigdemont han redirigit la recerca d'empara legal en el dret internacional, que es mou en uns marcs més elàstics a l'hora d'interpretar-se. Per això les reiterades asseveracions del vicepresident Oriol Junqueras, obcecat a assenyalar que "no hi ha cap òrgan polític que pugui suprimir el dret internacional".

Conscients d'aquests avantatges, els membres de l'òrgan consultiu del Govern català van buscar precedents per assentar la seva postura i es van fixar en Kosovo com a referent, escudant-se en el fet que la Cort Internacional de Justícia, màxima instància judicial de l'ONU, va avalar el 2010 la DUI d'aquest territori. Evidentment, els alts càrrecs catalans van salvar les distàncies amb aquell país pel que fa a la seva consecució com a república forjada després d'una cruenta guerra.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

Perquè Kosovo no és Catalunya. El país balcànic s'havia desposseït de tota vinculació administrativa amb Sèrbia i l'ONU va assumir la seva gestió des del 1999 per construir la seva pròpia burocràcia. Per això, els Vint-i-set van deixar clar el 2008 que la declaració kosovar suposava un cas 'sui generis' "que no establia cap precedent", encara que, de totes maneres, Espanya va ser un dels cinc països que es va oposar a reconèixer aquesta declaració. "La nostra posició és clara, no reconeixerem la declaració unilateral", va sentenciar el llavors ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, al·legant que no es complia amb "una base legal internacional".

De totes maneres, l'informe del CATN insisteix que el dret a l'autodeterminació i a la secessió s'avala en el dret internacional "sense que això suposi cometre una infracció" i "sense que la invocació del principi d'integritat territorial de l'Estat matriu, ni la supremacia de la Constitució puguin servir com a arguments per qualificar d'il·lícites" les DUI. Però el cert és que el dictamen del Tribunal de La Haia avança que no permet una declaració d'independència que contravingui la Constitució i reitera que Kosovo és una excepció.