Els endarreriments del referèndum de l'1-O

Des del primer minut, quan al juliol es va presentar la llei del referèndum, la Generalitat ha presumit que les condicions en què es portarà a terme la consulta unilateral seran "les de sempre". És a dir, es votarà com en unes eleccions convencionals. Però la normativa electoral espanyola -que l'Executiu català aplica des del 1980 per falta de llei electoral pròpia- presenta una sèrie de requisits que ja no s'han complert en aquesta ocasió per convocar a les urnes l'1-O.

Convocatòria electoral

Segons la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), unes eleccions s'han de convocar 54 dies abans de celebrar-les. La convocatòria del referèndum unilateral per part del Govern va tenir lloc el 6 de setembre, menys d'un mes abans de l'obertura de les urnes. La norma que regula l'1-O, suspesa pel Tribunal ConstitucionalTribunal Constitucional, no fixa un termini mínim entre la firma del decret de convocatòria i la votació.

El cens

Dilluns, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va obrir actuacions prèvies d'investigació davant el possible accés il·lícit a bases de dades estatals per a la creació del denominat cens electoral català, després de rebre la denúncia d'un ciutadà. Els fets denunciats podrien implicar l'existència de conductes contràries a la llei orgànica de protecció de dades en relació amb fitxers i tractaments sotmesos a la competència estatal, en concret els de l'Institut Nacional d'Estadística, l'Agència Tributària, la Tresoreria General de la Seguretat Social i el Ministeri de Sanitat.

Segons la LOREG, el cens es tanca dos mesos abans de la votació. Hi ha un període per recórrer per part dels electors si detecten errors. El Govern de la Generalitat, en canvi, no ha explicat d'on ha obtingut en aquesta ocasió les dades del cens i encara no l'ha publicat. Ni ha remès encara les targetes censals amb les dades de cada ciutadà, i el termini d'aquest tràmit s'ha prorrogat fins a quatre dies abans de l'1-O.

De cara a la convocatòria del 9-N, un ciutadà de Cabrils (Maresme) va denunciar l'ajuntament per cedir dades del padró a la Generalitat. L'Agència Catalana de Protecció de Dades va al·legar que era un procediment legal, però el jutge del cas va ordenar suspendre l'acord del ple municipal en què ordenava posar a disposició de l'Executiu català les dades del padró per al 9-N.

Meses electorals

La formació de les meses electorals competeix als ajuntaments, segons la LOREG, mentre que en el cas de l'1-O és la Generalitat qui s'ha arrogat aquesta acció. D'acord de nou amb la LOREG, el president i els vocals de cada mesa són designats per sorteig públic entre la totalitat de les persones censades en la secció corresponent, que siguin menors de 65 anys i que sàpiguen llegir i escriure. El president haurà de tenir el títol de Batxiller, el de Formació Professional de segon grau, o bé el de Graduat Escolar o equivalent.

Aquest dimarts, una operació de la Guàrdia Civil a la seu de l'empresa de missatgeria Unipost a Terrassa va interceptar centenars de sobres embalats i emmagatzemats en caixes que suposadament contenen les notificacions als presidents, vocals i suplents que integraran les meses electorals. Preguntat al respecte, el portaveu de la Generalitat, Jordi Turull -sense informar de quan s'enviaran les cartes als membres de les taules- va intentar posar al mal temps bona cara: "A cada actuació repressiva, una resposta democràtica, a cada obstacle una solució. No alteren res, seguim".

Segons la llei del referèndum, els ciutadans cridats a una mesa electoral haurien d'haver rebut la notificació com a molt tard divendres passat, dia 15. Encara no ha sigut així. Es requereixen unes 55.000 persones, entre titulars i suplents per constituir les 6.300 meses electorals previstes. Són persones elegides per sorteig entre els menors de 70 anys de cada secció censal, segons un cens que no es coneix la seva procedència. Segons la normativa del referèndum, el sorteig es va iniciar el dia 8 fins al dia 13. Però els terminis s'han endarrerit.

On votar

L'últim anunci de l'Executiu de Carles Puigdemont sobre el referèndum afirma, de manera imprecisa, que pròximament se sabran els punts de votació, una qüestió central ja que és una informació que pot resultar valuosa a l'Estat per tractar d'impedir l'exercici del vot el dia 1. El Consorci d'Educació de Barcelona, controlat al 60% per la Generalitat, és clau per definir quins col·legis s'habiliten per exercir el vot. En ajuntaments com els de Lleida, Tarragona, Santa Coloma de Gramenet o l'Hospitalet de Llobregat, entre altres, encara no se sap en quines dependències del Govern s'ubiquen les urnes i les taules. 

Al·legacions

Sempre segons la normativa del referèndum -suspesa pel TC-, des de la notificació als ciutadans que formen part d'una mesa s'ofereixen tres dies per al·legar una causa justificada que impedeixi l'acceptació del càrrec davant la sindicatura electoral de la província corresponent. La sindicatura ha de resoldre les al·legacions en dos dies i contra la seva decisió no es pot recórrer.

Però com que la notificació de les meses pot arribar només quatre dies hàbils abans de la votació, el termini per recórrer i conèixer si el recurs és acceptat, en total 5 dies, fa que s'arribi just a l'1 d'octubre. És a dir, que un ciutadà que hagi presentat recurs no sabrà fins al mateix 1-O si li toca o no estar en una mesa. En unes eleccions ordinàries, el sorteig de les meses es porta a terme entre els dies 25è i 29è posteriors a la convocatòria.

Paperetes

Notícies relacionades

Feijóo reclama explicacions al president i un ple extraordinari

El PSOE, a la baixa en plena crisi i el PP s’estanca, segons el CIS

En unes eleccions convencionals les paperetes de cada candidatura, amb la llista electoral, estan a disposició dels electors a cada col·legi electoral. En aquesta ocasió, el referèndum també preveu disposar-ne als punts de votació, però per si de cas la Generalitat va publicar dilluns la papereta de votació a la web del referèndum perquè els electors la puguin imprimir. La papereta està en format PDF amb el format oficial: 105 mil·límetres per 148,5 mil·límetres.

Els revessos soferts

Amb tot, fonts directament coneixedores dels preparatius del referèndum consultades per aquest diari sostenen que els revessos judicials i policials soferts per la consulta (actuacions en impremtes, empreses de missatgeria, citacions a alcaldes, etc., que aquestes fonts qualifiquen de "bèsties") no han aconseguit esquerdar les possibilitats que la convocatòria de l'1 d'octubre s'acabi celebrant.