El Govern considera complerta la seva missió i millorada respecte al 9-N

El Govern arriba a l’1-O amb l’autoestima alta. «Aquest referèndum és il·legal i ha sigut anul·lat per l’Estat de dret», va subratllar ahir amb satisfacció el seu portaveu, Iñigo Méndez de Vigo. A més d’atorgar a la consulta el seu particular descansa en pau, el també titular d’Educació es congratulava per l’últim moviment judicial fet per mirar de convertir el referèndum en quimera: la intervenció de la Guàrdia Civil al Centre Tecnològic i Telemàtic de Catalunya a fi de garantir el bloqueig del sistema informàtic i, per tant, impedir un possible recompte de sufragis o un sistema de vot telemàtic, alternatiu al de les perseguides urnes tradicionals. És obvi que els ministres populars donen per complerta la missió. Indiscutible resulta que aquesta vegada el poder executiu –amb aval del PSOE i Ciutadans– i la resta de poders de l’Estat hi han posat voluntat perquè la consulta merita en frustració. La batalla s’ha donat amb força i s’han desplegat més instruments que en el 9-N.

Aquesta vegada no ha actuat únicament el Tribunal Constitucional (de guàrdia pel que pogués passar). A diferència de fa tres anys, la fiscalia general de l’Estat, amb José Manuel Maza al capdavant, s’hi ha esforçat de valent: ha obert diligències a més de 700 alcaldes, ha impulsat una denúncia per sedició i ha redactat instruccions per a les forces de seguretat. Això, fins que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va haver de recordar que el procés cap a l’1-O ja està judicialitzat. A més a més, ahir es va reunir d’urgència el Consell General del Poder Judicial amb la finalitat de reclamar a Carles Puigdemont que es posi a disposició dels tribunals de guàrdia el que sigui necessari perquè aquests puguin funcionar avui des de les vuit del matí, tal com demana el TSJC. Es recorda que no fer-ho pot tenir responsabilitat penal. 

El 155 i la comissió territorial

En el terreny polític, han conviscut mesos les advertències als independentistes amb les reunions dels vicepresidents Soraya Sáenz de Santamaría i Oriol Junqueras. No han donat fruit. De ben poc van servir aquells 4.200 milions en infraestructures anunciats a l’abril per a Catalunya. La relació és complicadíssima. Les arques de la Generalitat estan intervingudes per Hisenda, sense que es descarti l’ús de l’article 155 de la Constitució o de la llei de seguretat nacional si la declaració d’independència es fes realitat.

Notícies relacionades

El Govern central demanarà a Puigdemont que dimiteixi i convoqui eleccions

El Govern central demana a Puigdemont que convoqui eleccions a Catalunya

L’Executiu del PP ja espera al 2-O. Dona per rebentat el referèndum i es prepara per reclamar la dimissió de Puigdemont, a més d’unes eleccions que li proporcionin nous interlocutors perquè, diuen, són conscients que alguna cosa hi caldrà fer pròximament. D’entrada, han cedit a asseure’s en la comissió territorial que el PSOE ha impulsat al Congrés. Però això està encara per veure. Els populars segueixen quiets i deixen la responsabilitat fonamental en mans de togats. Una estratègia vista amb recel pels socialistes, que mesuren les seves crítiques, i arengada per Ciutadans. Podem i altres formacions d’esquerra la rebutgen de ple i alerten Mariano Rajoy dels efectes col·laterals, en la línia de centenars de ciutadans que, fins i tot no apostant per la secessió, surten als carrers, especialment a Catalunya, per secundar la tesi que s’ha arribat a una cosa semblant a un estat d’excepció.

Els conservadors són conscients que es troben en el centre d’aquest dilema d’opinió pública, però emfatitzen que ells han fet «el que calia fer».