El Banc d'Espanya admet que la tensió a Catalunya pot perjudicar el PIB

El Banc d’Espanya admet, per primera vegada, que la tensió política a Catalunya pot afectar el creixement de l’economia. La incertesa generada per les demandes d’independència ja és motiu evident de preocupació per a alguns inversors institucionals i agències de qualificació i el Banc d’Espanya ha incorporat aquest factor de risc en les seves projeccions de creixement del PIB. «Les tensions polítiques a Catalunya podrien afectar eventualment la confiança dels agents i les seves decisions de despesa i condicions de finançament», reconeix el Banc d’Espanya en el seu informe trimestral sobre l’economia espanyola, publicat aquest dijous.

És la primera vegada que un informe del Banc d’Espanya fa menció expressa a la tensió política a Catalunya com un possible factor de risc per a l’economia espanyola, juntament amb altres com el brexit, la política fiscal dels EUA o la pujada dels tipus d’interès. Segons el director general d’Economia i Estadístiques del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, encara no existeixen dades que confirmin si la tensió política a Catalunya ja està afectant o no les taxes de creixement de l’economia espanyola. Si bé, de cara al futur, «és un dels riscos que hem de tenir en compte».

Normalitat als dipòsits bancaris

Fins ara, les dades dels mercats financers «no revelen cap reacció negativa» en apartats com la prima de risc, va dir ahir Hernández de Cos en una trobada amb els mitjans per presentar l’actualització del quadro macroeconòmic elaborada pel servei d’estudis de l’entitat. A més, el Banc d’Espanya tampoc ha detectat «cap anomalia» que pogués suggerir alguna fuga de dipòsits a Catalunya.

Així, Hernández de Cos va explicar que, almenys de moment, el clima polític no està entre les causes que expliquen la desacceleració observada en el tercer trimestre d’aquest any. Segons el Banc d’Espanya, el PIB ha crescut entre els mesos de juliol i setembre el 0,8%, una dècima menys que en el segon trimestre, per una menor aportació del sector exterior i per l’incipient esgotament dels anomenats «vents de cua».

    

Durant els últims anys, l’economia espanyola ha rebut un impuls extra dels baixos preus del petroli, els mínims tipus d’interès, la rebaixa fiscal del bienni 2015 i 2016 i la remuntada de la demanda de consum i inversió embassada durant els anys de la crisi. A partir d’ara, aquests «vents de cua» comencen a perdre intensitat i exerceixen un efecte «nul o lleugerament contractor» per al creixement econòmic, que expliquen la desacceleració prevista per als pròxims anys.

Desacceleració del PIB i de l'ocupació

Malgrat aquest increment dels riscos, l’institut emissor manté les previsions econòmiques en nivells similars a les projectades el mes de juny passat. «Es preveu que, després de créixer el 3,1% aquest any, el producte interior brut (PIB) augmenti el  2,5% i el 2,2% el 2018 i 2019, respectivament, xifres coincidents amb les anteriors projeccions», subratlla l’informe. Aquestes previsions «no incorporen cap efecte de les tensions polítiques a Catalunya«, segons Hernández de Cos.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Pel que fa al mercat de treball, el Banc d’Espanya preveu que la taxa d’atur segueixi reduint-se de manera ostensible com un efecte lògic de l’augment del PIB, i que se situï per sota del 13% a finals del 2019 (el 12,9%). 

«El creixement seguirà sent molt intensiu en el factor treball, procés al qual contribuirà el moderat ritme d’avanç dels costos laborals unitaris. No obstant, es preveu que els elevats creixements de l’ocupació observats en els últims anys es moderin a mesura que transcorri el període de projecció, en línia amb l’evolució esperada per a l’activitat», explica el Banc d’Espanya.